Certament, ho tenim a tocar. Els alemanys han desacreditat el prevaricador Llarena i el poder judicial espanyol patirà un revés que el posarà en ridícul inqüestionable a ulls de tota Europa. De fet, Espanya no tindrà més remei que alliberar els hostatges polítics que té a les presons catalanes i, previ a demanar perdó, fer possible que els exiliats tornin a casa. Això, que s’escaurà en ben poques hores, comportarà que el president Puigdemont i tots els seus consellers puguin ser restituïts als seus càrrecs i que, per tant, les forces independentistes compleixin el mandat del 21-D. Però aquí no hi direm la darrera paraula, car –una vegada de nou a l’oficina– el Molt Honorable 130 esmenarà les indecisions que tingué el passat octubre i aplicarà el mandat democràtic de l’1-O. Aquell dia que, tossudament alçats, els catalans vàrem decidir autodeterminar-nos a pesar del setge policial amb què el govern de Rajoy ens maltractà la padrina.

Tot això està al caure, estimat conciutadà, i faràs bé d’anar poc al lavabo perquè seria una llàstima que la independència et sorprengués mentre cau la tifa de mig matí. Guanyarem, no ho dubtis, i no només perquè hem patit molt i ens ho hem currat a sac, sinó sobretot perquè som bones persones. Bones persones, afegeixo, i millors estrategs. De fet, fixa’t si tenim poder que hem enganyat Pedro Sánchez amb molta habilitat: l’hem col·locat a La Moncloa amb els nostres vots, i li aprovarem algunes lleis (com això dels ossos de Franco), simplement perquè volem que ens cregui mesells. Però no fotem, que això és una jugada mestra! La gràcia de tot plegat és que, quan tingui la guàrdia baixa, l’obligarem a que ens munti un referèndum pactat, i som tan murris que el tio fins i tot ens el pagarà. Ara només faltaria que, amb lo bons que som, ens toqui sufragar les urnes!

Falta molt poc, creu-me, per arribar a Ítaca. Per això hem fet la Crida, perquè tinguis la República que et mereixes

Falta molt poc, creu-me, per arribar a Ítaca. Per això hem fet la Crida, perquè tinguis la República que et mereixes. Ara ens toca estar units, units amb el president Puigdemont, units amb el president Torra, units també amb el president Mas i, total, també amb el president Pujol, perquè tots hem tingut algun fill pessetero a la família i tampoc no passa res, per uns quants milions d’euricus. Hem d’estar units perquè ens ho mereixem, perquè hem omplert els carrers durant molts anys, perquè hem guanyat eleccions quan tots ens donaven per morts. I ho hem fet sobretot pels nostres presos i exiliats, que han pagat un preu altíssim i s’han sacrificat per nosaltres. Ho hem de fer per ells i per les seves famílies. 

És un dolor que hem de compartir i ajudar a pal·liar, però que de fet superarem ben aviat i serà cosa passada, perquè el món torna a mirar-nos i l’astúcia s’acabarà imposant. Per molt que els partits s’hagin barallat al Parlament aquesta setmana, que ningú no us enganyi; es discuteixen per despistar a l’enemic, perquè tots, tots els nostres diputats, estan molt enfeinats cercant la finestra d’oportunitat que hi ha al Parlament. Encara no la troben, perquè hi ha un cony de munt de passadissos, però saben que hi és. Quan la finestra d’oportunitat s’obri, Llarena quedarà inhabilitat, Sánchez ens donarà el referèndum i, de fet, no caldrà ni aplicar l’1-O perquè podrem regalar-nos el gustet d’arrasar en un referèndum amb totes les de la llei. Serem el nou estat d’Europa que el continent tant s’ha resistit a veure néixer.

Tot això és a tocar i, si no ho veus, ets un hiperventilat, treballes pels enemics o, directament, ets una mala persona.