Senyora presidenta de la Comissió Europea:

Soc una ciutadana europea, que va creure en el projecte de la Unió, que ha gaudit de les "bondats" que aquest selecte club li ha brindat al país del qual procedeixo, Espanya. Soc una ciutadana del món, que ha tingut l'oportunitat de recórrer-ne els racons, de conèixer persones de diferents nacionalitats, llengües, religions i races. Que ha après a respectar i a saber que mai no hi ha una sola versió per explicar una història. Que quan hi ha un conflicte, ambdues parts tenen les seves raons i, per ajudar, és imprescindible escoltar sense prejudicis.

No recordo el moment d'haver-la votat. Potser perquè, en realitat, cap ciutadà europeu no ho ha fet. Vostè va arribar a presidir la Comissió de manera escandalosa i forçada. Ningú no entenia gaire bé per què vostè havia de ser al capdavant de la institució, ni els fils moguts per interessos llunyans que la van col·locar on és.

El que sí que recordo són les vegades que he sentit vergonya en escoltar-la parlar, en veure-la sobreactuar, en observar el seu comportament basat en la hipocresia, les mentides i la superioritat nauseabunda.

Va desplegar vostè els seus "encants" de manera insuportable durant la pandèmia. Es va dedicar a negociar a l'esquena de tothom amb les indústries farmacèutiques. Ho va fer en privat, ocultant les negociacions, mentre feia servir els diners de la ciutadania europea.

Vostè s'ha escapolit totes i cada una de les vegades que l'han cridat a l'ordre. Tant li ha fet que l'hagin cridat a l'ordre quan era al capdavant del ministeri de Defensa a Alemanya, pels seus contractes opacs amb la indústria armamentística; tant li ha fet quan ho ha repetit amb la indústria farmacèutica al capdavant de la Comissió Europea. Vostè actua parlant en nom d'un nosaltres que, sens dubte, no m'inclou. En nom de qui parla vostè, senyora Von der Leyen, quan diu "nosaltres"?

Es comporta, constantment, amb gest inhumà. Amb actitud altiva. I sembla no tenir dificultats per fer-ho, sent molt conscient del perquè ha estat vostè elegida. Suposo que poca gent estaria disposada a fer el paper que vostè fa, realment, no ha de ser fàcil.

Fa una setmana, sense anar més lluny, mentre la ciutadania europea estava en xoc davant de l'atac terrorista de Hamàs contra la ciutadania innocent d'Israel, vostè no va dubtar a llançar un missatge, una altra vegada el "we". I mentre deia "estem amb Israel", s'exhibia una immensa bandera d'Israel a la seu de la Comissió Europea a Brussel·les. Va ser l'avançament  d'allò que vindria i, ja aleshores, hi va haver molta gent que li va retreure el seu missatge, perquè sonava estrany, sonava oportunista i sonava a una cosa ben diferent del que hauria de semblar, és a dir, la lògica mostra de suport en solidaritat amb les víctimes. Molts sabíem que no significava només això. I efectivament, poc va trigar a deixar-nos-ho clar.

Mentre a Israel la ciutadania exigeix explicacions al seu govern, i assenyala el primer ministre com a responsable d'haver abaixat la guàrdia en un dels enclavaments amb més seguretat del món, vostè començava a fer la seva particular campanya.

Poc va trigar un dels seus comissaris a llançar-se a anunciar, de manera absolutament inacceptable, que els ajuts de la UE a Palestina quedaven congelats. Sense haver sotmès la decisió prèviament als mecanismes necessaris. Sense cap raó. I vostè es va mantenir en silenci.

Va ser després de trucades directes, com la del nostre ministre d'Afers Exteriors d'Espanya, que la Comissió Europea va haver de sortir públicament a fer marxa enrere i desdir al comissari de Veïnatge. Però qui volgués veure el que estava passant, tenia ja algunes peces del puzle per poder-ho fer: el seu suport a Israel era, precisament, el suport perquè fessin el que estan fent mentre escric aquestes línies: massacrar la població palestina.

