No cal prestar gaire atenció per adonar-se que aquests dies s'està creant un altre capítol del relat. El 21 de desembre és la qüestió que ara ocupa les notícies, les tertúlies que encara hi queden, les pàgines dels diaris i les xarxes socials.
Com ja sap tothom, divendres que ve tindrà lloc a Barcelona un Consell de Ministres. Ja ho va anunciar Sánchez tan bon punt va ser investit president d'Espanya: a finals d'any faria una reunió amb el seu govern a Catalunya i una altra a Andalusia. Dos llocs clau per al PSOE, perquè sense els vots d'aquestes dues comunitats no haurien guanyat mai unes eleccions, ni un congrés del partit. I en totes dues el PSOE està caient en picat. Probablement Iceta i Díaz hi tenen molta cosa a veure, però les decisions que es prenen des de Madrid han ajudat innegablement.
No és la primera vegada que un govern decideix fer una reunió a Barcelona. Durant la dictadura franquista van ser diverses: sempre es tractava de donar bones notícies per als catalans, de prometre'ls coses per tenir-los contents d'alguna manera. Després la majoria no es complien, però amb les fotos i els titulars el dictador en tenia prou per vendre el conte a tot Espanya.
No sabem si Sánchez pretén fer cap proposta interessant, prometre la lluna o, senzillament, buscar titulars amb què pugui vendre un relat més enllà de la pell de brau. El que sí que sabem és que hi ha una constant: en totes les circumstàncies que hi ha hagut un Consell de Ministres a Barcelona, han estat moments de tensió política, amb presos polítics catalans i crisi política del regne. Aquesta vegada no canvia res en aquest sentit.
Fins avui Sánchez no s'havia plantejat la idea de proposar una reunió a Torra. O sí, però no n'havia dit res. Era el més lògic, ja que d'alguna manera haurà de justificar l'enrenou. Com deia Ábalos l'altre dia, "si cal anar-hi, s'hi va. Però anar-hi per no res és una ximpleria". És cert que tan aviat com ho va dir va haver de rectificar dient que sí, que per descomptat que es faria la reunió del Consell a Barcelona. I tant!
Caldrà més de 9.000 agents, segons el govern espanyol, per garantir la seguretat aquest dia. De moment els comptes ronden el mig milió d'euros en despeses. I és que la idea força del capítol "21 de desembre" és la de la violència, la dels aldarulls. I Borrell ja s'ha encarregat d'ocupar els titulars de bon matí per dir que aquest dia "serà la prova del cotó fluix". Que si passa res la culpa l'hi llançaran a Torra per no haver estat capaç d'organitzar els seus mossos com toca. O alguna cosa així deia en Pepe, l'incendiari.
També ha dit que per molt de caos que provoquin els cotxes a velocitat de tortuga, no hi hauria prou motius per aplicar el 155. Només faltaria!
Però queda clar que estan desitjant, des de Madrid, que la sobirania independentista catalana se'n vagi en orris. I no és difícil que hi pugui haver els elements necessaris per a aquesta "tempesta perfecta".
El judici pel procés sobiranista està a punt de començar. I algú podria estar nerviós, realment nerviós, sense poder controlar la radiotelevisió pública catalana, que probablement s'encarregarà d'explicar tot el que les altres cadenes prometran que no explicaran (si és que encara no ho han promès, com allò del compi yogi i els vuit milions de la Leti). I és que el judici del procés sobiranista serà el judici a la democràcia espanyola, al seu sistema de justícia, als seus mitjans de comunicació i a la manipulació brutal que han aplicat sobre la població espanyola. I, a més, el mirarà tot el món. Ja no valdran versions, sinó fets, proves, i la manera de procedir amb tot plegat.
És força evident que Espanya perdrà de totes totes. I per aquesta raó, en la mesura que pugui silenciar tant com pugui Catalunya, mirarà de tenir l'excusa per intervenir-la.
Podrien haver plantejat altres opcions per als mals de Sánchez, que porten conseqüències terribles per a gairebé tothom. Com, per exemple, plantejar-se la il·legalització d'una formació feixista que advoca per idees contràries als drets humans. Com, per exemple, haver rebutjat des d'instàncies judicials la personació d'aquesta formació feixista i posar així una mica de seny en el judici contra el procés sobiranista català.
