Mentre llegia l'article que Francesc-Marc Álvaro ha escrit a La Vanguardia sobre el retorn de Josep Rull a la política he recordat una cosa que Antoni Tàpies explicava sobre el procés de destrucció del català durant el franquisme. L'erosió de la llengua, deia el pintor, no va venir tant de les prohibicions, com dels temes i les actituds que, amb el temps, van anar quedant fora de l'abast dels seus parlants. Tu compares els articles de política de l'Enric Juliana amb els de Marc Álvaro i ja veus cap on ens vol portar el règim de Vichy.
Mentre Juliana parla del món, i estableix relacions complexes entre la política espanyola i europea, Marc Álvaro viu aferrat a les restes del Titanic com un nàufrag a un tros de fusta. És com aquest llibre que ha tret ara Toni Aira, Cos a terra, que espanyoleja des del mateix títol per pura deixadesa lingüística i suposo que intel·lectual. Jo ja entenc que Juliana ho té més fàcil que els seus dos companys del Grup Godó perquè escriu protegit pels interessos dels Borbons a Catalunya. Però val més escriure obertament com un espanyol, que anar-se degradant com Salvador Sostres sense ser un geni.
L'Espanya de Pedro Sánchez mira d'aplicar a la nostra política nacional el mateix mètode d'erosió que el franquisme va aplicar a la cultura i la llengua
L'objectiu de Juliana és continuar captant lectors i guanyar influència. L'objectiu de Marc Álvaro, de Toni Aira o del mateix Sostres és viure de destruir l'espai mental que ocupen i que els va donar el suport per créixer. Mentre Sostres ha obert un WordPress en català per poder donar ressò a les coses que escriu en castellà, Marc Álvaro fa servir La Vanguardia per legitimar la política que ha destruït la seva credibilitat i la del món que el promociona. Això per no parlar de la costellada que Pilar Rahola ha fet amb Jordi Pujol després d'explicar que li va retirar la paraula per corrupte en el documental de David Trueba.
Rull difícilment pot tornar a la política perquè fa una dotzena d'anys ja somicava que era massa vell per deixar-la i prosperar en un altre ofici. A Rull el van posar al capdavant de CiU el mateix dia que Pujol va confessar que tenia diners a l'estranger per poder dividir el vot nacionalista i vendre a peces el gran partit dels independentistes. Si Vichy promociona ara Rull deu ser perquè espera utilitzar-lo per destruir la capacitat dels catalans de refer la seva política. Tant de bo els electors hagin entès que la presó i la penitència pública formen part del sou del polític autonòmic.
L'Espanya de Pedro Sánchez mira d'aplicar a la nostra política nacional el mateix mètode d'erosió que el franquisme va aplicar a la cultura i la llengua. Ara no es poden prohibir, com fa setanta anys, diaris, ràdios i televisions. Ara no es pot atacar directament la llibertat d'expressió, com en temps de Franco, ni es poden tancar les escoles d'un dia per l'altre. Ara no pots insultar els catalans a l'estil de Galinsoga, si no estàs a l'ABC i has de fer el que sigui perquè no te'n fotin fora. Ara la feina de desgast dels espais de representació dels catalans s'ha de fer per mitjans una mica més lents i subtils.
Així, mentre el règim de Vichy fa veure que intenta recuperar les mòmies de Convergència, el PP de Feijóo va preparant el terreny per poder parlar de plurinacionalitat i bilingüisme "cordial". Per destruir el sistema de partits català, Espanya ha de destruir primer la capacitat dels catalans d'imaginar-se una política pròpia seriosa. La dinàmica ja fa temps que dura, però els resultats que doni aquesta tàctica en el proper cicle electoral marcaran la tendència. Per espanyolitzar realment Catalunya, l'Estat necessita liquidar primer la nostra cultura política i per liquidar la nostra cultura política necessita que ens creguem que els seus titelles gastats ens representen perquè porten barretina.