Demà dilluns comença l'Assemblea General del Consell d'Europa. Està previst sotmetre-hi a votació diversos informes que, prèviament, han estat elaborats i aprovats pels comitès específics. N'hi haurà un d'especial interès: el que sorgeix del Comitè d'Assumptes Jurídics i Drets Humans sobre Espanya i, concretament, els presos polítics catalans.

Des de fa unes setmanes, quan vam conèixer l'"esborrany de l'informe", hem vist coses que, si ens les haguessin explicat, no ens les creuríem. Però han succeït, són certes i posen en evidència el que l'informe denuncia, i molt més.

El primer que va succeir va ser que el Ministeri d'Afers Estrangers va emetre un comunicat oficial explicant la seva versió de l'informe. La versió era tan allunyada del que deia l'informe que causava estupor. Suposo que no esperaven, des del Ministeri, que la gent anés a la font original perquè estava en anglès. Però aviat a molts els va picar la curiositat i, de manera senzilla, van poder traduir el text servint-se (per als qui no tenen facilitat en l'idioma anglès) de les eines que avui ens facilita internet. Les reaccions no es van fer esperar, ja que era senzillament increïble comprovar com el ministeri assenyalava, una vegada i una altra, que aquest informe aplaudia Espanya per ser una democràcia formidable, i que, segons el ministeri, els aplaudien per les decisions preses sobre això dels polítics catalans independentistes. I tot això s'aferrava que, efectivament, a l'informe sí que es deia que Espanya és una "democràcia vibrant", també es deia que el referèndum de l'1 d'octubre era il·legal. I també es reconeixia que s'havia celebrat anant en contra de l'establert pel Tribunal Constitucional. O sigui que l'informe no pretén ocultar ni maquillar res, i anomena a les coses pel seu nom.

Tanmateix, en la nota oficial del ministeri, per ventilar l'assumpte ràpid, en les últimes línies, després d'haver fet una festa amb confeti, apunten que l'informe parteix d'una interpretació errònia i que, per aquesta raó, diu coses que estan malament. És clar, es queda amb el que li interessa, i de les altres coses, allò del que precisament parla l'informe, hi passa per sobre ventilant-ho amb un "això està malament perquè no s'han assabentat bé de les coses".

I el cert és que l'informe és clar, contundent i posa les coses molt clares. I ve a dir que, precisament en una democràcia vibrant com l'espanyola, no hi ha lloc perquè passin les coses que estan passant. No pot mantenir-se un Codi Penal en el qual es recull una redacció tan ambigua per a delictes tan greus com el de sedició o rebel·lió, i va més enllà: no es pot despenalitzar la celebració d'un referèndum (com va fer Zapatero) per després colar la pena de sedició que multiplica per tres la condemna. Això ho diu l'informe.

Com també diu que és inadmissible perseguir per la via penal l'exercici de les idees polítiques, incloses les de la independència. Que es pot considerar un delicte de desobediència, en el seu cas, però que mai parlar de presó per una manifestació pacífica.

En definitiva: l'informe deixa bastant clar tot el que ha passat durant aquests tres anys. La judicialització de la política, el retorciment de la realitat, l'aplicació d'un dret penal d'autor absolutament fora de lloc i llunyà a l'Estat Democràtic i de Dret. Tot. Fins i tot explica per què cal considerar els presos catalans "presos polítics". Ho diu ben clar i no li fan falta gaires pàgines.

Recomana a Espanya que posi en llibertat ara mateix els presos polítics. I queda a la vista que a Espanya aquest informe l'ha fet posat nerviosa: la reacció del Ministeri d'Exteriors intentant maquillar la realitat d'una manera tan basta només podia interpretar-se com una manera de continuar fugint d'estudi i prenent-li el pèl al personal. No hi ha cap altra manera d'interpretar-ho.

L'assumpte del comunicat ha tingut tanta gravetat que els eurodiputats independentistes Puigdemont, Comín i Ponsatí han presentat una qüestió davant del Parlament Europeu sobre aquest assumpte. El passat 3 de juny, precisament, van recordar en la seva pregunta la presentació de la guia relativa a la desinformació en la qual la comissària Vera Jourová va advertir de la importància d'apoderar la ciutadania per defensar l'espai relatiu a la informació democràtica. I partint d'això, es presenta una pregunta que posa sota el focus el comunicat de premsa del Ministeri d'Afers Estrangers espanyol. Ja veurem què els responen.

