Formalment, el president de la Generalitat està al capdavant dels Mossos, és el comandament superior de la policia. Un dels col·lectius on era necessari i urgent fer alguns canvis.

En aquest sentit, precisament, s'han pres una sèrie de mesures els últims dies, que s'han concretat en el canvi d'alguns dels comandaments policials. Miquel Justo Medrano ha estat rellevat i substituït per Eduard Sallent com a responsable de la Comissaria General d'Informació. També s'ha nomenat el comissari Ferran López com a adjunt a la Prefectura de Policia.

El president Torra ahir va tenir una trobada amb ells. És la primera vegada que un president parla a l'auditori de la seu central dels Mossos davant de tots els comandaments, uns 400 aproximadament. El seu missatge va ser, fonamentalment, el de l'agraïment pel compromís dels Mossos amb els principis democràtics i la seva professionalitat en temps molt difícils: tant en l'atemptat de l'agost passat com durant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

I és que han estat moltes coses les que han passat des d'aquell 17 d'agost. Algunes ja comportaran una manera de pensar difícil de canviar en les ments d'algunes (no poques) persones. Com en un sector de la població molt especial: els més petits. Des del que va passar l'1 d'octubre, data que quedarà marcada en el record col·lectiu per la brutal repressió exercida pels cossos i forces de seguretat de l'Estat, la imatge que ha quedat de la policia per a moltes persones ha estat la de la violència injustificada, la de les brutals agressions a persones pacífiques, com també la destrossa de llocs públics, com van ser per exemple algunes escoles públiques.

No és estrany que des d'aleshores molts dels joves calatanes tinguin a la seva ment la imatge de les portes de les seves escoles rebentades; i ha estat inevitable que hagin vist aquestes inesborrables imatges de policies colpejant les seves mares, pares, àvies i veïns. És un fet: molts nens i nenes catalans, des de l'1 d'octubre, es van preguntar (i així ho manifestaven obertament) per què la policia els pegava. No sabien encaixar a la simple equació el fet que els que ells entenien com a "bons", es comportessin com a "dolents". I ha estat molt habitual que els més petits preguntessin als seus pares, en dates posteriors, per què la policia havia actuat així. Ara els tenen por.

I és que una funció fonamental dels cossos i forces de seguretat és la de garantir la convivència tranquil·la i pacífica de la ciutadania. El fet important de sentir-nos segurs i protegits per ells. Saber que vetllen per la nostra seguretat. I tanmateix, d'acord amb els fets que han anat passant, especialment els últims dies, això no ha estat així, sinó més aviat al contrari.

Les agressions comeses, en ple carrer, i amb inqüestionable violència, protagonitzades en algun cas per persones pertanyents a la Policia Nacional —sense estar de servei, suposadament—, han suposat una altra clatellada per a la concepció que es té d'aquests agents. Va ser concretament l'agressió al fotoperiodista Jordi Borrás, feta per un agent que treballava per a la brigada d'informació del CPN.

Sorprenentment, aquesta brigada va ser denunciada pels Mossos per alertar presumptes terroristes gihadistes i informar-los que estaven sent investigats per la policia de Catalunya. Encara no se sap per què ni a compte de què els agents de la Policia Nacional s'estaven dedicant a boicotejar les tasques d'investigació dels Mossos en un assumpte tan rellevant com és la seguretat en matèria de terrorisme. I el més sorprenent és que, de moment, des del Govern d'Espanya no s'ha posat en marxa cap investigació, cap mesura sobre això. És descoratjador que, d'acord amb la informació coneguda respecte a l'imam de Ripoll, assenyalat com a principal responsable dels atemptats de les Rambles de l'agost de 2017 i confident del CNI, els principals partits polítics (PSOE, PP, Ciutadans) s'hagin negat a obrir una comissió d'investigació específica per aclarir el que va passar.

És evident que els atacs d'índole feixista, les agressions als carrers de Catalunya contra persones presumiblement independentistes, sobiranistes o republicanes, han tingut una impunitat insultant. Fins i tot hem arribat a veure, fa pocs dies, com des de partits polítics i perfils públics generadors d'opinió s'ha volgut justificar la barbaritat esdevinguda a la plaça de Vic (on un vehicle va irrompre a la zona per als vianants, conduint a gran velocitat i arrasant les creus grogues que havien estat posades amb permís previ de l'Ajuntament), on es va posar en perill la vida de diverses persones. És increïble llegir els comentaris que consideren que aquest possible delicte de conducció temerària s'emmarca dins de la llibertat d'expressió. Encara és més sorprenent pretendre justificar-ho després de saber que el conductor pateix trastorns mentals i no era amo de si mateix en aquell moment.

Encara no ha quedat clar si l'atropellacreus pertanyia a l'exèrcit. Però el que sí que ha quedat clar és el fet que en el dia d'avui està en llibertat, esperant ser jutjat, però en llibertat. Havent posat en perill la vida de moltes persones i havent actuat de manera evidentment delictiva.

I així ha anat passant en cada agressió que s'ha comès als carrers de diferents localitats catalanes. Impunitat amb els agressors. Malgrat haver-los pogut identificar i, en alguns casos, poder trobar els seus vincles i pertinença a organitzacions feixistes.

I mentrestant, les multes partint de l'aplicació de la llei de Seguretat Ciutadana han anat caient, una darrere de l'altra, contra ciutadans que s'expressaven pacíficament en manifestacions; contra persones que van anar a votar l'1 d'octubre. No oblidem el cas Pasarrondona, acusat de delicte d'odi per posar-se un nas de pallasso. Denunciat pels mateixos agents dels cossos i forces de seguretat. Aquells que van redactar informes falsos com el ja tan conegut de Sant Esteve de les Roures.

Mentre alguns agents s'han dedicat a criminalitzar accions pacífiques i democràtiques, a sancionar ciutadans absolutament cívics, a agredir-los, han passat per alt els delictes comesos pels que manifestament professen ideologies d'extrema dreta.

I és que no podem oblidar que durant un partit de futbol van ser requisades samarretes grogues a l'entrada de la trobada. I pancartes amb la paraula "llibertat" o "democràcia". Pels mateixos cossos i forces de seguretat de l'Estat que no actuen de cap manera davant de les concentracions feixistes, amb simbologia anticonstitucional, congregats a El Valle de los Caídos.

És així d'evident: promoure ideologies violentes, totalitàries, xenòfobes, sembla que es considera "llibertat d'expressió", mentre que els llaços grocs en solidaritat dels presos polítics, les pancartes demanant justícia, democràcia i llibertat, són considerades fets a perseguir. Per llogar-hi cadires.

Una policia democràtica i moderna és la que garanteix drets i llibertats, no la que els reprimeix.

La policia no ha de fer por. Ha d'aconseguir que els ciutadans no tinguin por. És la diferència de funció entre un país democràtic i un país autoritari.

De moment, a Catalunya els Mossos ja han declarat les seves intencions en aquest comunicat publicat immediatament després dels canvis entre els responsables del cos:

"Després del nomenament del nou comissari, amb aquesta reestructuració de les responsabilitats es dona continuïtat a la voluntat expressada per la direcció d'impulsar la revisió de l'actual estructura de comandaments amb l'objectiu d'incrementar els nivells d'eficiència en la gestió dels serveis de seguretat, per continuar treballant en la defensa i la protecció dels drets i les llibertats de tota la ciutadania."

Que així sigui i que Espanya en prenguin nota.

Bea Talegón
Opinió Recordem Bea Talegón