Tal dia com avui de l'any 1930, fa 96 anys, a Rosario (Argentina), l’anarquista català Quim Penina Sucarrats era segrestat i assassinat per paramilitars del règim dictatorial del general Uriburu (1930-1932). El seu cos va ser enterrat d'amagat com a "NN" (sense nom) al cementiri de Rosario, i la policia va intentar esborrar qualsevol rastre de l'execució. Per aquest motiu, se'l considera el primer antecedent de la pràctica de la desaparició forçada en mans de l'estat argentí, un mètode repressiu que, de nou i posteriorment, esdevindria sistemàtic dècades més tard, durant el règim dictatorial del general Videla (1976-1981).
Quim Penina havia nascut el 1901 a Gironella (el Berguedà) i havia arribat a l'Argentina l'any 1924, probablement fugint de la duríssima repressió que el règim dictatorial de Primo de Rivera (1923-1930) havia desfermat contra les organitzacions obreres a Catalunya. Era, de professió, mestre d’obres i d’ideologia anarquista. El dia de la seva desaparició va ser detingut a casa seva i va ser conduït a les dependències policials de Rosario, acusat de difusió de propaganda anarquista. L’últim cop que va ser vist seria quan la policia el va treure de casa i el va entaforar en un cotxe patrulla. I l’expedient policial de detenció va ser destruït.
Quim Penina era un perfil considerat molt perillós pels militars argentins. Era fill d'una família humil que no l'hi havia pogut pagar els estudis. Però això no li havia impedit cultivar-se i convertir-se en un intel·lectual autodidacte, dotat d’un extraordinari compromís social amb els més desfavorits. Tant a Catalunya com a l’Argentina havia ensenyat a llegir els obrers analfabets i, sovint, prestava llibres a tothom que li ho demanava, de la seva biblioteca personal. El 1999, la comunitat catalana de Rosario va assenyalar la casa de Penina amb una placa que el descrivia com un "obrer exemplar" i com un "home de pau".