Fa unes setmanes dèiem que el final de la sequera oferia al president Illa la possibilitat de demostrar tenir més seny i coratge que els seus predecessors si era capaç d’assumir el repte de resoldre el dèficit d’infraestructures de manera que es garanteixi també en temps de sequera el subministrament d’aigua al conjunt del territori. Com en els darrers anys els Governs i el país han estat pendents d’altres assumptes, a l’actual president li queda molta feina per fer i això és un avantatge, però també un desafiament enorme. L’apagada d’aquesta setmana i el debat subsegüent torna a oferir al president Salvador Illa la possibilitat de demostrar més seny i més coratge que els seus predecessors si s’atreveix a agafar el toro per les banyes i resoldre el dèficit d’infraestructures que pateix el país vinculat al subministrament d’energia i que s’ha posat en evidència una vegada més.

En el debat posterior a l’apagada ha tornat a sorgir a nivell espanyol el debat sobre les diverses fonts d’energia i també la seva interacció en la xarxa que de sobte va deixar de funcionar en tota la península. Com sol passar, el debat ha tingut un component més ideològic que tècnic, sobretot per part del govern de Pedro Sánchez, que per exculpar l’Estat de l’apagada va assenyalar directament a les companyies privades sense poder esclarir les causes del desastre. I després, per enèsima vegada, uns acusen les nuclears i el lobby de les operadores, d’altres l’especulació amb el preu de l’energia a base d’obrir i tancar les preses en funció del benefici comercial i d’altres posant en qüestió el funcionament de les energies renovables. Tots tenen una part de raó, però per desgràcia a Catalunya la situació és més complicada i bastant més objectivable. Catalunya és absolutament dependent pel que fa a l’energia, s’il·lumina sobretot per l’aportació de centrals nuclears amb data de caducitat i se situa a la cua d’Espanya i d’Europa pel que fa a instal·lacions d’energia renovable.

Salvador Illa té un altra possibilitat de demostrar més seny i més coratge que els seus predecessors si s’atreveix a resoldre el dèficit d’infraestructures que pateix el país vinculat al subministrament d’energia i que s’ha posat en evidència una vegada més arran de l’apagada

Hi ha un consens tècnic i polític sobre que cal descarbonitzar el sistema i evitar les emissions de C02 que contribueixen a l’escalfament del planeta. Per tant, cal clausurar com més aviat millor les centrals de cicle combinat que funcionen amb gas. També és prou ample el consens respecte de la progressiva substitució de les centrals nuclears per fonts d’energies renovables. La promesa dels tancaments de les nuclears es manté. Ascó I hauria de tancar-se l’any 2030; Ascó II, el 2032, i Vandellós II el 2035. El problema és que a Catalunya no es genera prou energia renovable que faci possible prescindir de les fonts d’energia fins ara convencionals i indesitjables sense posar en risc el sistema. Semblen ecologistes aquestes plataformes que bloquegen plantes fotovoltaiques i parcs eòlics i el que aconsegueixen és perllongar la vida de les centrals nuclears. I és un escenari que, segons l’informe de febrer passat emès per la Comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers condiciona a més “el desenvolupament industrial i econòmic” del país.

Els experts destaquen que mentre comunitats com l’Aragó i a Galícia s’han espavilat en la modernització del seu sistema energètic a base d’instal·lacions eòliques i fotovoltaiques, a Catalunya “s'observa un refredament preocupant en l'interès dels promotors per fer projectes a Catalunya, tant per la incertesa econòmica i financera, com per la percepció de l'administració catalana com a poc eficient i resolutiva”, assenyala l'Observatori de les Energies Renovables de Catalunya (OBERCat). Per la seva banda, l’informe dels enginyers assenyala que el Pla Nacional d’Energia i Clima preveu per a Catalunya que d’aquí a l’any 2030 s’incrementi en 1019 megawatts, l’actual potència ferma i amb els projectes en curs amb prou feines l’augment serà de 483. Qualsevol projecte d’energies renovables requereix per la seva tramitació i construcció un termini no menor de 10 anys!!!

Semblen ecologistes aquestes plataformes que bloquejen plantes fotovoltaiques i parcs eòlics i el que aconsegueixen és perllongar la vida de les centrals nuclears

Tot plegat vol dir que ni el 2030 ni el 2035 podran tancar les nuclears i encara haurem de confiar en les centrals que funcionen amb gas. No perquè el lobby de les elèctriques vulgui mantenir el negoci, que segurament també, però sobretot perquè els catalans, els governants catalans, no hauran fet la feina que cal fer.

Catalunya va tard, però si no es trenquen les dinàmiques que paralitzen els canvis, la burocràcia per una banda, i la covardia política davant les protestes oportunistes, finançades per no se sap qui, aquella Catalunya pionera que va fer una revolució industrial, que va crear una estructura productiva moderna i un país capdavanter, esdevindrà un país subaltern sense projecte col·lectiu. Una Catalunya sense llums.

Ho diuen els experts que cal “un lideratge polític clar” per superar aquesta involució i aquesta és l’oportunitat que té el Govern de Salvador Illa de corregir el rumb del país i tant si ho fa com no, els llibres d’història li reconeixeran o li retrauran.