Hi ha un debat que no acabem d'obrir, que gira sobre si la ideologia dels jutges condiciona la capacitat per impartir justícia. És un assumpte crucial que no col·loquem prou en la discussió pública, com si la mera anàlisi soscavés els principis de la Constitució. Apliquem la rendició de comptes a totes les institucions de l'Estat, però no analitzem prou la independència dels jutges en causes que afecten partits i càrrecs públics, gairebé sempre del mateix espectre polític.

La llista és llarga. En el top ten està l''Operació Catalunya', per dimensió i per la subversió de l'Estat contra una part d'ell, però no només. Estem segurs que no va comptar amb la complicitat de la Justícia? Se circumscriu únicament a la policia política i la cúpula del govern de Rajoy? Per aquells anys, el 2015, la diputada Vicky Rosell va ser cap de llista de Podemos per a les generals. Un any més tard, l'exministre José Manuel Soria es va querellar contra ella. Va ser arxivada, Rosell no havia comès cap delicte i anys més tard, el 2018, el jutge company de Sòria, Santiago Alba, va ser condemnat per conspirar per tombar la diputada. L'alcaldessa Ada Colau porta una desena d'instruccions que han acabat per desfonar-se amb el vistiplau de la Fiscalia.

El 'cas Neurona' a Podemos mereix columna pròpia. Va arrencar a l'albor dels primers passos de la coalició de govern espanyol i és fàcil que s'arxivi una vegada s'apropin les generals. Quatre anys que han servit per obrir una desena de causes de les quals sis ja s'han arxivat. En aquest cas, la Fiscalia també ha reprès el jutge per instruir de manera prospectiva, la qual cosa hauria de tenir més conseqüències que una simple reprimenda judicial. L'indici més sòlid de la causa és un testimoni sense proves d'un exadvocat de la formació morada. Com si a Corina Larsen li haguessin obert una causa penal contra l'emèrit per cada una de les seves denúncies.

Avui, tenim una bateria de causes que s'obren sense indicis sòlids, instruccions sense base penal, que ocupen portades (ja sabem quines) i omplen tertúlies. Són causes que serveixen per deslegitimar certs partits i construir falses acusacions que acaben diluïdes a l'arxiu

En l'últim programa del FAQS, el periodista Jordi Barbeta, preguntava al propietari de Mètode 3, Francisco Marco, per què no va denunciar el 2013 les corrupteles de les quals va tenir coneixement. Ho va fer, almenys, al jutjat 47 de Madrid en diverses ocasions. Davant el jutge Adolfo Carretero va confirmar que, segons les seves fonts i informes, el llavors president de Madrid cobrava comissions per contractes d'aigües a Llatinoamèrica. El detectiu va seguir imputat i el polític lliure fins que anys després, el 2018, va anar detingut per aquests mateixos delictes. Una setmana després, el jutge va arxivar aquesta causa, oberta durant 8 anys, per la qual va tenir imputats diversos detectius que van denunciar el cobrament de comissions. En aquells anys, l''operació Catalunya' i la corrupció travessaven la política espanyola amb molt poques resistències per assenyalar la lluna sense que et piquessin el dit.

Avui, tenim una bateria de causes que s'obren sense indicis sòlids, instruccions sense base penal, que ocupen portades (ja sabem quines) i omplen tertúlies. Són causes que serveixen per deslegitimar certs partits i construir falses acusacions que acaben diluïdes a l'arxiu. Causes perquè alguns comparin 'Gürtel', la matrioixca mare on caben gairebé totes les corrupcions del PP en les dues últimes dècades, amb 'Neurona', que acabarà segurament en una falta administrativa per factures mal tramitades juntament amb el desastre de Podemos amb les seves feines de campanya.

A Manuel García Castellón —també dona per a columna pròpia— la Sala Penal li va haver d'ordenar per segona vegada que desistís en el seu intent de mantenir viu el 'Cas Dina' contra Pablo Iglesias. Si per ell hagués estat, l'exvicepresident s'hauria assegut al Suprem, des d'on també va ser tornada la causa per la flagrant absència de delictes. I passa una cosa similar amb el Poder Judicial, que emet comunicats amb reprimendes a qui valora les seves actuacions, però que no es despentina, ni demana explicacions, després de revelar-se els enregistraments de Villarejo citant més d'un dels seus.

Des de lluny es veu amb més claredat. Aquest 4 de juliol, Dia de la Independència dels Estats Units, el focus està posat en els jutges del Tribunal Suprem. La seva manera d'interpretar la Constitució passa per eliminar la protecció de l'avortament i anul·lar les restriccions de les armes basant-se en una dubtosa interpretació de la Carta Magna. Després, va retallar la separació entre l'Església i l'Estat en permetre l'ús de fons públics en escoles religioses i, una setmana després, va limitar el poder del president, Joe Biden, per reduir les emissions en la lluita contra el canvi climàtic. El biaix del Tribunal Suprem és tan brutal que dinamita el balanç i equilibri inherent de tota Justícia. I el que veiem en la distància als Estats Units, es repeteix en el nostre Poder Judicial. Un debat que no pot esperar al canvi de cicle i de govern. Si no s'obre ara, l'arrossegarem —i patirem— fins a no se sap quan.