Les dones som la meitat del planeta i, tanmateix, estem sotmeses de manera injusta i cruel a gairebé tots els racons del món. Al planeta hi ha actualment un 50,4 % d'homes i un 49,6 % de dones. Representem dos terços dels 792 milions d'adults analfabets i a gairebé qualsevol part del món l'expectativa de vida de la dona supera la dels homes (això ha canviat recentment, gràcies que cada vegada menys dones moren en el moment del part o durant l'embaràs, encara que en el dia d'avui moren al dia per aquesta causa 1.600 dones). Correm el doble de risc de quedar cegues que els homes, el 25% de nosaltres patirà en algun moment de la seva vida una depressió severa, més del 90% dels trastorns alimentaris els patim nosaltres. 14 milions d'adolescents queden embarassades sense desitjar-ho anualment (el 90% viuen en països subdesenvolupats).

Com més a prop de l'equador vivim, més probabilitats de parir nenes tenim. Vam tenir per primera vegada el dret a votar a Nova Zelanda, l'any 1893. Valentina Tereshkova va ser la primera dona que va viatjar a l'espai el 1963.

Sembla mentida que calgui manifestar-se per exigir els nostres drets. Els universals, els que qualsevol persona hauria de tenir. Pel fet de ser persona, senzillament.

No es tracta que les dones sortim als carrers a exigir un tracte privilegiat, un tracte de favor. No. Exigim, simplement i planerament, que respectem tots i totes els drets humans, els drets civils, els drets laborals. Aquests que estan escrits, consagrats, i que han de ser d'estricte compliment.

Alcem la veu perquè resulta que no se'n respecten gaires, està clar que no es fa respecte a milions d'éssers humans a tot el planeta. Però cal dir-ho, cal assenyalar-ho: els abusos, l'incompliment de la llei el pateix, de manera especial, la dona.

N'hi ha prou amb una lectura ràpida de l'informe anual que la secció de dones de Nacions Unides elabora analitzant la situació a nivell mundial. És cert que s'estan produint avenços en la conscienciació social, l'adopció de mesures legislatives i d'"empoderament". Tanmateix, sorprèn veure com està el món i el camí que encara queda per recórrer.

Exigim, simplement i planerament, que respectem tots i totes els drets humans, els drets civils, els drets laborals. Aquests que estan escrits, consagrats, i que han de ser d'estricte compliment

Es considera en aquest estudi que la violència contra la dona pot considerar-se ja "una pandèmia", que passa tant a les regions riques com a les pobres del planeta. Aquí pots conèixer les dades: una de cada tres dones ha patit violència física o sexual. A Europa, un 55% assegura haver experimentat assetjament sexual almenys en una ocasió en la seva vida, i el 32% ha patit aquest tipus d'assetjament dins del seu àmbit laboral.

En l'àmbit laboral, el nombre de dones actives és encara molt inferior al de l'home (76,1% dels homes davant el 49,2% de les dones); les probabilitats d'atur es multipliquen (les xifres es disparen sobretot en regions com l'Àfrica del nord i, de manera especial, a la franja juvenil); les dones que treballen compten amb el handicap d'ocupar llocs de treball menys remunerats, de menor qualificació i més inseguretat laboral i les que ocupen un càrrec directiu suposen un percentatge molt inferior si es compara amb els càrrecs directius de gènere masculí. Concretament, el 21% dels càrrecs directius són ocupats per dones (només un 4,6% són CEO i un 19,2% conselleres). A Europa una directiva cobra de mitjana un 23,4% menys que els seus companys homes en el mateix escalafó.

Respecte a la bretxa salarial, a nivell mundial, per cada dòlar que guanya un home, una dona que realitzi la mateixa o semblant feina cobra 77 cèntims. A aquest ritme que anem, assoliríem l'equiparació d'aquí a uns cent anys (170 anys, segons altres estudis).

Però això passa quan parlem de treball legalment establert, això és, el que apareix en les estadístiques i el que es pot analitzar. Perquè la realitat és molt una altra, i les dones assumeixen una càrrega desproporcionada de treball no remunerat a tot el món, concretament, representem el 63% en l'àmbit del treball informal. Fem 2,5 vegades més la feina de la llar i de les cures (de mitjana, les dones invertim 4 hores davant les 2 que diuen dedicar els homes). Gairebé el 70% de les hores de treball domèstic les realitzem les dones. I no cobrem per això, quan es tracta de les nostres cases, ni cotitzem.

