Tal dia com avui de l’any 1789, fa 236 anys, a París; el poble assaltava la presó de la Bastilla, on hi eren reclosos bona part dels dissidents del règim borbònic absolutista, i els alliberaven. Aquella acció marcaria l’inici de la Revolució Francesa que, després d’un procés de democratització del poder, culminaria amb el destronament, destitució, empresonament i execució dels reis Lluís XVI i Maria Antonieta (1793) i la del seu primogènit Lluís Carles (1795). Durant la darrera fase de la Revolució (1793-1794), es va instaurar un govern anomenat “Règim del Terror” i els seus líders (Robespierre, Danton i Marat) també acabarien executats.  

Però la primera víctima il·lustre d’aquell procés revolucionari va ser Jacques de Flesselles, prevost dels mercaders de París, càrrec equivalent al d’alcalde de la ciutat. La figura del prevost dels mercaders havia estat creada durant el segle XIII, quan l’estament mercantil de la ciutat havia aconseguit el control polític i econòmic de la ciutat. Posteriorment, i després d’una etapa crítica, havia estat confirmat com un càrrec equivalent a alcalde però directament subordinat al rei. Flesselles havia estat nomenat prevost dels mercaders de París poques setmanes abans, en substitució del seu predecessor Louis le Peletier (21 d’abril de 1789).

També, poc abans de l’assalt a la Bastilla, els regidors de la ciutat —amb el propòsit d’apropar el poder municipal de la capital a la causa revolucionària— havien nomenat Flesselles president d’una Assemblea que seria el precedent de l’Assemblea Constituent. Inicialment, Flesselles s’hi va negar, però la pressió popular l’acabaria conduint a la direcció d’aquest organisme. Aquesta Assemblea prerevolucionària va votar la creació d’una Guàrdia Popular i l’adquisició de 12.000 mosquets. Però l’estratègia dilatòria de Flesselles, que intentava guanyar temps esperant la intervenció de les potències estrangeres, l’acabaria condemnant.

El dia 14 de juliol de 1789, mentre el poble assaltava la Bastilla, un escamot del Comitè Revolucionari —constituït pels regidors assemblearis que havien perdut la confiança en personatges com el rei o com el prevost de mercaders— es dirigia a l’Hôtel de Ville (a l’antiga Place de la Grave, actualment Place de l’Hôtel de Ville), el detenien i, després d’una breu discussió, l’executaven amb un tret al cap. Tot seguit, l’escamot revolucionari va decapitar el cadàver de Flesselles, i el seu cap —juntament amb el de Bernard-René Jordan de Launay —governador de la presó de la Bastilla, assassinat durant l’assalt de l’edifici—, serien clavats en unes piques i exhibits per la ciutat.