Buscar les ulleres mentre les portem posades. No saber on has deixat les claus i córrer desesperat d'un racó a l'altre de casa. Deixar-se el cotxe obert. Oblidar posar el fre de mà i veure com el teu cotxe es mou mentre surts d'ell. Llençar un recipient a la bossa de reciclatge que no és. Saludar algú efusivament pel carrer des de l'altra vorera i observar com, a mesura que t'apropes, no és la persona que creies. Confondre la pasta de dents amb la crema hidratant. Oblidar-te del codi de la teva targeta de crèdit, o del pin. Posar gasolina al dièsel. Ficar un mitjó vermell a la rentadora de roba blanca. Perdre el compte de les cullerades de cereal al biberó de les tres de la matinada o no saber en què t'has gastat aquell bitllet de cinc euros que juraries que portaves ahir a la butxaca quan vas arribar a casa...

Això són descuits.

Gürtel, Bárcenas, Palma Arena, Nóos, Cooperació, Imelsa, Fundación, Malaia, Orquestra, Taula, Canal de Isabel II, Púnica, Palau, Eres... i així fins a comptar gairebé dues-centes trames des que va començar això que anomenen "democràcia" (de les quals, 126 han estat gràcies al PP i al PSOE) són casos de corrupció. I la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ha xifrat en 90.000 milions d'euros a l'any el que tota aquesta gresca ens ha costat als espanyols.

47.500 milions, o sigui, la meitat del que ens roben, suposa el 4,5% del nostre producte interior brut. I segons l'informe de la CNMC, correspon als sobrecostos administratius, possibilitats gràcies a les deficiències en el control de les contractacions públiques. Dels altres 40.000 milions no es té gaire més informació.

Perquè vostè i jo ens fem una idea: a l'any ens costa uns 500 euros per cap la conya. Si vostè té una família de quatre membres, faci comptes: dos mil euros li cauen dels pantalons per anar a pagar el confeti de la festa dels fills d'Ana Mato, o la coca i els “volquetes de putas” d'algun senyor aforat.

Dels gairebé dos-cents casos de corrupció que hi ha registrats des que vivim aquesta anomenada "democràcia", la meitat han estat comesos pel PSOE o pel PP 

Però no es tracta només del que ens roben així, trinco-trinco. Sinó del que deixem de percebre a causa de destinar aquests 90.000 milions d'euros anuals a la rampinya. Parlem que han retallat brutalment les partides que s'havien de destinar a garantir el benestar de les persones dependents, del manteniment del sistema sanitari (tancant plantes d'hospitals públics, prescindint de professionals públics per substituir-los per subcontractes d'empreses privades, que, al seu torn, han omplert les butxaques de persones vinculades directament amb el govern popular), del sistema educatiu, de les infraestructures, de la inversió en investigació i desenvolupament, dels ajuts a les famílies sense recursos.

Aeroports sense avions, estacions de tren en les quals no puja ni baixa ningú, tramvies sense sentit, rotondes i escultures de costos milionaris. Despeses multimilionàries de diners públics, pressupostos inflats que han estat el suculent pastís dels de sempre, a costa de tots els altres. Robatoris que, si s'analitzen amb deteniment, han generat morts: les dels pacients en llista d'espera que mai no van arribar a sala d'operacions, les dels qui no han pogut sobreposar-se a l'abisme davant de la pèrdua de les seves feines i els seus habitatges... I mentrestant, han anat blindant-se en els seus aforaments; salvant-se el cul amb els seus indults; escapant-se de la justícia amb aquestes prescripcions que a través de fer la llei i la trampa s'havien organitzat.

Felipe González considera que no ens trobem a Espanya davant d'una situació de corrupció estructural. Assenyala i qualifica el que estem vivint com una conseqüència de "descuits generalitzats". A més, afegeix, que a aquest pas, ningú no voldrà posar-se al capdavant d'un partit, per les conseqüències que això pugui suposar-li.

Jo escric això i em quedo bloquejada. Perquè dels gairebé dos-cents casos de corrupció que hi ha registrats des que vivim aquesta anomenada "democràcia", la meitat han estat comesos pel PSOE o pel PP, o inclús pels dos. I que aquest senyor consideri que el robatori a la ciutadania de milers de milions d'euros a l'any pugui considerar-se descuit, em sembla més ofensiu que el fet d'insultar-nos directament a tots.

Digui'm, senyor González, si les dades que li plantejo no li resulten la prova evident que els que ens saquegen en realitat són corruptes i no despistats

M'esforço a provar d'arribar a comprendre com es pot arribar a dir una cosa així. Com es pot tenir el desvergonyiment d'escopir d'aquesta manera i riure's de tots nosaltres: de tantíssimes persones que arriben a final de mes (o no) amb un esforç enorme. Que pateixen cada dia per la pèssima sanitat que ens estan deixant, per una educació pública en condicions pèssimes, amb un professorat maltractat; famílies que fan malabars per posar un plat de menjar a taula. Perquè tenim 13 milions de persones en risc de pobresa o exclusió social. Dit en percentatges, parlem d'un 28%. D'aquests 13 milions, un i mig estan al límit de la pobresa severa. Un de cada tres nens està en risc d'exclusió social i 4,5 milions de pensionistes ja es troben en ell. N'hi ha més: un terç de les persones que es troben en risc de pobresa, treballen.

Serà un descuit, però resulta que, segons els experts, no es compleixen els pactes amb Europa. En tema de dèficit, aparentment sí. Però en el social, la resposta és un rotund "no".

Segons assenyalava Save the Children, "la despesa en protecció social té un fort impacte en les condicions de vida de nens i nenes. Espanya només inverteix un 1,3% del seu PIB. El nostre sistema de protecció social a la infantesa és insuficient i feble".

Digui'm, senyor Gonzalez, si és un descuit que el 4,5% del nostre PIB es malversi en sobrecostos, i l'equivalent a l'altre 4,5% no sabem en quina orgia ni a quins narcos ha anat a parar. Digui'm, senyor González, si les dades que li plantejo no li resulten la prova evident que els que ens saquegen en realitat són corruptes i no despistats.

Potser és un problema amb l'ús del llenguatge i de l'absolut desconeixement del significat. Això sí que és generalitzat. Fixi's, hi ha qui encara diu de vostè que és socialista. Jo és a aquests a qui dic despistats.