Haurà de perdonar el nostre president del Parlament, Roger Torrent, que l’altre dia es va dirigir a vostè com a vicepresidenta Soraya, així, sense dir-li els cognoms. I clar, com que a més a vostès els agrada que els diguin els dos cognoms, sobretot si el primer els sembla que fa poc distingit, doncs hom s’hi ha d’esforçar doblement. I que consti que no l’excuso.

Vostè va trobar que escapçar-li els dos cognoms va ser una mostra de desconsideració, de masclisme inclús, per part de Torrent. Segur que sabrà disculpar-lo, deu anar una mica atabalat intentant investir un president respectant l’aritmètica parlamentària que a vostès tant els pertorba.

En realitat, Torrent està vivint un autèntic malson per superar les traves que vostè li posa. És sabuda la seva pretensió, senyora Sáenz de Santamaría, de desvirtuar l’encàrrec democràtic sorgit de les eleccions autonòmiques que vostè mateixa va decidir convocar a Catalunya. Ho sabem no perquè siguem especialment llestos ni observadors. Ho sabem perquè vostè ja ni se n’amaga.

Tampoc deuen facilitar molt la vida al president del Parlament les trucades que vostè, senyora Sáenz de Santamaría, va fent als magistrats del Tribunal Constitucional per orientar-los en la manera com han de deliberar i votar. I no sé quina relació deu tenir amb el magistrat del Suprem Llarena, però intueixo que deuen ser carn i ungla, a la vista de la colla de decisions cautelars que va prenent per aplanar-los a vostès la feina a Catalunya.

Diguem que l’artilleria del senyor Llarena fa una bona feina prèvia perquè després, vostès, la infanteria pugui avançar sense cap sobresalt. S’ha de reconèixer que van molt ben coordinats.

Senyora Sáenz de Santamaría, sento dir-li que vostè ens està donant als catalans el mateix tracte que els homes han dispensat a les dones al llarg de la història

Vostè no es deu considerar masclista, senyora Sáenz de Santamaría. Però el seu comportament recorda moltíssim la tradició heteropatriarcal d'“aquí mana més qui més força té”. La democràcia es va inventar justament perquè no hi hagués abusos com el que està patint ara mateix la societat catalana, que s’ha manifestat a les urnes i troba barrat el camí per decidir qui i com ha de governar. Catalunya, avui, no és una democràcia. I això té molt a veure amb les decisions que vostè pren.

Senyora Sáenz de Santamaría, sento dir-li que vostè ens està donant als catalans el mateix tracte que els homes han dispensat a les dones al llarg de la història. És una relació disfressada d’estimació. Però en la seva essència, el sentiment de l’home tradicional cap a la dona s’ha assemblat molt més al sentiment de propietat, de dominació, al sotmetiment en definitiva. Em pertanys i per això t’estimo, i si em deixes de pertànyer, et deixaré d’estimar, t’odiaré, t’agrediré i, si no t’acabes rendint a mi, et mataré.

Senyora Sáenz de Santamaría, pensi: la seva aproximació al tema català s’ha fet des del respecte a la diferència, des de l’esforç d’empatia, des de la voluntat de diàleg? Vostè ha actuat com una dona sensible, tolerant i oberta de mires? O ha actuat com un mascle alfa obsessionat per les lleis i tradicions, sense cap altra eina de persuasió que la força física?

Pensi-ho, perquè a mi em fa l’efecte que en comptes de buscar masclistes entre les seves víctimes, més li valdria que fes un examen de consciència. Sabem, per desgràcia, que els maltractadors són incapaços de redreçar el seu capteniment. Però és important que, com a mínim, el botxí sigui assenyalat com a tal i no tingui la barra de, a sobre, presentar-se com a víctima.