Carlos Lesmes, el sempre reposat president del Tribunal Suprem, ha hagut de sortir a fer això que els jutges mai no fan perquè ells, ja se sap, estan per sobre del bé i del mal. Fent un alto en la seva incansable defensa de l'estat de dret i la seva insubornable batalla contra les intolerables pressions de governs, mitjans i opinió pública, ha hagut de posar-se davant dels micròfons i demanar perdó per l'impresentable espectacle subministrat pel més alt tribunal de l'Estat espanyol en l'escandalós assumpte de les hipoteques i el pagament de l'impost d'actes jurídics documentats.

"No ho hem fet bé", ha confessat el president. Dit per qui té la capacitat d'enviar-te a la presó quan tu tampoc no ho fas bé, sembla poca cosa, sona a "Què volen que els digui, l'hem cagat; però tampoc no cal posar-se així". Té un aire de disculpa displicent i paternalista i, definitivament, no eximeix un tan alt tribunal de l'obligació que algú assumeixi la responsabilitat i marxi a casa seva a defensar l'estat de dret, abans que acabi de trencar-lo fent cabrioles en alguna sala del Suprem.

El TS no pot anul·lar la sentència, ni tornar a posar en vigor l'article en qüestió; això només ho pot fer el poder legislatiu

No ho han fet bé. Però encara ho segueixen fent pitjor. La reunió del ple de la sala del Suprem anunciada per al 5 de novembre només pot tenir una finalitat: fer un cafè. La sentència ha anul·lat l'article 68.2 del Reglament de la LTPAJD que fonamentava tota la doctrina anterior per traslladar la responsabilitat del pagament al prestatari i no al creditor hipotecari, com és norma general. No hi ha res a fer ni a revisar. El TS no pot anul·lar la sentència, ni tornar a posar en vigor l'article en qüestió; això només ho pot fer el poder legislatiu. Ells ho saben i no reconèixer-ho obertament des de ja només té un efecte: consolidar encara més la sospita que es reuneixen per quedar bé davant dels mateixos poders que fa una setmana que ploren pels milions perduts i ens avisen de les terribles conseqüències que tindrà per a nosaltres i les nostres hipoteques tanta injustícia.

Posats a reunir el ple del Suprem, podien haver-lo convocat per prendre o no la decisió de mantenir a la presó o alliberar els presos catalans; fins i tot podien haver-lo cridat per deliberar sobre la conveniència o inconveniència de continuar endavant amb el judici oral en una causa per rebel·lió que, ni se sosté sobre els fets, ni s'aguanta des dels arguments jurídics; a més d'haver rebut ja diverses severes rebolcades judicials de cap a cap de la molt democràtica Europa. Posats a fer el ridícul internacional o estimbar-se pel barranc del despropòsit, millor fer-ho tots junts i agafats de la mà.

Elisa Beni
Opinió El Suprem, al descobert Elisa Beni
Esther Palomera
Opinió "Poderoso caballero..." Esther Palomera