El PSOE cerca frenèticament temes per polemitzar amb la dreta, si és possible fent créixer Vox, ja que en el cas que aquest s'iguali amb el PP, seria l'únic moment propici per eliminar del full de serveis la incontestable anomalia que els socis europeus poden acabar recriminant-li: quina legitimitat pot tenir un govern per continuar quan no ha estat capaç ni tan sols de presentar pressupostos generals i que viu de les pròrrogues dels que van aprovar uns altres? Si no ha convocat eleccions, i ho ha dit expressament, és perquè sap que els vots del PP i Vox sumarien una majoria consistent. Ara bé, l'ordre dels factors altera en aquest cas el producte, ja que no és el mateix que encapçali el tàndem Abascal o Feijóo. A la polarització extrema que aconsegueixi que el primer passi per davant del segon hi estan jugant des de fa mesos els socialistes i, després d'escapar-se'ls la jugada de Gaza, queda la sempre eficient de l'avortament. Amb reforma o sense, discutir sobre el tema polaritza.

Per una llei del govern Zapatero, l’avortament va passar de ser un delicte exempt de responsabilitat en certs supòsits a un dret de la dona a decidir sobre el seu propi cos. Sense que el feminisme semblés adonar-se de com, d'aquesta manera, quedava en la dona el seu problema i el dany físic que suposa la intervenció que se li ha de practicar per extreure'n el fetus, el Tribunal Constitucional va subratllar l’adscripció d’aquesta “llibertat” femenina al seu dret a la integritat física, sense que ningú tampoc es preguntés per què el fetus sí, però un ronyó, no.

Després d'escapar-se-li la jugada de Gaza, al PSOE li queda la sempre eficient de l'avortament

El govern espanyol sap que dins del PP no hi ha consens sobre aquest tema, en què els liberals potser donen suport a la llei de terminis, però en què, malgrat Vox, encara hi ha conservadors que no poden comprendre que l'avortament s'hagi convertit a Espanya en un fenomen massiu sense precedents ni comparació, més que amb la Xina de la persecució a les famílies que tinguessin més d'un fill, cosa, per cert, que ja han desterrat. L'única explicació possible, tenint en compte la quantitat de mètodes per evitar l'embaràs, és que s'hagi convertit en un mitjà anticonceptiu més, amb la conseqüent i deguda reflexió sobre l'estat en què es troba l'educació rebuda pels joves a l'escola i, sobretot, a la família.

Resulta incomprensible, tanmateix, que aquells que critiquen l'entrada d'immigrants -molts dels quals, per cert, per credo religiós no accepten l'avortament- no siguin conscients de la necessitat de polítiques públiques que afavoreixin una possibilitat real que les dones decideixin en llibertat si la seva opció és posar fi a la gestació. Si una dona avorta perquè el seu entorn social, la seva economia o el seu context afectiu li giren l'esquena, llavors, podem dir que no és lliure. D'altra banda, qualsevol persona progressista hauria de recordar que xifra la veritable llibertat de les persones en la igualtat d'oportunitats. Tindrien el seu fill les dones que, després d'haver decidit avortar, sabessin que l'Estat protegiria els seus fills com el que són, la força activa, la inversió de futur més gran i millor, el seu i el de les pensions de la seva gent gran? I a aquells homes, progressistes o liberals, que donen un suport sense fissures a l'avortament, els sembla bé que no depengui gens d'ells un destí en què pagaran una pensió al fill o, per contra, no seran pares?

Però no es produirà cap mena de reflexió així. Ningú no sortirà a parlar en positiu de la natalitat com l'única esperança per a l'estat del benestar. De fet, més aviat sembla com si Occident hagués decidit suïcidar-se, que siguin els que arriben els que tenen fills, mentre els d'aquí avorten en la mateixa proporció en què adopten mascotes.

Si el govern espanyol aconsegueix polaritzar amb aquest tema tant per somiar amb unes eventuals eleccions de signe favorable, sens dubte serà perquè l'enfocament de qui tingui al davant és de reacció, no pas positiu. Ara que ha vist la llum el nou disc de la Rosalía, el seu enorme club de fans potser podria preguntar-se què en pensa ella.