El que en un primer moment va provar de vendre's a la població mundial com una guerra entre Israel i Hamàs, avui ha quedat clar que és una massacre d'Israel contra el poble palestí. L'atemptat terrorista de Hamàs, produït en circumstàncies que generen massa dubtes, ha estat l'excusa per arrasar més de dos milions de persones innocents. Persones a qui el ministre de Defensa d'Israel va qualificar d'"animals" i que des del govern d'Israel, s'ha insistit a no voler diferenciar d'un grup terrorista.

Senyora Von der Leyen, vostè no em representa. No ho ha fet mai, per qüestions ideològiques. Durant la pandèmia no ho va fer per qüestions d'honestedat i respecte a la normativa que ha de regir per a tothom en la Unió. Però ara mateix, vostè no em representa per una qüestió d'humanitat.

No aconsegueixo comprendre com les institucions que diuen representar els valors de la democràcia, la justícia i la pau estan en mans de persones com vostè, que demostren constantment no tenir el més mínim escrúpol ni vergonya

Ja ho vaig sentir durant la guerra d'Ucraïna i Rússia, on no he observat en vostè ni un sol posicionament assenyat. Totes les seves paraules han estat sempre per augmentar més la tensió, per generar més dolor i sofriment a la població ucraïnesa, avui abandonada a la seva sort, mentre vostè i els seus han estat alimentant la maquinària de la indústria armamentística i, ben aviat, alimentaran la de la construcció i l'especulació. A costa d'haver massacrat milers de persones, d'haver-los destruït les ciutats, d'haver-los deixat sense casa. Aleshores ja vaig veure la seva falta d'humanitat i avui la constato.

No és vostè l'única, per descomptat que no, que em glaça el cor. No aconsegueixo comprendre com és possible que les institucions que diuen representar els valors de la democràcia, la justícia i la pau estiguin en mans de persones com vostè, que demostren constantment no tenir el més mínim escrúpol ni vergonya.

La població d'Israel no mereixia el que va patir el passat dia 7. No mereixia estar absolutament desprotegida, i esperar més de sis hores perquè els serveis de seguretat del país actuessin i responguessin a la seva crida d'auxili. La responsabilitat de Netanyahu no hauria de passar per alt i si vostè fos una veritable demòcrata, representant d'algun dels valors que tant s'han onejat d'aquesta suposada Europa, no hauria d'haver callat davant de tal descarada situació.

La seva actitud durant la massacre a la població de Gaza és la vergonya més gran, la barbaritat més gran que podíem esperar d'una dirigent europea. Vostè no ha mogut un sol dit per aturar això. Com tampoc no ho ha fet a Ucraïna. Vostè no està del costat de la ciutadania, de les persones innocents, de les vides en perill. Vostè està parlant d'un nosaltres que més aviat sembla representar la indústria armamentística, la farmacèutica i els que massacren poblacions senceres i les abandonen a la seva sort.

És inacceptable que vostè sigui al capdavant d'una institució com la Comissió Europea. Vostè hauria d'haver dimitit ja fa molt temps. Des del primer instant en què va assumir un càrrec que no li corresponia. Avui, sens dubte, és urgent que es retiri i deixi de parlar en nom de la ciutadania europea, perquè simplement, la ciutadania europea, si és coherent amb els valors que diem defensar a Europa, no pot donar suport ni a una de sola de les seves posicions bel·licistes, mentideres i inhumanes.

M'avergonyeix com a presidenta de la Comissió. M'avergonyeix com a ésser humà. Vostè i tots aquells que podien haver evitat les atrocitats contra centenars de milers de persones innocents.

Continuaran fent el que fan, perquè no tenim manera de fer-los fora. Però que consti en algun lloc, com per exemple aquí: no en el meu nom.