L’empresa pública Aena, que té un valor de capitalització de prop de 18.000 milions d’euros i és propietat privada en un 49%, torna a moure fils al voltant de l’ampliació del Prat, que va quedar ajornada el 2021. La campanya actual es posa en relleu a través de dues corretges de transmissió: d’una banda, l’exigència dels partits (amb el PSOE al capdavant), que posen el projecte sobre taules de negociació política; de l’altra, la de patronals i grups d’opinió econòmica, que segueixen comprant amb facilitat els missatges que fan olor d’inversió, de generació de llocs de feina i de creixement de l’activitat, encara que només descansi en una presentació de PowerPoint de l’interessat.

Per part d’Aena, la recuperació del pressing ve després que el 2022 hagi estat un bon any en termes d’activitat al Prat. El nombre de passatgers enguany se situarà al voltant dels 45 milions, només un 15% per sota de l’any rècord que va ser el 2019, amb 52,5 milions, una xifra que la pandèmia havia fet reduir dràsticament a 12,7 milions el 2020 i 18,9 milions el 2021. Un cop els vols s’han refet amb força i la suposada saturació de l’aeroport que defensa Aena és més a prop, i amb un govern de la Generalitat que està en posició d’extrema feblesa, resulta oportú reprendre el tema de l’ampliació, amb la cobejada ocupació de la Ricarda.

Correspon a Aena definir un pla per a aconseguir-ho, donant a entendre que es podria allargar la pista, però que l’ús real i l’aprofitament integral que es faria d’aquest allargament el marcaria un pla que es desconeix o que no existeix.

L'any passat, quan el debat era ben viu, vaig escriure diferents articles de valoració del projecte d’Aena, i no em repetiré. Al costat de la xerrameca repetitiva que es torna a sentir sobre l’ampliació, ha sortit una veu amb un posicionament que m’ha semblat sensat i objectiu, i que en bona part jo signaria. Es tracta d’una nota de la Comissió d’Economia Territorial i Urbana (CETU, en endavant) del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

A part d’alguns tòpics que crec que són qüestionables, com ara la creença que el Prat ha d’esdevenir un hub de connexions de llarga distància o el potencial de la ciutat aeroportuària per a promoure el transport de mercaderies, la CETU posa damunt la taula consideracions crítiques sobre l’ampliació. 

En primer lloc, constata que, per bé que allargar la pista afegiria capacitat per a operar més vols de llarga distància estratègics per al posicionament del país i de la ciutat, això és una condició necessària, però no pas suficient per a guanyar vols intercontinentals. El perquè no és altre que correspon a Aena definir un pla per a aconseguir-ho, donant a entendre que es podria allargar la pista, però que l’ús real i l’aprofitament integral que es faria d’aquest allargament el marcaria un pla que es desconeix o que no existeix. I, afegeixo jo, que el determinaria una empresa amb interessos privats que a l'ADN porta obediència estratègica respecte als interessos de l’aeroport de Madrid.

Les decisions polítiques sobre l’ampliació no poden ser resultat de pressions, han de respondre i ser resultat d’una reflexió tècnica i complexa.

La CETU també destaca que el projecte s’insereix en un context d’emergència climàtica en què el sector aeroportuari n’és un protagonista de primer ordre, de manera que no es pot contemplar l’ampliació sense considerar que el ferrocarril d’alta velocitat és molt competitiu respecte al transport aeri de curt radi. Tampoc es pot tirar endavant si no es resol la intermodalitat avió/tren.

Tanmateix, on més èmfasi posa la CETU és en la necessitat que l’ampliació s’abordi a partir d’aproximacions tècniques i expertes. Només sobre la base de quantificar externalitats i d’aflorar balanços positius i negatius de diferents escenaris, serà possible que les administracions públiques implicades puguin decidir. Justament, i això també ho afegeixo jo, tot el contrari que fa Aena, agombolada per institucions que pressionen en favor de l’ampliació, descansant en informació parcial i esbiaixada. Tot plegat, per dir-ho curt i ras, les decisions polítiques sobre l’ampliació no poden ser resultat de pressions, han de respondre i ser resultat d’una reflexió tècnica i complexa. 

La CETU també és crítica amb l’estratègia d’Aena de jugar amb els tempos, alhora que qüestiona el prestigi de l’empresa arran d’incompliments de compromisos passats amb el Prat. I rebla el clau tot reclamant que, de manera constructiva, s’avanci decididament per a fer front a les mancances del Prat i al seu model de gestió.

En aquest darrer sentit, i això ho dic jo, resulta útil recordar que les peticions catalanes del traspàs de la gestió (al ja llunyà 2007) han caigut en l’oblit de tothom, inclosos aquells que defensen l’ampliació, que accepten resignadament que el Prat (una màquina de fer diners) es gestioni de manera centralitzada. Això sí, amb el detallet d’incorporar al nom de l’aeroport el d’un expresident de la Generalitat.