Només 67 països a tot el món tenen legislació específica per combatre la discriminació de gènere en l'àmbit de la contractació laboral. I a més en el dia d'avui, encara a 18 països els marits poden impedir, de manera legal, que les seves dones treballin.

El 38% de les dones que mor en tot el món és a causa de la violència de gènere

Pràcticament el 80% de les persones que són víctimes de tràfic per a l'explotació sexual són dones i nenes. Un terç de les dones que habiten el planeta són obligades a casar-se abans de complir 18 anys, i 1 de cada 9 és casada abans de complir els 15.

El fet que els mitjans de comunicació continuen publicant titulars fastigosament i dolorosament masclistes és una trista realitat que comprovem cada dia. Segons massa mitjans de comunicació, per posar un exemple, les dones "morim en mans de les nostres parelles", en lloc de dir clarament que "som assassinades". En xifres, el 38% de les dones que mor en tot el món és a causa de la violència de gènere.

Quan arribem a la senectut, el doble de dones respecte als homes no reben cap pensió.

Només 63 països compleixen les normes mínimes establertes per l'Organització Internacional del Treball, segons les quals les mares han de gaudir almenys de 14 setmanes de permís de maternitat retribuït.

A Espanya, atenent les xifres, podem dir que una dona és violada cada vuit hores.

En deu anys la bretxa salarial pràcticament no s'ha reduït: de mitjana, un home a Espanya cobra uns 6.000 euros més que una dona. La bretxa salarial es quantifica entorn del 14% en l'època en què les dones estan actives al mercat laboral, però es dispara fins al 40% en temps de rebre pensió. I és que, la pensió mitjana de jubilació anual per a les dones, segons ha denunciat la UGT, és de 742,81 euros, mentre que entre els homes és de 1.197,19 euros. La diferència és d'uns 450 euros.

Són més de 2 milions de dones aturades al nostre país, i més del 40% fa més de dos anys que busca feina sense trobar-ne. Gairebé 1 milió són aturades de molt llarga durada.

En aquestes xifres, hi ets tu, hi sóc jo, hi és la teva mare, la teva parella, i si no surts a defensar el que és de justícia, hi serà la teva filla

Les dones que treballem som uns 8 milions. Una de cada tres tenim entre 35 i 44 anys. I el 87% és assalariada, davant el 12% que som autònomes. La meitat de les que treballem tenim estudis universitaris i el sector que majorment ocupem (un 29,6%) és dels serveis: cambreres, perruqueres, dependentes, hostesses, policies i bomberes. A Espanya les "caps" són el 37% dels càrrecs directes en total, encara que el cert és que en els últims deu anys el nombre total de dones directives ha augmentat en 10 punts (el 17% al 27%). Cal assenyalar que en els últims tres anys ens hem estancat en aquest assumpte.

En el que sí que hem pujat xifres de manera cridanera és en l'augment d'empreses espanyoles que no tenen cap dona en càrrecs directius: hem passat del 32% el 2012 al 22% el 2017.

Som menys dones ocupades formalment i legalment respecte al nombre d'homes. Concretament, gairebé 1 milió i mig més. I a més, la majoria dels contractes que firmem són a temps parcial.

Som les més pobres d'entre els pobres. Gairebé 1 milió i mig de dones a Espanya amb edat laboral (el 32,2%) es troben actualment en situació de pobresa i/o exclusió social. Això afecta especialment i principalment les dones joves d'entre 16 i 29 anys: aturades de llarga durada, que han d'ocupar-se de les seves famílies sense ajuda de cap tipus i sense estudis. Des de l'any 2008 la taxa de pobresa i exclusió en dones espanyoles amb edat laboral s'ha disparat augmentant 9 punts percentuals.

En aquestes xifres, hi ets tu, hi sóc jo, hi és la teva mare, la teva parella, i si no surts a defensar el que és de justícia, hi serà la teva filla.