Ha arribat l’hora, ja és aquí, finalment. Avui podem assegurar que el president Torra anunciarà en els propers dies —potser en les properes hores—un conjunt de mesures per aconseguir la independència real i efectiva de Catalunya com a república sobirana. Tant és que alguns polítics sobiranistes continuïn fent travetes, executant un vol gallinaci. A través de la indiscreció d’una persona propera al president de la Generalitat he pogut saber que, coordinadament amb el president Carles Puigdemont, aquest mes d’octubre Quim Torra desencadenarà la determinant ofensiva política que els electors independentistes estan esperant des de la victòria electoral del 21 de desembre de l’any passat. Una ofensiva política inequívocament rupturista que aplegui, finalment, el conjunt de totes les forces polítiques independentistes en una única direcció i d’acord amb una única estratègia d’unitat nacional. El minuciós pla de secessió dels dos Molt Honorables, com tothom pot imaginar, conté una apartat que s’ha de mantenir en secret tot el temps possible per evitar la intervenció del Govern espanyol. El que sí que podem saber, hores d’ara, és que la retirada del suport parlamentari al president Pedro Sánchez es farà efectiva al mes de novembre, de manera irrevocable. I que durant aquest mes d’octubre, l’acció política no es limitarà als partits que defensen una Catalunya Lliure. D’acord també amb els principals actors independentistes de la societat civil, les dues figures presidencials establiran un calendari imminent que faci possible el trencament amb Espanya d’una manera totalment democràtica, pacífica i ordenada. En aquest sentit, fóra bo que les iniciatives particulars i espontànies, per ben intencionades que puguin ser, no malmetin el complicat joc d’escacs que està a punt de produir-se. Les mobilitzacions populars, per descomptat, seran determinants en els propers mesos però seria un greu error que s’anticipessin a l’estratègia coordinada que han elaborat el Consell de la República i la Generalitat. Els carrers seran sempre nostres però caldrà esperar sense esverar-se el moment adient.

Carles Puigdemont, com va prometre, tornarà ben aviat a Catalunya, però en el moment i de la manera més oportuna per assegurar la seva seguretat personal. El factor sorpresa i la determinació del poble lliure de Catalunya seran essencials en aquesta hora greu que s’acosta. Els dos presidents amb el poble i el poble amb els dos presidents és una fórmula ben difícil de contradir, enretirant temporalment altres interessos ben legítims. Per il·lustrar una mica millor quina és l’estratègia que es prepara m’ha vingut a la memòria un episodi de Pere el Gran, reportada per Bernat Desclot en la seva crònica intitulada Llibre del rei en Pere d’Aragó e dels seus antecessors passats. Durant la batalla d’Alcoll —l’actual ciutat algeriana de Col·lo— Arnau Roger, comte de Pallars, identifica un contingent sarraí enemic format per una seixantena de cavallers. En lloc de fer-los front amb l’ajut dels seus soldats, s’arma, munta a cavall i els va a l’encontre tot sol, de manera temerària i espontània. El forçat heroisme del noble acaba rebent una escridassada del seu general, el monarca, el responsable final de l’estratègia: “E·l rey reptà-lo molt fort, cor meys de son manament avia passat lo vayl ne avia esperonat ves los sarraÿns (...).  Anar ferir entre L cavalers ne entre LX, no és ardiment ans és foltat.” De gent amb foltat, follia, ens en sobra.