A casa hem rebut una carta d’Ada Colau i aquesta sola cosa, en un temps en què el correu postal és un hàbit de boomers, ens ha omplert d’entranyable i nostàlgica il·lusió. A la missiva, la hiperalcaldessa ens recorda que el proper 2021 Barcelona “esdevindrà capital mundial de l’alimentació sostenible” i ens exhorta a viure jolius aquesta efemèride i a “repensar el nostre model alimentari, responsable d’un terç de les emissions globals de gasos amb efecte hivernacle i de malalties com ara l’obesitat infantil”. A banda d’estar a favor de rebre postals de plaça Sant Jaume, a casa no volem que se’ns imputi el desglaç de l’Antàrtida ni el sobrepès de la mainada, i per això hem aplaudit que l’Ada ens demani “cuidar la nostra salut i la dels nostres éssers estimats, posar fi al malbaratament d’aliments, posar en valor tota la cadena de producció i saber d’on venen els aliments que mengem a casa”.
Deu ser que la família és un poc particular, car això de l’alimentació sostenible aquí, al bell mig de l’Eixample, sempre n’hem dit “anar a mercat” o, simplement, “menjar bé” i si diguéssim a les nostres padrines, al cel siguin la Lola i na Pilar, que la primera instància de la ciutat ens demana “reivindicar la saviesa de la cuina de les nostres àvies”, es cardarien de riure una bona estona. Com que l’Ada i el seu Komintern de publicistes fills del PSC deuen pensar que som una miqueta subnormals, han inclòs al sobre de la lletra quatre bellíssimes postaletes corresponents a cada estació en què se’ns recorda les hortalisses i fruites que s’escauen al temps. Per si sou igual d’enzes que servidora, Colau us recorda que ara és temps d’api, remolatxa i xirivia, si sou d’hortalisses, i de kiwi, llimona, mandarina, pera, poma o taronja si l’estómac us demana unes peces de fruita.
Vine al mercat, Ada, i veuràs com els teus conciutadans són éssers adults i responsables que ja fan prou intentant que els paradistes més estimats no es fotin de gana
Si fóssim gent tan demagògica com l’activista Ada Colau, preguntaríem el cost d’una campanya consistent a ensobrar un foli i quatre postals a centenars de milers de barcelonins per dir-los com menjaven les seves àvies, i si fóssim un d’aquells inspirats fundadors intel·lectuals de Barcelona en Comú, posaríem aquesta xifra en relació al seu equivalent a llits d’hospital i beques menjador, dos dels grans hits electorals de cada campanya municipal. Però som una gent molt més simple, un tipus de ciutadà que ha après a estimar i triar el que jala a una escola que es diu Fruites Manolita, consultant quina fruita s’escau a cada mesada amb els seus extraordinaris venedors del Mercat de la Concepció o amb les adorables noies de la peixateria Cut Fish, que tenen un llucet tendre com les anques de santa Eulàlia que ajuda a cremar el sou d’articulista amb gran eficàcia.
Nosaltres, Ada, som una gent tan curiosa que no necessitem la intermediació de l’alcaldessa per saber si ara toca menjar fonoll, moniato o fava. Vine al mercat, Ada, i veuràs com els teus conciutadans són éssers adults i responsables que ja fan prou intentant que els paradistes més estimats no es fotin de gana. I fes-nos un favor: si vols enviar-nos postals amb consells sobre la nostra dieta, la nostra vida sexual o aspectes com la cura capil·lar dels barcelonins.... reina, fes-ho de la teva butxaca, que la màfia de les publicacions i les cartes de l’Ajuntament ja fa massa que dura i és una cosa poc digna del sísepuede. Vine al mercat, Ada, i així veuràs com les seves parades sovint s’allunyen del model alimentari de la Mediterrània perquè han estat colonitzades per insofribles guinguetes turístiques. Vine al mercat, alcaldessa, però sobretot fes el puto favor de no gastar-te la nostra pasta en més mandangues.
I sobretot recorda que encara som a l’hivern... i és temps de bledes.