El pla del govern espanyol era desinflar la metralladora judicial de juliol i arribar amb certa pau al setembre. Recuperar iniciativa política com va fer fa just un any, quan Pedro Sánchez va ocupar l'espai amb la defensa de la solució dels dos Estats per a Palestina. L'agenda internacional ha tornat, però a la inversa. Ceuta ha estat el primer debat de gran importància al Parlament Europeu i l'Executiu assumeix ja el desgast davant la impossibilitat de retornar la normalitat a la ciutat fins al 2027 —per dir-ho d'alguna manera i en càlculs de Sánchez—. Una crisi polièdrica que l'acompanyarà fins a les eleccions per la impossibilitat d'accelerar les reubicacions i les devolucions.
És el pitjor escenari per al govern espanyol perquè col·loca el debat migratori, la integració i el conflicte social en el marc on guanya Vox. El lloc on també el PP creu haver trobat la seva posició, lluny del cordó sanitari defensat pel canceller alemany Friedrich Merz. Feijóo, a Badalona, embrió de les dues dretes, és més a prop de les posicions d'enduriment contra els migrants que despunten en les enquestes sociològiques que del discurs de resolució humanitària de Sánchez. I és un terreny especialment difícil per al govern espanyol pel seu propi fracàs a Ceuta, amb una actuació lenta, tardana i negligent.
És impossible que el govern espanyol es recuperi de l'efecte ceutí. I lluny de dominar aquest relat, coincideix amb la pluja fina que més mal fa a la marca PSOE i a la imatge del govern espanyol. Zapatero, Begoña Gómez, Leire Díez. Tres casos de naturalesa molt diferent despunten amb les resolucions judicials després de l'obertura de l'any judicial. La tempesta de possibles imputacions més nuclears per al partit i la tornada del cas Santos Cerdán vindrà després.
Zapatero, Begoña Gómez, Leire Díez. Tres casos de naturalesa molt diferent despunten amb les resolucions judicials després de l'obertura de l'any judicial. La tempesta de possibles imputacions més nuclears per al partit i la tornada del cas Santos Cerdán vindrà després
Zapatero té tres dies per explicar l'origen de les joies. Si l'expresident porta el jutge fins a Qatar per preguntar per l'aixovar, difícilment podrà desvincular-se d'un patrimoni que mai va declarar. I després hi ha les seves filles, ja imputades, a les quals Zapatero no va salvar en la seva entrevista a TVE, sinó que va instar que fossin elles mateixes qui donessin explicacions. Hauran d'aclarir els 447.095 euros ingressats per les consultores del pare per treballs de difícil justificació, una declaració que serà el primer pas per aclarir com es va disparar en els últims cinc anys el patrimoni familiar.
El judici amb jurat popular a Begoña Gómez agita el votant de dretes sense desgastar Sánchez. Al contrari, l'exageració i les contradiccions intrínseques a la causa s'utilitzen al govern espanyol per desacreditar casos de corrupció amb recorregut i responsabilitats polítiques. Ha passat amb la condemna al seu germà, que serveix per alimentar els discursos del PP mentre en l'espai progressista s'interpreta com una nova expressió del lawfare, una aplicació del dret de l'enemic que retorça una instrucció fins a aconseguir la primera condemna per favoritisme. El veritable efecte polític dependrà de la data que es fixi per al judici de Begoña Gómez i de si Sánchez decideix utilitzar-la per avançar o endarrerir les eleccions, sempre que pugui triar quan les convoca.
La banqueta electoral afavoreix Alberto Núñez Feijóo a dues bandes perquè colla el govern espanyol i Isabel Díaz Ayuso. És difícil saber si la presidenta madrilenya podrà renovar la seva candidatura en un Executiu madrileny que acusa ja guerres internes i l'olor de la pèrdua de poder i control de la seva presidenta. L'àtic té al davant el seu recorregut parlamentari i probablement judicial. Si per fi s'admet a tràmit, es desfarà el camí fins a destapar el que sembla una residència que podia utilitzar Ayuso, de 6,4 milions d'euros, amb un expedient de difícil justificació que aclarirà qui, com i amb quina finalitat es va ordenar la compra. Feijóo aconseguiria evitar el que va patir Mariano Rajoy, desfer-se de l'oposició dins del partit, el Madrid DF que planta cara a Génova des de temps immemorials. Està per veure si Génova aconsegueix tancar aquesta esquerda abans que es rearmi la seva oposició interna.