Pot ser que sigui veritat que estem entrant en un temps nou, però el cert és que no ho sembla. Els moments previs a la decisió del president Torra de plantar fotogràficament el rei Felip VI durant la inauguració dels Jocs del Mediterrani s'han succeït com en els millors moments dels vells temps: pur espectacle.

Entre els seus suports la possibilitat de plantada ha estat aplaudida amb l'alleujament dels qui, deposat Mariano Rajoy, necessiten un nou dolent oficial a qui donar-li la culpa de tots els problemes i totes les profecies incomplertes i, de passada, evitar-se haver d'explicar-nos per què es queixen si van ser ells els qui voluntàriament van donar el seu suport a Pedro Sánchez a canvi de res. Si volien alguna cosa més que postureig, podrien haver-ho dit abans.

Entre els seus detractors hem tornat a suportar l'habitual sessió doble d'esquinçat de vestidures, anomenades al contraatac, constricció constitucional i gestos de gran consternació. No han faltat les hipòcrites admonicions per actuar només en nom d'una part dels catalans, no de tots; com si Felip VI hagués parlat el 3 d'octubre pensant en tots els catalans, o Inés Arrimadas no es passés el dia mitinejant exclusivament per als seus votants. Tampoc no ens han estalviat les habituals trucades al sentit institucional, en una clara confusió entre responsabilitat i bones maneres.

Tornar a la normalitat no implica fer com si res no hagués passat i no hi hagués presos retinguts a la presó més enllà dels límits de la llei

Si de veritat volem entrar en un temps nou, ens hauríem de deixar de tanta hipocresia i tant cinisme dialèctic, començar a anomenar les coses pel seu nom i a parlar clar. D'entrada, tornar a la normalitat no implica fer com si res no hagués passat i no hi hagués presos retinguts a la presó més enllà dels límits de la llei, o diputats electes a qui es limita exercir la seva funció representativa. Si es pot renovar RTVE per decret urgent, segur que no s'ha d'esperar que el jutge Llarena acabi la instrucció per a, almenys, apropar els presos a les seves cases, com és el seu dret.

Tornar a la normalitat tampoc significa fer creu i ratlla. Els errors es paguen, això també hauria de formar part del que anomenem "normalitat". L'independentisme està pagant els seus, Mariano Rajoy ha pagat els seus i els d'alguns més i el rei Felip VI ha d'assumir el cost del seu colossal error del 3 d'octubre i rectificar, si vol mantenir alguna esperança de ser rebut amb normalitat a Catalunya. Algú l'hi ha de dir a la cara i si no ho entén, plantar els reis també forma part de la normalitat democràtica.

Deixin-se de jocs, que ja som tots prou grans. La carta del president Torra anava nominalment dirigida al rei Felip VI, però el seu destinatari final era Pedro Sánchez. El Govern, el d'aquí i el d'allà, buscava testar fins on arriba la seva disposició a canviar el to i obrir el diàleg més enllà dels gestos davant de les càmeres. Ara ja ho sap. Després que no diguin que no estaven avisats.