Dels 76 milions d'euros que ha ingressat Europa per sancions als seus Estats membre, 54 d'ells els hem pagat nosaltres, en els últims 5 anys (olé). Des de 2012, hem pagat 7 de cada 10 euros que la Comissió Europea ha ingressat de països membre en concepte de multes. L'esmentat d'una altra manera, el 70% de les sancions, van per a Espanya. Som els més multats.

Malgrat aquestes dades que ja ens haurien de suposar enrojolament, el diari El Mundo publicava recentment que "Espanya, entre els països menys condemnats pel Tribunal d'Estrasburg en tota la seva història". El cert és que, si sortim al carrer a preguntar-li'n qualsevol per les sentències condemnatòries per part del TEDH, el més probable és que no sigui capaç de dir-ne una de sola. Lògic: els mitjans de comunicació més consumits per la ciutadania espanyola s'escarrassen per crear-nos una realitat fictícia en la qual Espanya és el més, és una, és gran i sobretot, és fan del Rei, de l'ordre i la llei. Faltaria més!

En aquesta Espanya tan moderna, democràtica i justa en la qual vostè viu no han condemnat Espanya a pagar una compensació de 50.000 euros per les tortures que li van ser realitzades a dos presos després de la seva detenció. No, a la nostra Espanya no han condemnat presó a dos xavals per cremar públicament fotos del Rei "emèrit". I no, el Tribunal d'Estrasburg no ha hagut de dir que això aquesta condemna és inacceptable. «Aquest fet va constituir una ingerència en la llibertat d'expressió que no va ser proporcionada amb la finalitat perseguida», ha dictaminat el tribunal de drets humans, que ha condemnat a Espanya a indemnitzar els demandants amb els 2.700 euros de multa que se'ls va imposar llavors, a més d'uns altres 9.000 euros en concepte de despeses i honoraris.

Ha hagut de dir-li el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg a Espanya que "la llibertat d'expressió s'estén a "informacions" i "idees" que ofenen, xoquen o molesten". El que ve sent la llibertat d'expressió, vagi. El que passa és que han hagut de venir d'allà lluny a dir-nos que cremar una punyetera foto no pot ser delicte. Sí, han hagut de venir a dir-ho perquè dos xavals han estat condemnats a presó per cremar una punyetera foto. En una Democràcia. Sí. Moderna. Formidable. I pocavergonya. Perquè hauria de causar-nos enrojolament arribar tan lluny.

Però no només perquè l'Audiència Nacional els condemnés a 2.700 euros per eludir els 15 mesos de presó. No. Perquè per si això fos poc, el Tribunal Constitucional va desestimar el recurs d'empara.

Estrasburg ens ha donat dues bufetades. La jurídica, és clar, però també una altra al front. Perquè li ha hagut d'explicar al Govern d'Espanya el que significa que dues persones agafin una foto del Rei (el que sigui), la posin de cap per avall i li calin foc. Sí, com ho llegeixen. La sentència resa així: "l'acte dels acusats va ser part d'una crítica "política, més que personal, de la institució de la monarquia en general i en particular a la monarquia espanyola com a nació". Els magistrats d'Estrasburg rebaten a la justícia espanyola quan al·lega que la crema de la foto constituís un "atac personal" al Rei dirigit a "insultar i denigrar la seva persona", sinó que el veuen com "una denúncia del que el Rei representa com a cap i símbol de l'aparell de l'Estat i de les forces que, segons els denunciants, van ocupar Catalunya". Alguna cosa que, acaben els jutges d'Estrasburg, "entra dins de l'esfera de la crítica política o la dissidència" i, per tant, "correspon a l'expressió de rebuig de la monarquia com a institució".

Sí, repeteixi amb mi: "correspon a l'expressió de rebuig de la monarquia com a institució". Bé. Imagino que no sóc l'única que aquesta sentència li inspira a pensar quantes altres coses no haurien de suposar el mateix, això és, l'expressió de rebuig de la monarquia com a institució, així com cap a l'aparell de l'Estat i les seves forces que ocupen Catalunya. Dit així sona enorme, gairebé líric. Ja, és que ho diu el Tribunal d'Estrasburg, i allà, lluny, tot es diu més ben dit, té més bon gust i fa més bona olor.

Aquí nosaltres a això d'expressar el rebuig d'una institució l'anomenem "Referèndum". Però clar, potser Estrasburg no sàpiga que tampoc ens deixen fer-los (és com allò de cremar fotos, et porten a la presó).

I allò d'ocupar Catalunya, esclar. Això ja és inassumible. A la seva Espanya, la dels que no s'han assabentat de res d'això que comento aquí, sens dubte. En l'altra que jo conec, ocupar Catalunya es fa amb la constitució a la mà, acompanyat de la presumpta oposició i avalat pel Tribunal Constitucional. S'ha d'invocar al número màgic que és el 155. I a partir d'allà, s'ocupa, se cessa, s'espia, sud-est... el que es vulgui. I si algú es queixa o surt del "sender de la legalitat" (que vostè vagi a saber on va quedar això), es planta un recurs sobreloquesea al TC, i llest.

En 40 anys, l'Espanya de la que no ens parlen, ha estat sancionada en 103 dels 157 procediments en els quals ha estat acusada. 48 d'aquestes sentències han condemnat Espanya per violar el dret a un judici just. Tranquils, no hiperventileu, que com a això no ens ho expliquen, continuem vivint en una democràcia. Si els Jutges per la Democràcia amenacen de manifestar-se denunciant la ingerència contínua del Govern en l'administració de justícia, vostè miri per a un altre costat. Pensi molt fort en el següent mantra: "Espanya és un Estat de Dret". Tanqui els ulls i repeteixi-ho tantes vegades com sigui necessari. Acabi la seva pregària dient amb bon ànim "viva Espanya, visqui el Rei, visqui l'ordre i la llei!".

Per cert, la setmana que ve es preveu tenir alguna manifestació per part del Comitè de Drets Humans de Nacions Unida respecte d'Espanya i la seva particular manera d'entendre els drets de participació ciutadana, d'expressió i de llibertat ideològica. Ja sap, giri el cap, tanqui els ulls i pensi amb molta força... (Espanya és un Estat de Dret i una democràcia consolidada).