El fet que aquesta mateixa setmana cap mitjà del país esmentés (i ja no dic s’escandalitzés) que Raül Romeva s’acabi de doctorar a Blanquerna davant un tribunal presidit per Oriol Junqueras explica perfectament com el Putin d’Esquerra ha aconseguit que el seu liderat al món del catalanisme no el discuteixi ni cristo. Ja sabíem que la nostra tribu s’ha convertit en un restaurant on només serveixen bananes, però haig de reconèixer la meva sorpresa del silenci foratnegrós que ha isolat un exemple de corrupció universitària que, en qualsevol país mínimament sensat del món, implicaria la inhabilitació política permanent. Sigui com sigui, Junqueras ha aprofitat l’estat d’excepció normalitzat que viu Catalunya i, sigui per incompareixença de Junts o perquè va entregar-se a Espanya un pèl abans que ho acabessin fent tots els convergents, l’Oriol ja regna en el micropoder de l’autonomia més feliç que unes pasqües i omnipotent com l’Esperit Sant.

Haig de reconèixer la intel·ligència de Junqueras en comprendre perfectament que presidir la guingueta de la Generalitat és molt més fatigós que no pas rebolcar-se en el plaent teixit de corrupteles que sempre ha implicat l’autonomia (allí a Sant Jaume hi té en Pere, que és un noiet ben seriós i per fer paperassa de l’administració ja compleix amb escreix). Guiat per la intuïció, sempre havia pensat que Junqueras seria un polític molt més perillós que Pujol i m’ho ratifica el fet que el líder republicà perpetrarà legalment totes les seves influències i endollismes de tres al quarto sense la profunditat d’idees de l’antic president. Junqueras ha obrat com tot bon català que mira de sobreviure a Espanya, fent-se l’orni i gaudint amb el petit espai que l’enemic ens deixa per ballar sardanes; que l’Oriol fiqui el nas a la universitat no té res de casual, és un espai ideal per repartir benèfiques.

El líder republicà perpetrarà legalment totes les seves influències i endollismes de tres al quarto sense la profunditat d’idees de l’antic president. Junqueras ha obrat com tot bon català que mira de sobreviure a Espanya, fent-se l’orni i gaudint amb el petit espai que l’enemic ens deixa per ballar sardanes

Per tots aquells que vulgueu sobreviure al món putrefacte dels propers deu o quinze anys, creieu-me, acosteu-vos a Junqueras. Amb Pujol, l’art de fer-te el pilota i el cortesà no sempre tenia garantia d’èxit; penseu en el fat de gent tan diversa com Miquel Roca, que va deixar el país per anar a fer bitllet a Madrit, o Juan Maria Pujals, el dofí que acabà en l’ostracisme més radical per haver torbat els amics de La Martona (sí, amb majúscules). Amb l’Oriol serà tot més escumós i fàcil; bastarà comprant l’"eixamplar base", la nova moderació del catalanisme pragmàtic i, en definitiva, cagant-se en els friquis de Junts. Els meus amics convergents diuen que els juntaires més desvetllats acabaran a files republicanes (de la mateixa forma que molts catalanistes del PSC es casaren amb Mas), però jo diria que Junqueras els acabarà enviant a la cua de l’atur, precisament amb l’ajuda dels socialistes.

En aquest procés de conversió cap al junquerisme global del país hi ha un aspecte que cal tenir en compte. Si us acosteu a l’Oriol per buscar feina d’intel·lectuals orgànics i no formeu part de l’esfera estrictament política, penseu que no us tindrà en compte cap crítica prèvia. En això, certament, també és com Pujol, que tenia un complex tremebund amb la intel·lectualitat crítica i, lluny de foragitar-la, fins i tot creà una universitat amb el nom del nostre més genial gramàtic i l’objectiu de donar feina a tots els alumnes d’Eugenio Trías. Amb que us acosteu a l’Oriol i abaixeu lleugerament el cap, per molt que us en cardéssiu quan era a la presó o quan Mas li robà la cartera durant el 9-N, la força cristiana del perdó superarà tota barrera. A banda de putrefacta, Catalunya tornarà a ser essencialment cristiana. Amb tal d’ésser espanyols i súbdits, a la panxa del bou i cabran tots els nans.

Acosteu-vos a Junqueras, companys, que llum i gas estan pels aires i el futur a Espanya pinta molt fred. Nosaltres continuarem menjant sopes, però dormirem molt tranquils.