Vilanova de Sixena és una localitat de la província d'Osca, pertanyent a la comarca dels Monegres, a la regió de l'Aragó. Té uns cinc-cents habitants i està governada, des de l'any 1999, pel Partit Aragonès (PAR) —proclamat nacionalista el 1990—, i des d'aleshores n'és l'alcalde Ildefonso Salillas Lacasa.

Lleida, amb el mateix nom que la seva província, és una ciutat situada a Catalunya. Amb uns 140.000 habitants, ha estat governada des de 1979 pel Partit Socialista de Catalunya (PSC) —tret de del 87 al 89, quan va governar CIU— i Àngel Ros n'és l'alcalde des de 2004.

D'entrada, i amb dades objectives, es pot veure que el Partit Popular pinta més aviat poca cosa. Tant a Sixena com a Lleida. Fins ara, l'assumpte del patrimoni cultural en disputa s'ha viscut amb un sentiment d'humiliació per part dels habitants de Sixena. Així ho expressa APUDEPA (Associació d'Acció Pública per a la Defensa del Patrimoni Aragonès) de manera literal: "S'ha de tenir en compte que això s'ha viscut a Sixena i als Monegres com una autèntica humiliació."

Es refereixen al fet que les interlocutòries que ordenaven el trasllat dels béns culturals de Lleida a Sixena tenen data de 2015 i 2016, i fins ara no s'han fet efectives. Aquesta associació denuncia l'incompliment per part de la Generalitat, però també del govern espanyol, que segons l'associació hauria d'haver complert el lliurament voluntari.

La qüestió de tota aquesta trista història (trista perquè enfronta dos pobles germans i veïns) es remunta al moment en què la priora del convent ven aquests béns sense tenir-ne la capacitat, segons es diu des de Sixena. I aquí és on hi ha el conflicte.

D'una banda es defensa que els documents de compravenda no complien les mínimes formalitats, que els béns no eren de la priora de Valldoreix sinó de la comunitat de Sixena. I per APUDEPA, encara "molt més important, perquè afecta la gestió del patrimoni: la venda es va realitzar sense el permís del responsable cultural conforme a les lleis de Patrimoni: el Ministeri de Cultura i el Govern d'Aragó."

No és un assumpte senzill perquè hi intervenen molts actors, bones i males intencions i diferents assumptes que es confronten. Perquè, per no perdre'ns, aquesta setmana el conflicte tangible prové de dues sentències: la del Jutjat de Primera Instància d'Osca i la que ara ha estat dictada per l'Audiència Provincial d'Osca, les dues en el mateix sentit. Encara queda recorregut en el procés, per la qual cosa no són fermes. Precisament per això es genera enrenou: aplicar una interlocutòria en aquest moment, amb l'estrèpit de la tensió política, només pot contribuir a augmentar la polarització i l'enfrontament social.

No és forassenyat de pensar que el fet d'executar la interlocutòria per traslladar les obres, mitjançant policia, nocturnitat i plantofades a manifestants incloses, fa olor de 155

En paral·lel, respecte als béns de Sixena, ja hi ha hagut sentència al Tribunal Constitucional. No es tracta del mateix assumpte, però sí d'una altra compravenda similar. I en aquesta, el Tribunal Constitucional va donar la raó al Govern de la Generalitat en declarar que la venda realitzada per les monges havia estat legal. Tal com assenyalava la sentència en aquell moment, "el tribunal considera que és a Catalunya a qui correspon exercir la competència sobre béns patrimonials dipositats al seu territori, amb independència del lloc d'origen."

En aquest procés a què ara faig referència, hi ha hagut qüestions que no han deixat de sorprendre'm. Com aquesta: "En la seva defensa, les monges van al·legar que disposaven d'un permís del Vaticà per alienar els béns, encara que els seus opositors van adduir que, pel fet de ser una ordre femenina, haurien d'haver tingut també el permís del bisbe de Barbastre-Montsó." L'assumpte dona per a molta anàlisi, perquè aquí se'ns ajunta la Guerra Civil (els béns es van traslladar precisament per preservar-los), els nacionalismes (aragonesistes enfront dels catalanistes) i tot ben condimentat amb la inestimable ajuda del govern de Partit Popular. Sens dubte, el millor col·laborador quan un vol enfangar, complicar, generar confusió i enfrontament. Ah!, i si faltava algú al convit, hi tenim l'Església catòlica com a eix central. I no us oblideu del paperot que té en aquest sainet el PSC: si defensa l'interès de Lleida ha de plantar cara, d'alguna manera, no només a l'Aragó sinó, sobretot, al Partit Popular.

I aquí hi ha la qüestió política de l'assumpte. No és forassenyat de pensar que el fet d'executar la interlocutòria per traslladar les obres —mitjançant policia, nocturnitat i plantofades a manifestants incloses— fa olor de 155. Perquè probablement en altres circumstàncies s'haurien fet tots els possibles per esperar la sentència ferma (la justícia és independent però sens dubte ha tingut punteria justament ara).

El PSC, com deia, s'ha de pronunciar sobre aquest assumpte més enllà del fons en qüestió, perquè les casualitats estan sent tan contínues que podria pensar-se que el PP fa servir tota la força (il·legítima) per resoldre, a través de mitjans aparentment legítims, el que no ha estat capaç de resoldre per via política.

Sigui com vulgui, això genera tensió entre dos pobles veïns. Emprenyaments monumentals. Agressions i violència innecessàries. Sentiments d'humiliació oposats. I això és precisament el que necessitem menys. Per molt que el PP apel·li a la convivència i a la pau, la seva hipocresia és evident.

En definitiva: continueu, continueu humiliant i enfrontant la gent. Això només donarà vots a l'independentisme. Perquè sembla que no se n'ha assabentat, el PP: de qui molts ens volem independitzar és de vostès i del que representeu.