Tal dia com avui de l’any 1759, fa 267 anys, a Fort Niàgara (llavors colònia francesa del Quebec), i en el context de la Guerra Franco-India o dels Set Anys (1756 – 1763), que enfrontava la Gran Bretanya i França, concloïa el setge britànic sobre aquesta fortificació francesa (6 a 26 de juliol de 1759). La rendició i canvi de domini de Fort Niàgara representaria la pèrdua de la darrera plaça francesa al sud dels Grans Llacs, i precipitaria un seguit d’operacions de conquesta britànica de la vall del riu Sant Llorenç, que es traduirien en el trencament de les comunicacions entre les colònies franceses del Quebec i Louisiana i el canvi de signe del conflicte a favor dels britànics.
Segons les fonts documentals, el capità Pierre Pouchot —comandant francès de la plaça— i els seus 500 homes (soldats i civils militaritzats), difícilment podien defensar la posició contra un contingent britànic format per 2.000 soldats professionals i 1.000 civils de les Milícies de Nova York (voluntaris armats). Però van resistir, esperant que el general Montcalm, cap del regiment Royal-Catalan (format exclusivament per soldats rossellonesos) arribés a temps per a obligar els britànics a aixecar el setge. Un mes abans (27 de juny de 1759), Montcalm i els seus catalans havien derrotat els britànics a Ticonderoga i els havien posat en fuga.
Però Montcalm temia que París no enviés més reforços i va renunciar a avançar fins a Nova York, principalment per temor a quedar acorralat a la desembocadura del riu Hudson, i va preferir retirar-se cap a la Ciutat de Quebec per a reclutar les Milícies Quebequeses i Acadianes i iniciar un contraatac. Mentre passava això, els britànics es recuperarien ràpidament de la derrota de Ticonderoga, guanyarien el Fort Niàgara i se situarien en una posició estratègica immillorable per a atacar i conquerir el Quebec, fent inútil els esforços de Pouchot i Montcalm. París mai no enviaria reforços, ni tan sols quan els britànics van posar setge sobre la Ciutat de Quebec.