Embús monumental a la ciutat comtal. Podria ser el títol d'un altre clàssic de Siniestro Total, com aquell que la tornada diu: "De la ciudad condal tú eres, pero a mí no me quieres" i que ara podria estar cantant a plena veu Ernest Maragall. Però no, no es tracta d'un energètic himne punk, sinó del titular que millor resumeix la situació dels pactes per governar l'ajuntament barceloní. Facin les seves apostes. La roda de la frivolitat i el simplisme que mou la política últimament torna a girar. Tot és possible.

Mirin si no el cas d'Ernest Maragall, convertit, sense gaire esforç ni teorització, en un perillós independentista que ha de ser placat tant sí com no. Qui va ser alt càrrec en el tripartit, quan la dreta i l'esquerra encara significaven alguna cosa a Catalunya, i és branca de noble i venerable estirp socialista, s'ha convertit en una amenaça per a la convivència, un sicari que no farà sinó posar la ciutat al servei de l'independentisme.

Tal és l'alarma suscitada que les mateixes elits que pensaven ahir que l'enemic era Ada Colau, es presenten avui amb flors a l'encara alcaldessa buscant el seu amor. Sense cap mena de rubor, equiparen com a objectius d'Estat impedir que ERC governi Barcelona i que la dreta extrema entri en els governs municipals i autonòmics de la mà de populars i taronges; com si Ortega Smith i Ernest Maragall fossin el mateix, una equidistància per a la qual cal tenir, certament, ben poca vergonya.

Hi ha suports que no necessiten demanar res a canvi perquè ho poden costar tot

Sorprèn la incapacitat d'ERC per desprendre's de l'ombra de JxCat i continuar lligant el seu destí al dels antics convergents. Els excel·lents resultats republicans en generals i municipals permetien esperar que haguessin perdut la por de ser acusats de traïdors, però treure's els complexos sempre resulta laboriós i lent. Si avui ERC i els comuns oferissin un acord de govern al PSC a la ciutat comtal, seria Miquel Iceta qui tindria el problema, no ells.

Més sorprèn encara l'actitud dels socialistes. Segons la seva lògica, ells poden fer el que sigui per impedir que Maragall sigui alcalde, fins i tot pactar amb una de les tres dretes, però als republicans no els queda més remei que abstenir-se i permetre que governi Pedro Sánchez a canvi de res, perquè, si refusen, estarien fent pinça amb la dreta i el seu comportament seria deslleial. El cinisme té un límit, també en política.

Hi ha suports que no necessiten demanar res a canvi perquè ho poden costar tot. Si Ada Colau creu que li ofereixen els vots per continuar el seu projecte de ciutat i promoure polítiques progressistes, s'equivoca. La volen d'alcaldessa per fer de mascaró davant l'independentisme en la lluita dels socialistes contra els republicans per la supremacia electoral. Només ella sap si li compensa.