El cas és que no només no s'ha fet, sinó que, a més, ara que es parla d'il·legalitzar partits, l'il·luminat de Page i el seu amic Lambán (tots dos destaquen per les mateixes virtuts) assenyalen els independentistes. Es veu que fer política amb feixistes no els molesta tant.
Però tornem al 21, tot i que en realitat no n'hem deixat de parlar.
Fa exactament una setmana hi havia una contramanifestació a Girona en rebuig del míting de Vox. I en aquest punt em vull aturar per assenyalar algunes coses que em semblen importants de recordar: ens agradi o no —a mi no—, Vox és un partit legal, i ha de tenir dret a expressar-se. Els seus disset palmers també tenen dret a rebre la seva dosi d'odi. I ja s'ho faran. El que em genera dubtes és l'actitud de qui persegueix, fa escraches i condemna que hi hagi gent que es reuneixi per parlar, encara que sigui de collonades lamentables. Sí, estic totalment en contra que els que s'autoanomenen antifeixistes es comportin com els que diuen que odien. Els que estem en contra del feixisme hi estem, entre altres coses, perquè no permet la llibertat d'expressió dels que no pensen com ells volen que pensis; perquè no et deixen expressar la teva opinió, i si poden faran servir qualsevol eina per aconseguir-ho. Tan malament em sembla que es muntin escraches contra els esperpents de Vox que contra Pablo Iglesias, o contra un Consell de Ministres.
I a Girona aquella contramanifestació va decidir trencar la barrera policial i alguns d'ells, sempre amb caputxa i la cara tapada, van començar a llançar tanques i cadires contra els Mossos. I els Mossos es van posar a repartir hòsties absolutament embrutits i van arribar a obrir el cap a un senyor gran que sens dubte no es mereixia aquesta pallissa.
Aquesta setmana una un amic deia que els antifeixistes de la caputxa i la cara tapada li recordaven molt aquells mossos que es manifestaven tallant la Diagonal i cridaven "guerra, guerra, guerra!". Alguns també portaven caputxa i la cara tapada. I la veritat és que si un els veiés en dues fotos, no els sabria distingir.
El meu col·lega em preguntava si deu ser forassenyat pensar en infiltrats que es fan passar per antifeixistes indepes per actuar violentament i d'aquesta manera generar els aldarulls tan desitjats des de Madrid. Sapigueu, estimats lectors, que el meu col·lega normalment diu coses molt rares i no se n'ha de fer pas gaire cas. Però sempre és bo compartit reflexions, sobretot les més interessants.
I em continuava explicant que no seria la primera vegada que la policia s'infiltra en manifestacions, amb caputxes i la cara tapada, per rebentar-les des de dins. I m'ensenyava aquest vídeo.
Una altra amiga també em comentava que havia pogut veure com s'han creat multitud de grups a les xarxes socials, amb perfils anònims o falsos que s'estan encarregant de fer convocatòries per al dia 21. I que en la majoria hi ha infiltrats que s'encarreguen d'escalfar l'ambient mentre prenen nota de qui els segueix el rotllo i els fa l'aleta. La vaig escoltar amb incredulitat. I em va ensenyar un xat d'un grup d'extrema dreta en què comentaven les seves estratègies per al 21 de desembre. Perquè us en feu una idea, en aquest grup es pot llegir com aquests "defensors d'Espanya" reconeixen que surten al carrer amb esprais grocs per pintar llaços als cotxes particulars per emprenyar la gent contra ells. Comenten que s'introdueixen en aquests grups de xats per confondre la gent, per generar caos, per escalfar. I s'estan organitzant per introduir-se amb llaços grocs entre la gent i provocar aldarulls que després s'imputin als indepes.
"Que fàcil que seria provocar aldarulls i donar la culpa als Mossos i a Torra, oi?" Comentava la meva amiga. I la seva parella li deia que no podia ser, que no podíem viure així, perquè la gent només es vol manifestar i expressar el seu rebuig a tot el que representa el 21 de desembre. Pel Consell de Ministres i pel que es commemora: unes eleccions imposades il·legalment, la repressió contra la democràcia. I molt enfadat ens diu: "Ara ni tan sols ens podrem manifestar?"