Perquè si a algú li quedaven dubtes sobre aquesta qüestió, si algú podia pensar que caminàvem despistats, que ho havíem entès una mica malament, tres de les quatre associacions de jutges (tret de la de Jutges per a la Democràcia), han explotat mitjançant un comunicat publicat divendres passat. Ells també s'han llegit l'informe original de la Comissió d'Assumptes Jurídics i Drets Humans i ho han entès, no com el Ministeri d'Afers Estrangers. I han demanat el Govern que impedeixi que l'informe tiri endavant a l'Assemblea que comença demà. Sí, així ho han expressat. També han demanat al Consell General del Poder Judicial que denunciï públicament l'abús que suposa que un informe digui coses semblants sobre el sistema judicial espanyol: temen pel prestigi de la Justícia, temen perquè la gent hi deixi de creure.

Sobre el comunicat d'aquestes associacions de jutges hi ha molt a dir: en primer lloc és curiós que s'hagin llançat a deixar per escrit una cosa que, si alguna cosa evidencia, és precisament que els jutges es fiquen en qüestions polítiques. Perquè ja em dirà vostè si demanar-li al Govern que intenti d'impedir l'aprovació d'un informe no és ficar-se en un terreny que no els competeix.

No deixa de ser curiós que pretenguin exigir que un informe, que ja ha estat aprovat per una comissió, on ha estat esmenat, estudiat i votat, sigui bloquejat quan caldria confiar en la independència i rigor dels membres d'un organisme polític com el Consell d'Europa. Demostren aquí els jutges que potser no respecten el que les institucions internacionals representen.

Però el més al·lucinant de tot és que amb la seva actitud estan intentant tapar el sol amb un dit: perquè exigir al govern que paralitzi precisament un informe on es denuncia el fet que els jutges es posen en política, és tan brutal que costa de creure. Amb el seu comunicat posen en evidència una i mil vegades el que l'informe que volen parar està assenyalant. Sembla mentida que no s'hagin parat a pensar un parell de vegades abans de treure aquest escrit a la llum.

Fa la sensació que s'han assabentat tard de l'informe i no han tingut cap altra maniobra que aquesta. I tal com llegíem fa uns dies en un sorprenent article firmat per Alejandro Vara per a Vozpopuli, sembla que molts dels jutges estan nerviosos, que donen per fet la "plantofada" que vindrà de la justícia europea i que alguns ja s'estan posant benes abans de la ferida.

Per això, potser, venen ara els indults. Perquè el cop sembli menys dur. Perquè no és el mateix que arribin les venjances contra els presos polítics tancats, que arribin amb els presos polítics en llibertat. La humiliació per a Espanya suposo que serà menor si s'intenta esmenar com més aviat millor la trencadissa tremenda que han muntat.

I tot això passa mentre l'excomissari Villarejo no deixa d'explicar autèntiques barbaritats al judici. Ell i tots els que per allà desfilen, relatant com des del Govern de Mariano Rajoy haurien estat fent l'impensable per a, suposadament i presumptament, ocultar les proves que els podien deixar en evidència per delictes de corrupció. Unes versions que coincideixen amb tot el que està explicant també el que va ser el seu tresorer Luis Bárcenas, que va aixecant la manta. Uns fets que, de ser certs, ens haurien de tenir a tots amb la boca oberta i als carrers exigint transparència, justícia i ordre de veritat. Però no, la gent aquí surt a protestar pels indults, per demostrar que no estan informats ni del Dret ni del que succeeix més enllà dels Pirineus. Per a això sí que surten al carrer.

O l'abús de la factura de la llum, que està sent un robatori a mà armada. Més del mateix: ningú no surt a protestar, ningú no actua, ningú no es rebel·la.

Està sent tot tan bestial que, sincerament, si no ho veig, no ho crec. I estic desitjant veure què passa aquesta setmana en el Consell d'Europa i les conseqüències que implicarà.