L’any 1992 vaig acabar COU i vaig començar la carrera de Periodisme a la UAB. Havia estudiat en una escola catalana i havia nascut en una família catalanoparlant, on llegia Cavall Fort i escoltava Xesco Boix. Aquell mateix any, vaig decidir que no parlaria més en castellà a Catalunya, actitud que he mantingut fins avui sense cap problema ni incident. Ho recomano a tothom, per cert. Tanmateix, durant la carrera, tots els meus companys i jo mateix ens vam haver d’examinar per demostrar el nostre nivell de català i obtenir el nivell C. Aquest nivell era requerit per a moltes feines a les quals possiblement aspiraríem, però no el teníem. Crec que va ser just l’any següent quan aquest nivell va començar a ser atorgat de manera automàtica en acabar l’ensenyament obligatori. Per tant, ens vam presentar a un examen de la Junta Permanent del Català i el vam obtenir sense cap problema. Recordo que tots els nois i noies catalanoparlants no vam estudiar gens, perquè per a nosaltres no tenia cap mena de dificultat. D’altres que provenien d’altres entorns sí que van estudiar i el van obtenir igualment. Tot perfecte.
Avui, però, i des de fa molts i molts anys, el nivell C (avui C1) s’atorga de manera automàtica quan un estudiant finalitza l’ensenyament obligatori. En teoria, si el sistema funcionés, la cosa té la seva lògica. Però, és clar, el sistema educatiu fa aigües per tot arreu i tothom sap que molts estudiants, quan finalitzen quart d’ESO, no tenen el nivell que correspon al C1. Qualsevol professor explica que, al final de l’ESO, una proporció notable d’estudiants tenen un nivell lamentable de la llengua en la qual han estudiat. Per això, els professors més conscienciats, agrupats en diversos sindicats i en la plataforma Docents.cat, reclamen mesures per corregir aquesta situació i que finalitzi aquest frau lingüístic generalitzat. Alguns, com per exemple Docents.cat, volen organitzar una prova al final del cicle per comprovar el coneixement real de la llengua i si correspon realment al nivell que se’ls atorga. No cal dir que els resultats, si finalment es fa, seran devastadors. Per això mateix el nostre Govern no vol que es faci: perquè el rei quedaria despullat.
Qualsevol professor explica que, al final de l’ESO, una proporció notable d’estudiants tenen un nivell lamentable de la llengua en la qual han estudiat
L’atorgament del nivell C no és cap anècdota ni un tema menor. En primer lloc, es degrada la dignitat de la llengua perquè s’atorga un nivell de suficiència a persones que no el tenen. El missatge és pervers: el català no és important i donen el títol a tothom perquè no té cap valor. És un tràmit poc transcendent. En segon lloc, molts llocs de treball requeriran aquest nivell i seran ocupats per persones que no el saben parlar ni escriure correctament, amb el que això suposa per a la credibilitat i reputació de qui acabi contractant alguna d’aquestes persones. El cas de Catalunya, a més, és especialment patètic. A la resta dels Països Catalans, incloent-hi Andorra, que és un país independent amb el català com a única llengua oficial, els nanos obtenen el nivell B2 quan finalitzen l’ensenyament secundari obligatori, però només poden obtenir el nivell C1 si finalitzen el batxillerat amb una nota mitjana superior al 7 en la matèria de llengua catalana. Podríem fer el mateix al Principat.
El drama del català a l’escola és molt profund i la qüestió del nivell C n’és només una conseqüència. Per exemple, ahir em van explicar que un nano de segon de secundària d’un institut del Vallès va etzibar a la professora que "no hablaré nunca en catalán porque estamos en España". Aquest nano, quan acabi l’ESO, tindrà el certificat del nivell C de català, amb l’estafa que això suposa quan aspiri a una feina per a la qual sigui un requisit. També m’expliquen que hi ha molts mestres i professors que no tenen un bon nivell de català, per no dir que el tenen dolent o deficient. Per tant, com carai han d’ensenyar correctament en llengua catalana si ells mateixos no en saben prou? Si tot això ho sé jo, també ho saben al nostre Govern. Lamentablement, les raons per les quals no es corregeix la situació i es continua atorgant el nivell C són, evidentment, polítiques. És evident que aquesta instrucció respon a la necessitat de donar versemblança a la idea que som un sol poble i a la voluntat de convertir la nostra llengua en quelcom inofensiu, que no generi cap conflicte. És el nostre Govern qui ha decidit que la llengua es degradi per motivacions polítiques i no pas pedagògiques o educatives. Per tant, cafè per a tothom o, en aquest cas, el nivell C1 per a tothom. I com que les motivacions són polítiques, aquest problema s’ha de resoldre des de l’àmbit polític. La llengua s’ha de fer respectar, perquè els nostres drets lingüístics s’han de fer respectar. I correspon al Govern fer-la respectar. En conseqüència, potser la qüestió del nivell C1 ha de sortir de l’àmbit estrictament educatiu i ha de convertir-se en una qüestió política, que sigui objecte de debat parlamentari i que sigui un afer inclòs en els programes electorals.