Em rendeixo. Carles Puigdemont m'ha esgotat. Em passa el mateix que a ERC, no puc seguir-li el ritme. Estic exhaust. Em declaro incapaç de pronosticar si l'anunci, a so de bombo i platerets, de no acudir presencialment i sol·licitar la delegació de vot significa que no es presentarà i l'aposta és la teleinvestidura; o forma part d'un elaborat engany per fer exactament el contrari i ficar per sorpresa el govern espanyol en el monumental embolic d'arrestar un president legítim elegit per un Parlament legítim mentre el rei Felip VI ha de firmar el decret del seu nomenament.

Només el temps aclarirà la incògnita. Després del 21-D el nacionalisme català sembla entossudit a fer-se la seva pròpia oposició i convé reconèixer-li que ho està aconseguint. Tan indiscutible resulta la capacitat dels nacionalistes per marcar-se de manera implacable entre ells, com la incapacitat manifesta de l'oposició per exercir com tal. Des del 21-D molts votants no nacionalistes s'han d'estar preguntant si hi ha vida a l'altre costat per a alguna cosa més que per traficar amb diputats i grups parlamentaris.

Dir no a tot quan sumes una majoria suficient demostra poca intel·ligència

La proposta dels aspirants a representar aquella mítica majoria silenciosa que sustentava l'alternativa al nacionalisme es resumeix en una sola paraula: no. Juntament amb repetir que ells estan per atendre els problemes reals dels catalans, com si els dos milions que no els van votar no fossin reals i no sabessin distingir els seus propis problemes dels problemes que inventen d'altres, dir "no a tot" continua sent la seva única estratègia coneguda.

No que la presidència del Parlament recaigui en un representant de l'única majoria coneguda perquè, encara que ens regeixi un sistema representatiu, ens apuntem al presidencialisme i la regla del més votat quan ens convé. No a la delegació de vot encara que la dicti un jutge del Suprem. No a la teleinvestidura perquè no es pot governar des de l'estranger i el Parlament mereix el respecte de la presència. No que vingui i es presenti perquè llavors quin embolic i a veure què fem...

L'oposició sembla convençuda que la seva única responsabilitat es limita a anar rebutjant les opcions que la majoria nacionalista pugui plantejar fins que encertin amb alguna que els agradi. Pel que sembla, Ciutadans, PSC o PP no són aquí per fer política, estan per exercir de jurats en la seva particular Operación Triunfo. Dir no a tot quan sumes una majoria suficient demostra poca intel·ligència. Dir no a tot quan ni tan sols no ets capaç de formar una majoria alternativa només acredita una profunda falta de talent i una insuportable frivolitat.