La bòfia espanyola ha citat l’articulista d’El Nacional Jordi Galves dimarts vinent a les dependències de la Brigada Provincial de la Policia Judicial per la presumpta “participació en un delicte d’odi”. Sé que has llegit aquesta frase inicial com una bala i diligent, perquè potser et deus cruspir l’article mentre vas a pencar, apressat al metro, o tot esprintant per arribar al súper de nit, on ja tens prou feina recordant si avui tocava carn o peix per sopar. Ho torno a escriure, perquè la repetició sovint dona gravetat a la cosa: que dic que la policia ha citat un articulista, en aquest cas l’amic Galves, al quarter general perquè algú diu que fomenta l’odi, i escric algú perquè en Jordi, que se suposa ciutadà d’Espanya (i per tant del món civilitzat, no pas de Mart o Ganimedes) no té cap dret a saber els termes de la denúncia ni contra qui ha disparat suposadament tants litres d’odi.

De fa mesos, la màquina judicial espanyola té la missió d’atemorir l’esperit lliure dels catalans perquè arribin a la conclusió que això de la independència és impossible. Primer foren els polítics, després els agents civils i ara els tocarà el torn a articulistes i altres animals de la lletra. No hi ha forma més bèstia de coartar la llibertat d’un col·lectiu que castrar-li els mots i atemorir escriptors i gasetillers perquè se situïn davant de l’ordinador morts de por i escriguin al dictat del cangueli. Insatisfet amb no poder garantir els mínims estàndards de la separació de poders que ens regalà la França revolucionària, el poder madrileny ha decidit reblar el clau i erdoganitzar-se un pèl més perseguint les firmes lliures com la d’en Jordi. La policia que pega padrines i gent indefensa no genera odi, mire usted. El problema són els versos lliures de l’articulista Galves, toca-te’ls i balla.

No podem resignar-nos a viure en un entorn on no es poden dir determinades coses perquè fereixen el poc honor que resta als poderosos o simplement generen incomoditat als mestretites de la moralina

D’aquí a ben poc, la lluita per la llibertat d’expressió (que recordem-ho, es basa en el principi tan racional com entenedor segons el qual pots parlar del que vulguis i en els termes que vulguis) serà una de les causes generals del nostre temps. Això no va del Galves o de servidor de vostès, que també ha estat denunciat simplement per regalar-li el diccionari de l’alegria a un pobre censor: l’assetjament als articulistes i a la gent de lletra és un problema de tots, car això que avui ens passa a nosaltres, i que duem amb la màxima quota d’humor possible, demà et pot tocar a tu. No podem resignar-nos a viure en un entorn on no es poden dir determinades coses perquè fereixen el poc honor que resta als poderosos o simplement generen incomoditat als mestretites de la moralina. Si aconsegueixen escapçar-te el vocabulari, amic meu, ben aviat no et quedarà esma ni per respirar.

Volen començar amb les paraules, després aniran a castrar-nos els gestos i ben aviat prohibiran àdhuc les carícies. Per combatre l’enemic, d’aquí a ben poc només ens quedarà el poder del diccionari i la gràcia d’insuflar tot el foc possible als nostres mots. Perquè la nit ja dura massa i nosaltres som gent que estimem la llum.

PS.- Demà dilluns a les set de la tarda, si la bòfia no ho prohibeix, fem un acte dedicat a la llibertat d’expressió a l’Ateneu, per si voleu deixar-vos-hi caure. Riurem, això segur.