Hem de rendir-nos a l'evidència: Espanya es trenca. Tenien raó quan ho alertaven primer el Partit Popular, fundadors i pares de la franquícia, i ara Ciutadans, orgullosos i dignes continuadors de la tradició trencapàtries. Espanya es trenca, però no per on tots dos avisaven. Espanya es trenca per on menys es podien esperar, per l'únic lloc que sempre els havia semblat segur, un bastió on refugiar-se quan realment els dolia Espanya: el Reial Madrid.

En la mateixa setmana en què descobrim que Felip VI té molt a dir sobre com s'han de comportar Catalunya i els catalans però ni una paraula per dir-nos sobre el seu cunyat, Iñaki Urdangarin, camí de la presó per corrupte, o que constatem que el govern de Pedro Sánchez, que venia a fer política, comença per deixar la decisió d'apropar els presos en mans del jutge Pablo Llarena, exactament igual que feia Mariano Rajoy, res no ha desestabilitzat tant Espanya com el futbol. La bandera de la divisió no era l'estelada sinó l'ensenya blanca madridista.

Resulta que la gran amenaça per a Espanya no era Carles Puigdemont sinó que s'ocultava en Florentino Pérez, el president del club blanc. Els traïdors no eren a la plaça de Sant Jaume ni a Berlín sinó al Santiago Bernabéu.

Espanya es trenca per on menys es podien esperar, per l'únic lloc que sempre els havia semblat segur

Resulta que el gran dubte sobre el compromís amb els colors d'Espanya no residia en Piqué, ni en els altres jugadors del Barça, sinó que niava en el seleccionador nacional, Julen Lopetegui, i en l'home que amenaçava de posar-se a parlar en andalús, Sergio Ramos, més preocupat d'exercir com a enllaç sindical del seu nou entrenador al Bernabéu que de capità dels seus companys de selecció.

Tant dir que la pela era la pela, que el tema dels catalans s'arreglava amb diners, que l'únic que volien era no pagar, que eren uns insolidaris que només anaven a la seva i resultarà que els mercenaris s'amagaven a les mateixes entranyes del temple més sagrat del sentiment espanyol, la Roja, i els seus pagadors s'amagaven a l'únic estadi de la primera divisió espanyola on encara onegen al vent les banderes amb l'àguila franquista. El patriòtic ara seria que Espanya guanyés el Mundial i el gol decisiu el marqués Piqué; quin desconcert nacional.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat