Aquells que tenim les arrels a les Terres de l’Ebre hem passat moltes vegades per davant de l’Assut de Xerta. Aquells que encara no el conegueu, segurament el so de la paraula “assut” us recordarà a la consonància de les paraules de les llengües àrabs. Aquesta paraula és una de les moltes que l'empremta dels àrabs va deixar a les nostres terres.

L’Assut de Xerta es troba entre els municipis de Xerta i Tivenys (Baix Ebre), en un dels paratges més espectaculars del curs baix del riu Ebre, amb una important obra d’enginyeria hidràulica que va transformar l’activitat econòmica de la zona i que ha deixat un testimoni monumental del patrimoni industrial.

La paraula assut vol dir presa, contenció. L’Assut de Xerta (i Tivenys) consta d’uns 310 metres de llargada construïts en diagonal a la llera del riu i que el creua de costat a costat. Existeix la hipòtesi que els romans van fer una resclosa on avui hi ha l’assut per dificultar el tràfic fluvial per l’Ebre. També existeix la idea que l’origen es podria remuntar a l’època islàmica i que s’hauria restaurat al segle XII, després de la conquesta de Tortosa. Tot i així, no es va acabar fins el 1411, sota la direcció de Mussà Alamí. Va ser al segle XIX quan es va condicionar l’assut per conduir l’aigua cap als canals de la dreta i l’esquerra de l’Ebre que, encara avui, serveixen per regar el Delta i les hortes interiors de la vall.

Acte de suport 'Free Forcadell'

I en aquest magnífic paratge ebrenc, durant la tarda calorosa del passat 26 d’agost, el dia que la presidenta Carme Forcadell feia 156 dies que estava privada de llibertat, centenars de persones vingudes d’arreu de les Terres de l’Ebre omplien el poble natal de la presidenta (Xerta) i la platja fluvial de la població de Tivenys (a l’altre costat del riu).

L’acció va ser organitzada pel col·lectiu Free Forcadell amb l’objectiu de demanar la llibertat de la presidenta i la resta de preses i presos polítics i exiliats, així com denunciar la “farsa” i “l’invent” de la justícia espanyola per qualificar uns delictes que la justícia de diversos països europeus no avala ni comparteix.

A les 18 hores, puntuals, la gent començava a aparèixer (a parts iguals) per les dues vores del riu Ebre, entre els tarongers i les oliveres que omplen aquesta terra. Simultàniament, els participants començaven a creuar la llera de l’Ebre, a pas ferm, en silenci, en filera, seguint els passos del que caminava davant seuEl color groc de les samarretes cridava “Llibertat Forcadell” a la vegada que tenyia la llera del riu. Poc a poc, avançaren per damunt del perfil estret de l’assut, aprofitant que a l’estiu el cabal de l’Ebre (d’uns 125m3/s) és baix.

Després d’uns minuts, el riu quedava envaït del color de la llibertat, amb centenars de mans agafades al crit de “Ni presó ni exili” i “Us volem a casa”, paraules que es podien llegir a les pancartes desplegades al bell mig del riu. A vista d’ocell es podien observar les lletres de grandíssimes dimensions gravades a l’assut amb el nom de “CARME” i un llaç groc al costat, gràcies al treball de rascar el senill (material vegetal verdós que queda dipositat a l’assut pel pas de l’aigua) i gravar les lletres a la pedra.

L’aigua fresca del riu Ebre passava entre els dits dels peus dels que ocupaven els més de 300 metres d’amplada del riu. Els peus al riu, el cap de cara al vent que bufava lleugerament a la llera de l’Ebre i el cor a la presó de Mas Enric, amb la presidenta Forcadell.

Impactant la imatge de l’Ebre creuat pels valors de la llibertat i la justícia. La veu d’un sol poble per deixar clar que no ens aturarem fins que la presidenta i la resta presos i exiliats tornin a casa. Perquè per molt alts que siguin els murs, mai podran tancar la dignitat  de tot un poble.

Presidenta, l’Ebre no us oblida

Són moltes les paraules que ens agradaria escoltar de la teva veu, els teus consells, la teva manera d’enfocar el futur i d’afrontar el present. Són molts els dies que l’aigua del riu enyora la teva presència, però la teva força, el teu esperit, la teva lluita, el teu anhel i el de milions de catalanes i catalanes continua intacte. Llibertat, justícia i República.

Mai podrem oblidar les teves paraules de “President, posi les urnes!” al capdavant de l’Assemblea Nacional Catalana; el coratge i la valentia com a presidenta del Parlament de Catalunya davant de moments crucials del nostre país, així com tantes i tantes accions més, innumerables. La presidenta que no ens va fallar mai per defensar la democràcia, el debat i la llibertat. Ara nosaltres no et fallarem fins a tornar-te a tenir a casa.

Presidenta Forcadell, persistirem, lluitarem cívicament, sense caure en provocacions, seduirem, allargarem la mà a tots/es els demòcrates, a tots els que estimen la justícia i la llibertat, amb un somriure sempre. I ho farem tal com ho fa l’Assut de Xerta, actuant de presa i de mur de contenció per aturar la brutalitat i ferotge repressió judicial de l’Estat Espanyol. Un Estat que vol amagar l’existència de presos polítics perquè saben que va en contra de l’espina dorsal de l’orquestra de l’ultranacionalisme espanyol. Una gran amenaça contra la oligarquia i contra els engranatges del règim autoritari que durant tants i tants anys han estat perfectament engreixats.

L’Ebre t’enyora presidenta, però mai oblida, i no defallirà, ni un segon, fins que tornis a casa, el lloc que et va veure néixer.

Lo meu riu, lo meu riu, sento com em crida lo meu riu (Joan Rovira, cantautor ebrenc).