"Es pot parlar i dialogar", deia el "candidat Sánchez" en resposta a la intervenció del diputat del PDeCAT Campuzano. Li ha dit moltes coses molt interessants, la veritat. Ha invocat al diàleg, a la possibilitat d'estudiar i analitzar totes les lleis que van ser aprovades en el Parlament de Catalunya i que han estat tombades després pel totpoderós Tribunal Constitucional. Ha posat l'afegitó, és clar, que emmarca tot a la llum de l'ordre i la llei, de la Constitució i de l'Estatut. Sí, d'aquesta Constitució que s'interpreta, es grapeja i es trepitja a l'atzar de qui la utilitza com a excusa i sota el fanal d'un Estatut que no ha ratificat el poble català. Que, dic jo, posats a posar les coses al seu lloc, no estaria malament deixar-ho tot clar.
Tot clar significa reconèixer que l'article 155 no era la bossa de Mary Poppins, d'on poder treure qualsevol cosa: des de cessar el Govern fins a convocar eleccions. No, això no podia fer-se i potser seria hora que Sánchez estigués disposat a obrir aquest diàleg tan interessant per a tothom, sobretot per al poble. Perquè reconèixer que es revisaran les lleis tombades pel TC és posar el poble en el centre, i això és important perquè a Mariano i a Alberto (Albert) se'ls oblida contínuament. I a Sánchez també, no cal enganyar-nos. Però ara que toca posar-se estupend perquè serà investit president, toca aplicar-se i vestir-se de nou amb el vestit d'home de diàleg. Aquest que va guardar a l'armari a començaments d'estiu, quan encara una servidora parlava amb ell de manera directa i gairebé amigable.
Espero sincerament que Sánchez torni a posar-se aquell uniforme, perquè per a això li donaran suport les forces sobiranistes. Perquè abans que res són sobiranistes i, de sobirania, que en definitiva és democràcia, al PSOE n'hi sobra. I de republicanisme tampoc.
Tant de bo entengui ara tot el partit que lidera Sánchez que els republicans han vingut a allargar la mà al poble espanyol. Sí, a tots nosaltres. També a ells, és clar. Però és que resulta que tots tenim el mateix problema: un sistema corrupte (compte, que també hi és el PSOE), amb mecanismes que l'han mantingut viu fins ara. I que, precisament i gràcies a la batalla donada pels republicans catalans, el Partit Popular s'ha vist debilitat de manera flagrant. Sí, és clar, la sentència de Gürtel ha acabat essent la cirereta. Però sense cap mena de dubte, aquest odi que han escopit a Puigdemont, als Jordis, a Junqueras i a qualsevol sobiranista català ha posat en evidència l'al·lèrgia que l'establishment espanyol y muy español té a la democràcia.
Sánchez, bé per haver acceptat el suport dels republicans. Encara que t'hagi costat assumir-ho, aquest és el teu lloc natural
Això havia d'esclatar per algun costat. I finalment ho ha fet. I continuarem veient, espero, tot el que queda per netejar. Això just ara comença.
Només espero que Sánchez sàpiga entendre el que té entre mans: que es diu regeneració, es diu República, es diu refer un mapa on tots estiguem a gust. Es diu dignificar la política, el periodisme, la justícia. Es diu posar la democràcia a punt. I estic segura que els republicans de tots els territoris estaran a l'altura.
Ciutadans es frega les mans perquè ara vindran els cops més durs contra Sánchez. Precisament és el que volen: colpejar-lo per tot arreu, des de Cs i des del PP (veurem també quin paper juga Podemos), per a, arribat el moment, valorar una possible aliança al més pur estil "Gran coalició" que a tot tardar vindrà el 2020.
Benvingut, doncs, Sánchez. Bé per haver acceptat el suport dels republicans. Encara que t'hagi costat assumir-ho, aquest és el teu lloc natural. Començaràs a veure-ho, si et deixen i no t'estimben abans des de les teves pròpies files. Em consta que ja estan ordint el següent cop.
Ara queda que, en vista que tot això es precipiti, Rajoy no tregui de la màniga la seva dimissió per propiciar un govern de Soraya, o d'Ana Pastor (la del Congrés, no la de La Sexta) amb el suport de Ciutadans. Ens queden unes hores per sortir de dubtes. No deixarem de confiar en el millor aliat dels independentistes, que, juntament amb Llarena, ha estat sens dubte M. Rajoy.