Llegint l’article que el president Torra publicava ahir a El Nacional, entre d’altres mitjans del país, el primer que em sobtà del text va ser que semblava escrit per un articulista més de la tribu, molt més que no pas rubricat per la primera instància política de la nació. Referint-se explícitament a la lluita contra els grups feixistes —aquesta gentola que no només retira simbologia groga dels carrers del país, sinó que explicita la seva voluntat intimidatòria i d’agressió—, el 131 escrivia: “La policia catalana ha de fer la seva feina. No l’hem de situar al centre del debat polític. Ni convé ni és l’estratègia intel·ligent si realment es vol que actuï amb eficàcia. Però, certament, la seva actuació ha d’incloure mesures preventives i de detecció precoç i mesures actives quan es produeixi una agressió.”

Deia que em sobtava el to del president, perquè si al 131 li preocupés realment l’emergència totalitària i feixista al país, com no dubto ni un sol minut que sigui el cas, allò que havia d’escriure per tranquil·litzar els ànims de tot déu, com a màxim responsable de la seguretat de tots ciutadans i de la direcció de les forces de l’ordre, hauria d’haver estat quelcom semblant a: “La policia catalana farà bé la seva feina i permetrà que tothom pugui expressar les seves preferències polítiques a l’espai públic comú. Com a responsable últim dels Mossos, m’asseguraré personalment que es previnguin, es detectin i s’erradiquin les mostres de feixisme intolerant a fi que qualsevol conciutadà pugui expressar-se amb total llibertat. Si es produeixen agressions, no en dubteu, es pagaran caríssimes.”

Desconec si el to de l’article en qüestió respon a la natural nostàlgia del president pel seu antic ofici plomaire o si el 130 pretenia parlar sobre feixisme sense apel·lar al propi lideratge polític, sobretot si recordem que el seu propi conseller d’Interior, Miquel Buch, acaba de renovar fa ben poc la cúpula policial catalana amb Ferran López (el comissari que fou al capdavant del cos en la submisa aplicació del 155) com a segona autoritat dels Mossos. Sigui com sigui, que el Molt Honorable xerri sobre un afer important com si s’ho mirés des del sofà on gustosament escrivim els articulistes i no pas des del tron presidencial no és una dada de poca importància. Com diu el 131 amb encert, “el llenguatge és poder i qui el controla o qui és capaç de manipular-lo té capacitat per canviar la percepció de la realitat.”

Res més cert, amic president, i per això em preocupa el teu article, sobretot quan escrius que “no hi pot haver ningú que vulgui ser considerat demòcrata que calli, matisi o justifiqui res davant d’aquests brots de feixisme als nostres pobles i ciutats” o quan rebles: “No cal ser independentista per actuar amb contundència contra els violents.” I em preocupa perquè sota aquesta exigència de front comú contra la intolerància hi ensumo la flaire de Companys i els seus intents de sobreviure com sigui dins d’una Espanya que hom voldria més tolerant i pacífica. Perquè jo diria que sí, president, que sí que cal ser independentista per veure com se’t coacciona la llibertat d’expressió, i que sí, que sí que cal ser independentista per saber com alguns fatxes espanyols imposen la seva voluntat a bufetades i sentències.

Com molts ciutadans del país, em pregunto sovint si aquesta Generalitat treballa per fer efectiva la república catalana o per instaurar la república a Espanya i ajudar l’enemic a sortir del seu “magma feixista”. Seria interessant saber-ho, sobretot per escatir si la gent que està posant el cos i la cara de nou als carrers del país amb tanta valentia serà traïda una altra vegada com l’1-O, així com també seria oportú saber si tota la seva resistència serà utilitzada per tornar a intentar, infructuosament i per enèsima vegada, rentar la cara a la pobra Espanya totalitària.