En política, matar el pare és una feina sempre bruta, però algú ha de fer-ho quan el pare s'ha convertit en el problema. JuntsxCat és filla de Carles Puigdemont, la seva marca personal, la seva estirada electoral i la seva capacitat per encarnar la dignitat institucional de l'autogovern català els han donat els seus resultats i els ha col·locat en una posició de governar que, sense ell, mai no haurien aconseguit. No poden donar-li les gràcies uns dies després i acomiadar-lo amb honors, molt menys donar-li la puntada de peu sense més ni més, perquè cal formar govern i la seva situació processal ho fa impossible. Es necessita temps, una cuidada posada en escena i, si és possible, el consentiment de l'interessat.

La política és l'art del possible. Quan resulta impossible ser president per control remot o per skype resulta inexorable que s'acabi optant per un candidat alternatiu. És llei de vida. Adaptar-se o morir, la vida política dura el que dura la utilitat del polític i la inutilitat mata més que els adversaris o els companys de partit. No és ni millor ni pitjor, ni bo ni dolent, ni just ni injust; és així, com el futbol.

Ningú no vol ser el Brut que apunyala Juli Cèsar mentre el cèsar li retreu: "Tu quoque, fili mi?"

ERC ho sap. Per això no afluixarà la corda i mantindrà la pressió i l'ambigüitat en privat mentre públicament mata a abraçades i homenatges el president. Mariano Rajoy ho sap. Per això Moncloa ja ha filtrat que, si el problema és com donar-li la puntada de peu sense que li faci massa mal, estan disposats a ignorar qualsevol sortida simbòlica que se li busqui. El PDeCAT ho sap i és conscient que no tindran una oportunitat millor per desfer-se d'un lideratge que limita les seves opcions i els debilita com a partit podent donar la culpa a d'altres.

Puigdemont també ho sap. Per això es defensarà fins al final. No es tracta d'afecció al càrrec o preocupació per assegurar el seu exili a Bèlgica. És una qüestió de pura supervivència política. No existeix el mandat delegat. És una de les poques certeses que tenim en política. Quan poses algú al teu lloc per continuar manant per persona interposada, abans o després, el comandat descobreix com de divertit és manar en primera persona i que pot fer-ho sense que puguis impedir-ho.

Tornar-li la presidència de la Generalitat va ser el motor de la campanya de JuntsxCat però ara aquest motor s'ha gripat. Puigdemont s'ha convertit en un problema, però ningú no vol pagar els efectes de l'anomenat "síndrome Brut": ningú no vol ser el Brut que apunyala Juli Cèsar mentre el cèsar li retreu: "Tu quoque, fili mi?"