Creure que carregar l’avortament de connotacions positives és una frivolització infantil i creure que l’avortament ha de ser accessible, limitat i segur, no hauria de ser una contradicció. Que la interrupció voluntària de l’embaràs no és cap festa és tan cert com és certa la incompatibilitat argumental de pensar que avortar és un procediment mèdic qualsevol i, alhora, omplir els mitjans de reportatges sobre el dol perinatal. Intentant fer passar allò que és oportú socialment per allò que és essencialment bo amb la intenció de ser majoritaris, els qui pensem que una regulació molt restrictiva és perjudicial hem perdut la capacitat d’admetre i d’acceptar que l’avortament pot ser dolorós, que qui s’hi sotmet pot creure que acaba amb una vida, que en cap cas és comparable a treure’s els queixals del seny i que, tot i així, cal que sigui segur.
Reduir la vida a la voluntat de qui la gesta és l’escletxa per on se’ns escolen les contradiccions, la banalització i la capacitat de comprendre
Amb la intenció de construir arguments ideològics sòlids per fer una defensa coherent d’allò que, més o menys limitat en el temps, creiem que ha d’existir, hem desprès la defensa pública de l’avortament de contradiccions per fer-lo socialment comprable. És una trampa mandrosa perquè simplificant no s’arriba mai a cap resposta vàlida, i és la cortina per no donar arguments a qui vol prohibir l’avortament. Però això també és deshonest i en certa mesura contraproduent. Assumir que un fetus de dotze setmanes és avortable perquè no és una vida i assumir que un altre fetus de dotze setmanes, en cas d’avortament espontani, és digne d’un dol que al primer se li nega, almenys públicament, és estímul per als antiavortistes. Reduir la vida a la voluntat de qui la gesta és l’escletxa simplista per on se’ns escolen les contradiccions, les frivolitzacions, les banalitzacions, i la capacitat de comprendre a qui, sabent que carrega una vida potencial, decideix, igualment, avortar. És l’escletxa que ningú que creu que l’avortament ha d’existir com a mínim una mica més enllà de la restricció absoluta s’atreveix a explorar del tot per por de tornar enrere i és exactament l’escletxa que ataquen els qui l’únic que volen és tornar enrere.
A estats com Oklahoma, Alabama, Missouri o Louisiana han cregut convenient regular l’avortament prohibint-lo o limitant-lo gairebé del tot, excepte per als casos d’incest, violació o perill per a la mare. No és provida abocar les dones a avortar d’amagat igual que no és feminista despullar la interrupció voluntària de l’embaràs de tot allò que la fa un dilema moral i un viatge emocional, com a mínim, complicat. És ingenu, és imprudent i, sobretot, és deshumanitzador. Igual que no és feminista pensar que una regulació de l’avortament que el legalitzi fins a les trenta o quaranta setmanes —com és el cas dels estats de Nou Mèxic i Colorado— és la resposta a una educació sexual profundament deficient i a la inexistència d’una legislació i d’unes condicions socials i laborals per criar els fills. No hi ha veritable llibertat en l’elecció si una de les opcions alternatives neix viciada d’arrel, i al centre de la polarització d’aquest debat hi queden les qui, sense les conviccions de qui ho redueix tot a ideologia, han de bregar amb els seus motius personals, la majoria de vegades travessats per la pobresa i la manca de suport institucional.
Això, que avui és un debat importat dels Estats Units, no és un debat a l’estat espanyol. Simplificant les variables de la cosa per blindar-la, hem assumit que cada any a Espanya es practiquin gairebé 90.000 avortaments, al voltant de 20.000 a Catalunya. Aquestes dades només s’atreveixen a tocar-les els qui creuen que Oklahoma és el camí. Els equilibris del poder són fràgils i les condicions per imposar el relat costen de recuperar un cop les has perdudes, però avui, aquí, les tenim. Un marc conscienciós i sobri sobre la interrupció voluntària de l’embaràs i una resposta a les seves contradiccions seran les millors bases per a l’escut que necessitarem quan tot aquell que pensi que abocant una dona a la mort fa alguna cosa per la vida, vinguin a nodrir-se de les nostres simplificacions per imposar les seves.