La sort està tirada. En unes hores totes les peces estaran sobre el tauler.

Barcelona. Consell de ministres. Govern de la Generalitat. Policia Nacional. Mossos. Guàrdia Civil. CDRs, ANC, Òmnium. Societat Civil Catalana. Feixistes. Antifeixistes. Republicans. Monàrquics... marineros, soldados, solteros, casados, amantes, andantes y alguno que otro cruza despistao... (no em digui que no li ha vingut a la ment la cançoneta).

Uns aniran amb el cotxe a poc a poc. Des de les quatre de la matinada ja van sortint cap a la Ciutat Comtal. I uns per aquí, altres per allà, sembla ser que l'accés a Barcelona quedarà pràcticament impossible. I dins: el caos. Això sí: absolutament pacific. Però si necessita moure's, utilitzi el metro, o el zepelí. Perquè d'una altra manera ho tindrà complicat.

I potser per això, els i les ministres han decidit canviar d'hotel per dormir. I es van desplaçar a última hora a un de proper a aquest lloc que incomprensiblement han triat per reunir-se. I això que des de la Generalitat el passat 20 de novembre els van escriure per convidar-los a reunir-se en un altre lloc (ja que havien anunciat la seva visita el 21 de desembre), a més d'oferir-los espai per a les seves tasques. Però no. La Llotja tènia que ser: malgrat ser un dels pitjors llocs entre els quals s'assenyalen per la seva dificultat a l'hora de realitzar un operatiu de seguretat, suposo que tenir a prop la comandància de l'exèrcit li donaria algun interès a l'assumpte.

Sigui com sigui, en unes hores es veurà. I de moment tots ens hem d'alegrar del diàleg establert ahir a la tarda. Un document fins i tot on queda clar que ambdues parts es posen per fi d'acord que no estan d'acord. No està malament.

Algun malpensat podria creure que així el govern d'Espanya es posa la bena abans que la ferida. Que dóna la imatge de ser dialogant, com demana Europa, i aquest divendres, si tot salta pels aires, podrà posar cara de pòquer el senyor Sanchez i dir-li Torra que li sap molt de greu. Però que en aquestes condicions ni diàleg, ni acord, ni res.

I esclar, de donar-se aquesta violència tan desitjada per alguns com Casado o Rivera, és segur que serà per part d'algú "anònim", de cara tapada, impossible d'identificar. Això si: a tot arreu diran que era indepe. I així ja tenim la "kale borroka" tan desitjada per tants que només saben inventar-se relats, enemics, i titulacions.

Aquest divendres pot ser que comenci el Pla ZEN Català. D'aquí la meva insistència tots aquests dies per demanar que la gent no es deixés enganyar. I no ho dic amb aire paternalista, ni pretenc donar lliçons. Senzillament, es tracta d'estar alerta i informar. Perquè he comprovat quan comparteixo moments amb molta gent, d'on sigui, que les ments benintencionades desconeixen del que ha estat capaç l'Estat. I Catalunya és la preocupació més gran que poden tenir ara els molt espanyols i mucho espanyols. No la deixaran "escapar" tan fàcilment com seria de manera democràtica. No saben ni ho entenen. I molt em temo que l'hauran de fer grossa per justificar la seva mediocritat.

Però estic segura que Catalunya, la sobiranista, en unes hores tornarà a demostrar la seva vàlua. La d'un poble digne i noble. Que està cansat i emprenyat però que sap del moment en què es troba.

Un moment decisiu on la no-violència, com a via Catalana, és més important que mai.