Tal dia com avui de l’any 1923, fa 100 anys, a Barcelona, a la cantonada dels carrers de la Cadena (actualment rambla del Raval) i de Sant Rafel, al barri del Raval, un escamot terrorista dels anomenats Sindicats Lliures assassinava a trets Salvador Seguí i Rubinat, líder del sindicat obrerista i anarquista CNT. Segons la premsa de l’època, aquell assassinat es va produir en represàlia per l’assassinat de Josep Martí Arbonès, empleat de banca i líder dels Sindicats Lliures, perpetrat per pistolers anarquistes pocs dies abans. Quan es va produir l’assassinat de Salvador Seguí, el fenomen del pistolerisme estava en el punt culminant de la seva existència.
Salvador Seguí i Rubinat (Lleida, 1887) era fill del majoral de les propietats de la família Companys, al Tarròs (Urgell), i durant la infantesa va ser company de jocs del futur president de Catalunya, Lluís Companys. Anys més tard es retrobarien a Barcelona, però les seves vides van seguir camins diferents. Companys (el Tarrós, 1882) es convertiria en un prestigiós advocat laboralista, i amb el seu soci Francesc Layret (Barcelona, 1889) seria un destacat defensor dels líders obrers. En canvi, Seguí, conegut com el Noi del Sucre, no tindria accés a una formació universitària, però els seus dots polítics i el seu compromís social el convertirien en el líder indiscutible de la poderosa CNT.
Els assassins de Salvador Seguí eren els pistolers contractats per la Corporació General de Treballadors, fundada el 1919 per militants carlins que pretenien frenar les conquestes socials dels sindicats obrers (poc abans, amb la vaga de la Canadenca, Catalunya havia estat el primer país d’Europa que havia aconseguit la jornada laboral de vuit hores). Els Sindicats Lliures, formats per treballadors afins als plantejaments ideològics i econòmics dels patrons (especialment treballadors de la banca i quadres intermedis de les grans fàbriques), sempre van comptar amb la complicitat del governador civil Martínez Anido i de la policia espanyola a Barcelona.