Catalunya i el País Basc

Catalunya mostra de manera recurrent un cert complex d’inferioritat. Potser és perquè no som una nació normal i corrent, com Dinamarca o, a una altra escala, com Andorra, sinó una comunitat autònoma amb competències i diners molt limitats. Això queda clar dia sí i dia també. Qui mana aquí és l’Estat, unes vegades a través del poder polític i d’altres a través de poders fàctics, com els jutges, els conductors de la Renfe, els inspectors d’hisenda o empreses públiques del tipus d’Aena. Per ser més precisos i justos, l’Estat mana, però cedeix algunes parcel·les de poder a les comunitats autònomes. És en aquest context que és habitual veure informes i articles fent comparacions de Catalunya amb altres comunitats autònomes.

Els més habituals són els elaborats per persones i institucions que enyoren que Catalunya torni a ser el motor de l’economia espanyola. No paren de comparar Catalunya amb Madrid: que si ens ha atrapat en PIB, que si creix més, que si té impostos més baixos, que si atrau més inversió estrangera, que si acull més centrals d’empreses, que si etcètera... Que cadascú es compari amb qui vulgui, però el fet que Madrid sigui la capital de l’Estat li confereix una naturalesa econòmica i política, i una dinàmica, que la situen en un plànol molt diferent del català. És més equiparable comparar-se amb altres comunitats que es troben en el mateix estatus polític i amb nivells de competències semblants. Situats en aquest punt, si hom es vol comparar amb regions econòmiques més avançades, ha de fer cap al País Basc, un país al qual molts amics del gremi de l’economia tenim certa admiració. Es tracta d’una comunitat amb més diners públics, gràcies a tenir el règim foral, que vol dir que dels impostos que recapta li’n passa a l’Estat una part pactada en concepte de serveis centrals. A Catalunya, amb el règim comú, les coses van diferent, tal com és àmpliament conegut. La relació de l’Estat amb el nostre país és de naturalesa extractiva i no sortim d’aquí amb el pas dels anys.

Més enllà dels règims fiscals i les diferències de recursos públics per habitant que se’n deriven, hom pot comparar el perfil general de les dues economies i treure’n algunes conclusions. Aquest tema específic, aquesta comparativa, l’he inclòs en el llibre Créixer o progressar. Catalunya davant del mirall, que aquesta setmana he presentat al Col·legi d’Economistes de Catalunya i del qual aquest diari va fer un avançament editorial. Hi dedico un capítol destinat a acarar la semblança socioeconòmica entre Catalunya i el País Basc, i també hi incloc les dades relatives a les Illes Balears i el País Valencià, que en aquest article no comentaré. Vet aquí alguns trets que considero altament rellevants.

Per començar, cal dir que l’economia del País Basc —amb un territori que té una superfície que és un 23% de la catalana i una població que és el 27% de la nostra— genera un PIB anual que és pràcticament una tercera part del català. Així doncs, som davant d’una societat i una economia bastants més petites en volum que no pas les de Catalunya.

L'any 2000, el PIB/habitant basc i català eren idèntics; avui, el del País Basc és un 10% més alt que el de Catalunya

Específicament en l’àmbit econòmic, més que el volum global de PIB, el que resulta més rellevant és quant li’n pertoca a cada persona que hi viu: la relació PIB/habitant. Doncs en aquest registre, amb dades del 2024, Catalunya se situa en 37,426 € per persona i el País Basc en 41,016 €, és a dir, un 10% per sobre del català. Aquesta no és una diferència puntual de l’any passat, sinó que es repeteix en el temps. Tanmateix, al començament del segle actual, el 2000, el PIB/h basc i català eren idèntics. El resultat anterior ve del fet que el creixement anual d’aquest indicador a Catalunya ha estat del 0,5%, mentre que al País Basc ha estat d’una mica més del doble.

Una de les raons que expliquen una evolució tan diferent ve del fet que la població (el denominador de la ràtio que comentem) ha crescut molt més a Catalunya. Entre el 2002 i el 2023, l’augment absolut d’habitants va ser del 7% al País Basc (per situar-se en la xifra de 2,2 milions), mentre que a Catalunya, en el mateix període, va fer un salt espectacular del 26%, i va passar de 6 milions a 8 milions d’habitants, a causa de la gran arribada de persones amb nacionalitat estrangera. El 2024, al País Basc, representen una mica menys del 10% de la població total, mentre que a Catalunya, la proporció és pràcticament del doble.

Dos apunts sobre el mercat de treball i la productivitat comparada ens posen en relleu que el País Basc manté un pes de la indústria manufacturera molt més gran que Catalunya (21% del VAB —valor afegit brut de l’economia—, enfront del 15,5%); en canvi, Catalunya té un sector de comerç, transport i hoteleria (que inclou turisme) molt més gran que el País Basc (25% del VAB, enfront del 20%).

D’altra banda, en part degut a la preeminència industrial, la productivitat per ocupat (VAB/persones que treballen) al País Basc és un 11% més alta que la catalana. I, relacionat amb aquest darrer apunt, al País Basc s’ha creat molta menys ocupació, concretament els nous llocs de treball del 2000 al 2023 han augmentat un 14%, mentre que a Catalunya han crescut un 25%.

Finalment, a manera de dada sintètica que resumeix moltes coses: en un rànquing europeu de progrés social (conegut com a IPS), en el conjunt de comunitats autònomes, el País Basc ocupa el lloc número 1... i Catalunya la posició número 10.