Bona pregunta. Perquè sembla que destapar l'enorme trampa que suposa es podria interpretar com a intenció de desmobilitzar la gent. Així m'ho retreia ahir Pablo Hasel, que mirava d'acusar-me d'això per haver compartir, senzillament, la següent informació:
Article 503
Incorreran en la pena de presó de dos a quatre anys:
- 1r. Els que envaeixin violentament o amb intimidació el local on es constitueixi el Consell de Ministres o un Consell de Govern de comunitat autònoma.
- 2n. Els que coartin o posin obstacles per qualsevol mitjà a la llibertat del Govern central reunit en Consell o dels membres d'un Govern de comunitat autònoma reunit en Consell, tret que els fets siguin constitutius d'un altre delicte més greu.
Article 504
- 1r. Incorreran en la pena de multa de dotze a divuit mesos els que calumniïn, injuriïn o amenacin greument el Govern de la Nació, el Consell General del Poder Judicial, el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem o el Consell de Govern o el Tribunal Superior de Justícia d'una comunitat autònoma.
- El culpable de calúmnies o injúries conforme al que s'ha disposat al paràgraf anterior quedarà exempt de pena si es donen les circumstàncies previstes, respectivament, als articles 207 i 210 d'aquest codi.
- S'imposarà la pena de presó de tres a cinc anys als que facin servir força, violència o intimidació per impedir als membres dels esmentats organismes d'assistir a les seves respectives reunions.
Entenc que aquesta informació és important per saber que aquest 21 de desembre no és com el 3 d'octubre del 2017, ni com cap altre dia. Aquest 21 de desembre és una provocació en tota regla perquè Espanya no hagi de fer gaires equilibris. El 503 ni tan sols requereix violència. Ja ho veu, senyor Hasel (i els que l'aplaudeixen), que ni tan sols cal ser violent.
Arribats a aquest punt, Partal es pregunta i se sorprèn per què la gent té por i es preocupa. I jo entenc tanta gent que m'escriu aquests dies i em diu que no entén el que passa. No entenen per què se l'han de jugar d'aquesta manera per plantar cara a un Consell de Ministres. Reconec que jo tampoc no ho entenc del tot. Crec que es podria plantejar qualsevol cosa que demostri el rebuig cap a la repressió d'Espanya, sense necessitat de posar-ho tan fàcil als esvalotadors nats, infiltrats i falses banderes. No és por. No. No és trair la causa. És, senzillament, no caure al parany on et volen fer caure.
Soc absolutament partidària de manifestacions, de vagues, d'omplir el carrer de fems... I soc absolutament partidària d'informar, que és la meva feina. Senyor Hasel, recordeu que defensem la llibertat d'expressió.
I com que veig venir la tempesta perfecta, aquella en què Sánchez començarà a fer campanya per a unes eleccions que té força a la vora... Sigui com vulgui veig que aquesta gent és incapaç de guanyar res pels seus propis mèrits (el PSOE, el PP, CS, Vox), faran el que puguin per donar la culpa a Catalunya. Fins i tot ho fa l'alcalde del meu poble quan denuncio el lamentable estat dels parcs infantils!
Passi el que passi el divendres 21 a Catalunya, Sánchez vendrà una victòria. Perquè si no hi ha aldarulls i la reunió de ministres es fa amb total normalitat, es posarà la medalla de passejar-se per la Catalunya d'Espanya, com quan els gossos marquen la seva zona. I si hi ha aldarulls donarà la culpa a Torra, i aleshores tornaran a venir les ombres de la intervenció. Que, per cert, ahir ja sortia Aznar anunciant que vol intervenció plena i indefinida a Catalunya.
Aplaudeixo l'acció que va anunciar ahir l'ANC. La de circular amb cotxe pels carrers del centre, molt a poc a poc, per gaudir dels llums de Nadal. I sobretot el 21 de desembre, que és el dia que s'acaba l'escola i cal fer les compres.
Aplaudeixo les vagues indefinides. Denuncio les trampes, els infiltrats, les provocacions, la violència —sigui de qui sigui—, la brutalitat dels Mossos quan s'extralimiten i se salten els seus propis protocols.
I ara que Torra es planteja de contestar a Sánchez per rebre'l el 21, jo li proposaria una visita a Lledoners.