La majoria d’espècies de mamífer presenten dimorfisme sexual, tant pel que fa a l’envergadura corporal com a la força física, i, en general, el mascle sol ser més fort i poderós. Per aquesta raó, la dominància femenina en comunitats de mamífers és infreqüent, però es produeix en algunes espècies i comunitats, com passa —com ja us vaig explicar en un altre article— entre les hienes, en què les femelles són les que es queden dins de la comunitat i ostenten el lloc preeminent, mentre que els mascles migren i ocupen sempre posicions inferiors de poder. Quins són els mecanismes evolutius que poden explicar aquesta dominància femenina a pesar del dimorfisme sexual a favor del mascle? Tot i que les societats matriarcals dins algunes espècies són interessants, pot ser molt més informatiu l’estudi de les potencials raons socials d’una alternança en dominància dels sexes, en espècies en què no està totalment determinat qui és qui ostenta el poder, com ara succeeix amb els bonobos.

Els bonobos són una espècie de simis molt pròxima als ximpanzés —i, per tant, també estan molt relacionats evolutivament amb nosaltres—, però les dues espècies presenten comportaments socials divergents. A les comunitats de ximpanzés, els mascles solen ser els dominants; les femelles solen sortir del grup i migrar, i en els conflictes entre mascles i femelles solen guanyar sempre els mascles. En canvi, els bonobos pacifiquen els seus conflictes amb sexe i promiscuïtat sexual, i, tot i que les femelles solen ser les migrants, tant mascles com femelles poden ostentar una posició dominant, i això els fa particularment interessants per a aquest tipus d’estudis de dinàmica social.

Hi ha tres hipòtesis principals per a explicar la dominància femenina en espècies de mamífer pròximes a la nostra. La primera hipòtesi es basa en l’autoassertivitat i l’organització intrínseca de la comunitat, en què el fet d’haver guanyat un conflicte et dona la capacitat d’enfrontar-te al següent amb més assertivitat i el convenciment que pots guanyar-lo; mentre el fet que ja hagis perdut un conflicte et desmoralitza i et fa pensar que és molt més fàcil que en perdis un altre. Aquest tipus de comportament s’ha observat sobretot en comunitats on hi ha més mascles que femelles i on hi ha mascles dominants que guanyen quan hi ha conflictes amb els mascles submisos. Aquests últims se senten vençuts i no es veuen capaços d’enfrontar-se amb les femelles, per la qual cosa, si hi ha conflicte, les femelles guanyen. Aquesta hipòtesi s’ha comprovat en poblacions d’alguns micos, com ara els cercopitecs verds. La segona hipòtesi es basa en el control reproductiu, en què les femelles (que són les que tenen el zel i poden seleccionar el seu company sexual) prefereixen els mascles no agressius, de forma que en els conflictes mascle-femella, si les femelles estan en època reproductiva, en cas de conflicte els mascles decideixen no agredir o deixar-se guanyar per tal de tenir-hi accés, com ha sigut descrit en els micos sifaca de Verreaux, de Madagascar. La tercera hipòtesi es basa en la coalició femenina, és a dir, les femelles es donen suport les unes a les altres en els conflictes que tenen amb els mascles, de forma que un mascle cedeix el poder quan veu que la femella té el suport d’una cohort de femelles al voltant, com succeeix a les comunitats de hienes.

Un grup d’investigadors acaba de publicar un treball de comportament animal que ha estudiat aquestes tres hipòtesis en 6 comunitats independents de bonobos a diferents reserves naturals del Congo durant 30 anys, amb una mitjana de 16 conflictes (rang entre 4 i 59) entre mascles i femelles per comunitat i any, i un total de 1.786 conflictes. D’aquests conflictes intersexuals, el 61% de les vegades, els mascles van cedir davant les femelles, amb una gran variabilitat entre comunitats i anys: des del 100% o el 98,2% en anys i comunitats concretes; fins al 18,2% o 21,4% en altres anys i comunitats. Això demostra que no hi ha un biaix o prejudici per a considerar qui guanya en el conflicte. A més, els investigadors també comproven que el nombre de conflictes dins de cada sexe és similar entre totes les comunitats.

Els resultats donen un clar suport a la formació de coalicions entre les femelles com a explicació del fet que surtin guanyadores dels conflictes amb mascles

Com a resultat dels estudis, els investigadors no troben cap evidència que aquesta resolució de conflictes a favor de les femelles sigui deguda a l’autoassertivitat de les femelles o a la desmoralització dels mascles. Tampoc no poden comprovar que es degui al control reproductiu per part de les femelles, ja que les femelles bonobos no sincronitzen del tot els seus cicles i sempre hi ha alguna femella fèrtil dins la comunitat durant almenys el 40% de l’any, de forma independent a la resolució de conflictes. En canvi, els resultats donen un clar suport a la formació de coalicions entre les femelles com a explicació del fet que surtin guanyadores dels conflictes amb mascles. La formació de coalicions variava molt entre comunitats: mentre que n’hi havia alguna que només en formava una o dues anuals, altres mantenien les coalicions de forma que s’agrupaven per fer front a conflictes una mitjana de tres vegades al mes. La correlació entre coalicions femenines i conflictes en què les femelles sortien guanyadores és clara i en algunes comunitats, quan el mascle guanyava el conflicte, molts cops era perquè la seva mare li donava suport també. Com que aquest estudi ha sigut longitudinal, és a dir, ha durat molts anys dins de cada comunitat, també s’ha observat alternança de l’individu que ostentava el màxim rang a la comunitat, i s’ha anat alternant entre mascles i femelles. En estudis en captivitat, habitualment, a les petites comunitats de bonobos, les femelles solen manar, però és cert que els individus no poden migrar a altres poblacions, i les relacions familiars són molt més estretes. També és cert que els ximpanzés i bonobos es comporten diferentment. Per això és tan interessant aquest estudi amb bonobos en el seu hàbitat salvatge, amb dimorfisme sexual que afavoreix la força física del mascle, amb els mascles quedant-se dins del grup, i també amb possibilitat de migracions, fusions i fissions de comunitats segons les circumstàncies, ja que demostra que en una espècie tan pròxima a la humana, la coalició entre les femelles —el treball en equip— els permet una dinàmica intersexual que els permet guanyar rangs i mantenir el poder. Potser d’això també en podem aprendre alguna cosa nosaltres.