Fa pocs dies, durant una entrevista a Els Matins de TV3, l’antic president Mas admetia que els resultats de les eleccions del 27-S havien de permetre “tirar endavant el procés, però no culminar-lo”. Fent la seva feina com déu mana, la col·lega Lídia Heredia li preguntà per què no havia dit això tot just acabats els comicis (que el mateix president 129 va establir com a plebiscitaris), i Mas li va respondre, tot somrient i encantat de la vida: “Perquè ningú m’ho va preguntar”. Traduït al cristià, i perquè tothom ho entengui, Mas va dir “perquè ningú m’ho va preguntar”, com podia haver dit “perquè em va sortir dels picarols” o, si hagués estat encara més honest, “perquè vostè ja sap que enganyar el poble de Catalunya sempre surt de franc”. Us recomano que veieu el vídeo de l’entrevista, car costa molt no aïrar-se davant d’un nivell aital d’impostura i de suficiència.

Per si encara fos poc i l’enganyifa no hagués quedat clara, Mas va dedicar-se posteriorment a cascar la CUP per tal d’escudar les seves mentides. El debat, va dir, “estava més centrat en investidura de Mas sí o no; tot girava entorn d’allò i no es parlava de res més”. Cal dir que l’antic president és tot un innovador, perquè a l’art de pixar-se en la dignitat dels seus electors com si fossin subnormals hi afegeix un narcisisme digne del mateix Aramis: "Que si la CUP ha dit que no, que si una part de la CUP diu que sí. Que si 1.515 a 1.515 en aquella famosa votació que hi va haver. Tota aquella parafernàlia. I no es va poder parlar seriosament del full de ruta com s'avançava". Vaja, Artur, que si ens vas fotre una trola com un campanar no va ser perquè mentissis, sinó per l’efecte perniciós de la CUP en els nostres esperits. No es pot tenir una barra més quilomètrica, s’ha de reconèixer. 

Per aquelles cosis de la vida, ara diuen que els espanyols volen fer pagar cinc milions d’euricus a l’Artur i els seus consellers per muntar el 9-N, alguns dels quals ja foren abonats per la caixa de resistència i l’embargament d’immobles dels encausats. Traduït novament al cristià, la cosa vindria a dir que, després d’enganyar-nos, com ja s’ha palesat mil vegades, a l’Artur li haurem de sufragar la multa per la consulta. Vaja, que després de dir-nos que havíem guanyat en diferents idiomes i després de reconèixer que es va declarar la República amb la plena consciència que no s’aplicaria, ara la padrina i sa tia haurà d’afluixar la mosca perquè l’Artur no perdi la casona del carrer Tuset. És a dir, i repetim-ho les vegades que faci falta, que després de vendre’ns la moto per deixar-nos a l’estacada ara va i resulta que hem de renunciar al sobre de Nadal per amor al 129.

Us podeu imaginar, després de llegir l’article, les ganes que aquest humil servidor de valtrus té de regalar part del seu minso estipendi per tal d’ampliar el somriure mandibular de n’Artur. Però tinc una cosa claríssima: els meus conciutadans acoquinaran, perquè són molts anys d’anar pagant la festa als impostors com perquè ara ens posem finolis i deixem de pagar el beure, tot i la cornamenta. Total, tampoc ens vindrà d’un aguinaldo més. I ja sabeu, a partir d’ara quan inundem el món d’enganyifes, defraudem o mentim, sempre ens resta el comodí Mas: no vaig dir la veritat, “perquè ningú m’ho va preguntar".