El ministre d'Exteriors, Josep Borrell, està omplint titulars des que va ocupar el càrrec. I la veritat és que no desaprofita cap oportunitat, ja que més aviat sembla que en lloc d'apostar per la diplomàcia, el diàleg i el respecte com a punt de partida per abordar les múltiples qüestions que afecten la política espanyola en l'àmbit internacional, s'estima més liderar un discurs que, més d'una vegada, li està sortint car.

Certament, el seu comentari sobre la "necessària desinfecció" a Catalunya, que va dir en reiterades ocasions, no només en la manifestació a la qual va anar juntament amb Societat Civil Catalana, sinó també durant la campanya electoral del 21 de desembre, l'acompanyarà sempre. És una expressió habitual en el ministre, que ja va utilitzar en cercles més petits quan es va donar "el cop" a Sánchez en el Comitè Federal de l'1 d'octubre del 2016. Ja en aquell moment Borrell parlava de la necessitat de desinfectar el PSOE per poder-ne fer un partit fort.

Sonades van ser també les seves declaracions davant de la venda d'armes a l'Aràbia Saudita, en el moment en què l'executiu es va mostrar dividit (i força descoordinat, com és habitual) en aquesta qüestió. La seva explicació que les armes en realitat eren intel·ligents i es dirigien de manera molt concreta cap a l'enemic, també li va suposar crítiques més que justificades. I com que la desgràcia no ve tota sola, després de fer aquest al·legat, i a conseqüència de l'assassinat i tot seguit esquarterament del periodista Jamal Khashoggi, alguns estats membre de la UE van decidir retirar els seus acords en la compravenda d'armes amb l'Aràbia Saudita. I ja era tard per a Borrell, esclar... encara que segurament seria igual si es té en compte l'amistat que uneix els Borbons amb el rei saudita.

Després van venir escenes com la de la no escopinada del diputat Salvador, d'ERC, després de la seva esbroncada amb Rufián. Una esbroncada que, per cert, va començar sobretot perquè Borrell va entendre "racistes" quan Rufián va dir "feixistes". I que, per acabar-ho d'adobar, ni tan sols no havia anat dirigida a ell, sinó al grup parlamentari de Ciutadans, en el sentit que ERC (Joan Tardà ho havia dit la tarda del dia abans) va manifestar que cada vegada que els acusessin de colpistes, ells contestarien dient "feixistes" a qui els hagués acusat d'una cosa així.

Dit ràpidament: Borrell no va saber (o sí) de què anava la cosa, i va entrar a envestir. Ho poso en dubte (el fet que sabés que estava fugint per la tangent), perquè si es veu diverses vegades el que va passar aquell dia al Parlament, podria fer l'efecte que Borrell volia esbroncada, i la volia tenir digués el que digués Rufián, a qui tampoc cal que l'animin gaire perquè surti a "ballar".

No hi va haver escopinada. Ni disculpa per la greu acusació de Borrell. I mentrestant sortia a la llum la sanció que va rebre per haver-se beneficiat de tenir informació privilegiada d'Abengoa

Però la veritat és que no hi va haver escopinada. Ni disculpa per la greu acusació de Borrell. Res. I, mentrestant, aquells dies sortia a la llum la sanció que li havia estat imposada per haver-se beneficiat de tenir informació privilegiada d'Abengoa a l'hora de recomanar la venda d'accions a la seva parella.

Una ja no sap si una cosa pretén tapar-ne una altra, si es diu una barbaritat per posar-hi el focus i despistar així l'opinió pública. Però la veritat és que aprofitar-se d'informació en aquest cas seria prou motiu per fer dimitir el ministre.

Res. No ha passat res. I això que Abengoa ja el va fer retirar-se al seu dia de la presidència de l'Institut Universitari Europeu de Florència, ja que la seva condició d'assessor de la companyia era incompatible amb l'elaboració d'informes "objectius" que el centre patrocinava. Allò es va sentir molt poc. Però ara ressorgeix i amb atenció descobrim que Borrell ha estat jugant molts cops amb els límits ètics i legals.

En alguns casos ha girat full passant gairebé inadvertit, com li va passar a Florència. Però en d'altres, com ha passat aquesta setmana, ha estat impossible frenar l'allau de crítiques rebudes, merescudament, per la seva frivolització respecte al genocidi de les poblacions indígenes en mans dels colons a l'Amèrica del Nord.

Perquè va provar d'explicar que la implantació allà va ser fàcil ja que només hi havia una llengua (fals), tenien poca història (també fals) i en realitat, només es van haver de carregar "quatre indis". En fi, unes declaracions que, les agafis per on les agafis, no les pots arreglar per enlloc.

Però Borrell ho ha tornat a fer. Ha dit que lamenta si el seu "llenguatge excessivament col·loquial" ha pogut ferir la sensibilitat d'algú. I ja està. No us recorda algú? A mi sí. Em va sonar a allò de "Em sap molt de greu. No ho tornaré a fer", que va dir Joan Carles de Borbó quan el van enxampar matant animals... I és que al Borbó li agraden les escopetes.

Recorden l'un a l'altre per moltes coses. Perquè s'han passat tota la vida allà, encara que de vegades sembla que no hi són. Perquè alguns pensaven que eren campechanos i progressistes. I perquè avui, sobretot, hi ha qui assenyala que per moltes ficades de pota (greus) que el ministre tingui, és intocable. Per què? Perquè, segons diuen, és el ministre protegit per la Casa Reial, fet que implica tenir carta blanca.

Pretendran explicar-nos que vivim en democràcia, però si aquest és el nivell que tenim, per part d'un dels ministres "més intel·ligents" que tenim (segons diuen els seus companys), quin panorama trist que ens espera.

És clar que res com la Corona per deixar les coses lligades i ben lligades. Veurem fins quan.