A Cristina Cifuentes no l’ha condemnada ni inventar-se un màster d’una universitat de fireta ni intentar furtar un parell de pots de regenerador facial en un supermercat. A la ja antiga presidenta de la Comunitat de propietaris de Madrid l’ha condemnada això d’anar de moral i d’impol·luta per la vida, la qual cosa es traduïa sovint a imputar als seus antecessors conductes èticament reprovables. En política, o tens un currículum de monja o cauràs ben aviat per faltes que, vista la corrupció que s’ha esdevingut a l’Espanya del PP, són autèntics jocs de nens. Pobra Cifuentes, ai las, destrossada pels mateixos taurons que li devien recomanar que fes un màster a la King Juan Carlos perquè era una simple administrativa de la universitat i tal dia necessitaria fer un doctorat per jubilar-s’hi com a profe. Dissortada Cifuentes, mamma mia, que, després de tota la pasta que els seus companys de partit van fer al Canal de Isabel II, ha de fotre el camp per intentar robar un parell de productes que no arriben a la desena d’euros...

Però quan vas de legal i d’alliçonador per la vida, filleta meva, l’existència se’t girarà tard o d’hora en contra, car els mitjans de Madrid tenen ben guardat amb pany i clau un calaix ben sucós de vídeos i documents que podrien fer passar per putanga la mateixa Verge Maria. Això que li ha passat a Cifuentes amb el vídeo del supermercat ens situa en un precedent perillós, car la línia que separa les imatges d’una política furtant productes de supermercat o fotent-li un calbot al seu xofer a la de publicitar visualment com un representant públic està fotent-se una ratlla de farlopa en un bar o cardant un clau en un raconet de Malasaña és massa fina com perquè alguns mitjans la respectin. Hi ha excepcions, evidentment, perquè mai arribarem a veure Florentino Pérez o Juan Luis Cebrián en situacions que els podrien fer envermellir les galtones, però l’afer Cifuentes ens recorda que al país de la manca d’ètica qui vagi de sant entra a formar part de la llista d’investigats. Compte amb la moral, que portada al límit et du a la crema.

L’afer Cifuentes ens recorda que al país de la manca d’ètica qui vagi de sant entra a formar part de la llista d’investigats

Fixeu-vos si és curiosa la vida, que un polític a qui s’ha acusat de no fer res com ara Mariano Rajoy s’ha tret de sobre tots els seus hipotètics substituts al PP sense despentinar-se. Primer va ser Camps i les americanes, després Aguirre (i tota la seva cort de caixacobris amb el cap curull de brillantina) i ara la pobra Cifuentes, que havia gosat saltar-se el rang administratiu amb tal de postular-se com a lideressa i regeneradora del PP. Volies netedat, reina meva? Doncs té, dos pots de crema! De moment, és prou palès com el polític pel qual ningú no donava un duro aguanta les envestides de la fortuna amb una salut envejable. Tothom corre molt a pronosticar que Ciutadans es menjarà el PP a causa dels casos de corrupció o triple moral, però els partits grans d’Ibèria sempre han palesat una mala salut de ferro. Recordeu el PSOE de Felipe, al qual després dels GAL i de tot tipus de robatoris encara el votaren milions de persones. Fins a les properes generals poden passar moltes coses i, com hem vist, els bascos sempre salven la unitat d’Espanya.

A Cifuentes l’ha assassinada la seva pròpia moral i no saber esperar torn per accedir al poder. Caldrà veure si en els propers temps Rajoy és capaç de convèncer a les elits espanyoles que els convé més un PP corrupte que no pas l’experiment d’Albert Rivera i els seus aprenents. Compte de criticar Cifuentes, senyors de Ciutadans, que aquí hi ha vídeos per a tothom on s’hi pot veure el millor de cada casa.