Només hi ha una conseqüència positiva d’aquesta vaga taxista, una aturada que els nostres sofertíssims auxilis roders han cregut perpetrar contra el capitalisme salvatgí quan, en el fons, el problema del seu gremi és justament que viu tenallat per la forma més atàvica d’esclavisme monetari, la tirania feudal de les llicències (a partir d’ara, xofers, a banda del pagament per cada viatge adjuntarem al conductor una còpia de l’Inquiry into the Nature and Causes of the Wealth of Nations, del nostre liberal-progressista Smith, i així ens estalviarem explicacions de manual). Només hi ha una seqüela fausta, deia, d’aquesta aturada del gremi taxista: per primera vegada en molts anys, els visitants que arriben a Barcelona no podran fer cap a la majoria de destinacions turístiques de la ciutat. Primer han protestat irats, car veuen pràcticament impossible arribar al Maremàgnum o al Parc Güell, però només vint-i-quatre hores després agraeixen alleujats al seu respectiu altíssim la gràcia que els ha regalat poder romandre uns dies a l’Eixample.

Vivint durant uns dies al centre real de Barcelona, els turistes de tot el planeta no només s’estalvien l’espantosa experiència de visitar la Sagrada Família, amb els seus horripilants rodolins arquitectònics kitsch i la seva insofrible façana convergent, curulla de carotes que heretàrem del plom d’en Subirachs, sinó que els és permès de conèixer la veritable essència de la catalanitat, que, malgrat el procés i la seva execrable mania de fotre creus grogues a tot arreu (fins i tot sota el mar!), continua essent una combinació única d’ordre i parsimònia. Aquests darrers dies és prou comprovable, especialment quan hom contempla els passejadors més alliberats del món, ciutadans dels Estats Units d’Amèrica, caminant tot jolius per la Rambla de Catalunya. Ahir mateix, mentre fumava sota el pi de ca meu, una jove conciutadana novaiorquesa em contava admirada com l’havia sorprès la correctíssima disposició de la quadrícula. I què es pensava, senyora? Fou Cerdà, i no el plasta del Robert Moses, qui s’inventà Nova York! Com, que no ho sabia?

Quan els taxistes tornin a la feina, seran pocs els excursionistes que hauran tingut el privilegi de conèixer realment Barcelona

M’acusareu d’eixamplocèntric i complaent, ja ho sé, perquè això d’ofendre’s i d’opinar, en general, és quelcom que plau a la gent avorrida. Però això que us conto és estrictament científic, i només així s’explica que els turistes que han visitat Barcelona aquests dies no facin cara de capellà mal sestejat, tot i les atrocitats de caminades a les quals es veuen sotmesos. La majoria d’habitants de l’hotel Majestic i del Claris així ho han comprovat, car per conèixer l’essència de la ciutat els és suficient de transitar pel carrer Bruc, visitar les meravelloses peixateries del Mercat de la Concepció, espiar la beatitud de les tintoreries de la Dreta de l’Eixample i, si s’escau, haver tastat el Dry Martini que fa Ginés Pérez a la terrassa del Belvedere. Tot això, que es pot conèixer en un sol dia, o fins i tot en una simple passejada matinal, simplifica la forma catalana d’existir. El govern de la tribu faria santament en tancar tota guingueta que tenim pel món i centrar-se en la promoció de l’ordre arquitectònic dels carrers que recorden l’imperi.

Tot plegat és una llàstima, car quan els taxistes tornin a la feina, aquesta il·lusió s’esvairà, i seran pocs els excursionistes que hauran tingut el privilegi de conèixer realment Barcelona, en la més estricta intimitat de la terrassa del restaurant Rilke al carrer Mallorca o a la barra del Gresca, que és on la cuina catalana s’ha apropiat del nou disseny de la tapa, elevant-lo al més subtilíssim art. D’aquí a pocs dies, ai las, vinga centenars de persones pujant al MNAC a fer-hi el mec, i vinga tota la terregada, de nou, embotint la Boqueria per anar-hi a comprar absurdíssims sucs de fruita pastosa. Serà una autèntica llàstima, perquè tot i recuperar certa mobilitat, els barcelonins tornarem a veure els turistes altament desil·lusionats, amb el mateix rostre d’ànec tort que passejaran per la resta de les brutíssimes ciutats del món. Mentre duri la vaga, fixeu-vos com caminen per l’Eixample i van comprovant com Catalunya inventà la matemàtica molt abans que a la majoria de les seves pàtries: Còrsega, Rosselló, Provença, Mallorca, València, Aragó. But what is exactly Consell de Cent? Vingui, nimfa del Village, que jo li ho explico de franc.