Diuen els experts en comunicació que l'etapa que estem vivint és característica (i ho serà) per la quantitat d'"informació" interessada i tòxica que es difon.

Recorden quan fa poc temps es va encunyar el terme de la "postveritat"? El neologisme que venia a dir de manera guai que la mentida estava empastifant-ho tot d'un fang difícil de netejar.

Es va passar de parlar de "postveritat" a les "fake news". No són el mateix, però van de bracet. A través de les fake news i dels discursos populistes es genera la postveritat, que ve a ser la distorsió de la realitat de manera deliberada on el que es persegueix és generar un estat d'ànim fonamentat en les sensacions.

Ja no es busca analitzar amb profunditat, aportant dades, generant postures divergents amb l'interès de promoure un debat constructiu de què puguin obtenir-se punts de trobada que permetin avançar i eliminar qüestions prescindibles. No. El que es busca és senzillament enfangar, generar confusió i que la gent prengui les seves decisions, conforme a una opinió, a través de les seves vísceres. Sense necessitat de separar la palla del blat. A ull. I per a això és important i fonamental el que ve dient-se "postureig". Donar la imatge d'una cosa.

Abusar de tot té conseqüències. Abusar de les mentides fa que al final es generi una espècie de mur que repel·leix la recerca de la veritat. Només uns quants tenen interès i ganes de saber el que amaga el rumor, la falòrnia, el muntatge, la campanya de manipulació. I si decideixen fer el pas per intentar aportar llum i dades, passaran a formar part de l'objectiu del fang. Ningú no se salva.

Utilitzar menors per donar missatges superficials forma part d'aquesta nova manera de "remoure consciències". Perquè ja no serveix que algú documentat, responsable i legitimat denunciï realitats. Han aconseguit que ja no ens creguem els comunicats d'organismes i institucions. Tanta fake news, tant rumor, tanta corrupció i tant postureig han acabat per allunyar-nos de les versions oficials. Potser per això necessiten ara estirar "mans innocents" per provar de colar-nos els seus missatges. Blanquejar les causes a través de cares innocents.

No em posiciono del costat dels qui han insultat la nena Greta de manera inhumana i cruel. En absolut. Tanmateix sí que critico la manipulació a què se'ns vol sotmetre, per part de qui ha pensat que utilitzar una nena de portaveu pugui servir perquè el missatge aconsegueixi arribar a algun lloc de la nostra consciència. No aconsegueixo entendre com uns pares entren en el joc, fent de la seva filla la imatge mundial del que sigui. Per molt d'acord que estigui amb la nena Greta.

Exposar d'aquesta manera una de menor, que segons la meva opinió tindrà temps en la seva vida per defensar les causes que consideri defensables de la manera en què ella, lliurement, ho decideixi, em genera rebuig. Els nens són sagrats i fins que assoleixin la majoria d'edat, han de ser protegits, respectats i no exposats de manera que pugui suposar-los sofriment de qualsevol tipus.

I estar exposat a la vida pública no és una cosa que una nena hagi de patir per molt afecte, respecte i aplaudiments que rebi en un moment donat, ja que després també cal gestionar com se senten les joguines trencades.

Crec que alguna cosa està fallant quan algun adult pensa que utilitzar nens per donar missatges que conscienciïn és bona idea

No em sembla que hagin de ser els nens els qui posin veu als discursos dels grans. Per respecte a la infantesa, en primer lloc; i també per respecte a la nostra intel·ligència. Que una nena de vuit anys aparegui en el Parlament d'Extremadura per defensar els drets de les persones transsexuals em sembla igual de preocupant. Vuit anys.

Quan escoltava el discurs que algú li havia escrit a la nena Elsa se'm removia alguna cosa per dins. I no era emoció de veure a una ànima càndida reivindicant el seu dret a ser el que ella sent, el que ella és. Que, dit sigui, defenso sense fissures. El que em va remoure per dins va ser veure aquesta petita donant un discurs que pretesament havia estat escrit perquè semblés seu, quan no ho era. Que algú pogués pensar que exposar una nena de vuit anys per explicar una experiència personal davant d'un Parlament, però també davant de tothom a través de les càmeres seria bona idea. En què estan pensant? Els drets d'aquesta nena (per descomptat el de ser nena, però també el de la seva intimitat, el de la seva tranquil·litat, la seva protecció) passen a un segon pla. I crec que alguna cosa està fallant quan algun adult pensa que utilitzar nens per donar missatges que conscienciïn és bona idea. No ho és. Per a això estan els polítics, els activistes, les organitzacions, les associacions, els partits.

Que arribem al punt de veure la nena Greta o la nena Elsa podria ser el resultat d'haver-nos portat a un punt on ja no ens creiem a res ni a ningú. Haver tensat tant la corda de les mentides, de les falòrnies, dels rumors oficials, comporta que ja no quedin eines per ser creïbles. I en aquest atzucac algú ha hagut de pensar que la veu d'un nen podria resultar més creïble que d'altres.

Haver trepitjat principis com complir la paraula donada, dir la veritat, donar la cara per allò que és just independentment de si estem o no d'acord amb això ha generat un buit difícil de gestionar. Per això s'utilitzen aquests "pegats" que em semblen mancats d'ètica i molt perillosos.

La quantitat de merda que hi ha és tan ingent que haurem de treballar molt per aconseguir tornar a creure en el que algú ens expliqui. Però hem de fer-ho. I per això és important participar i col·laborar en aquells projectes que vulguin aportar llum en aquest fosc moment; denunciar les mentides; assenyalar els posturejos. I sobretot, parar-se a reflexionar sense una postura preconcebuda. Perquè ens trobem en uns temps en què res no és el que sembla.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Xavier Antich
Opinió El feixisme "democràtic" Xavier Antich
Marta Roqueta
Opinió Catalans a Madrid Marta Roqueta