De totes les informacions que han sortit aquests mesos sobre què va fer Carlos Mazón el dia de la DANA, una de les més rellevants va aparèixer divendres. Són els whatsapps que la llavors consellera d’Interior (i per tant d’Emergències) Salomé Pradas va enviar a Carlos Mazón i que demostren que fins i tot abans d’entrar a dinar a El Ventorro, l’aleshores president de la Generalitat valenciana ja era conscient de la gravetat que anava adquirint la gota freda sobre l’àrea metropolitana de València.

Pradas va alertar Mazón a les 13:03 hores sobre la preocupació a la zona de la Ribera Alta, el barranc de Poio i el riu Magre, i ja mencionava rescats amb helicòpter. I com que el missatge de la consellera al president acabava amb la informació de les primeres decisions preses, Mazón va respondre mitja hora després (13:34) amb un “Collonut”. A les 14:10, Pradas va informar Mazón de complicacions a Utiel, però ja no va contestar, i aquest va ser l’últim missatge directe entre ells aquell dia. 

A les 13:34 Mazón contesta un missatge; abans d'entrar a El Ventorro ja sabia la gravetat de la DANA

Aquí hi ha un primer gir dins de la investigació judicial perquè el fins fa un mes president de la Generalitat valenciana sempre havia dit que ni ell ni el seu govern eren conscients de la magnitud que estava adquirint la DANA. I això ara s’ha demostrat que era mentida i, a més, per partida doble: la consellera Salomé Pradas va enviar un missatge alertant de les complicacions i Carlos Mazón el va contestar. Per tant, no pot al·legar ignorància perquè ell mateix, ni que fos amb un testosterònic “Collonut”, va deixar clar que havia rebut el missatge.

En aquest punt, Salomé Pradas rep la consigna que a Mazón ja no se’l pot molestar més fins a nova ordre (és quan comença el dinar a El Ventorro amb la periodista Maribel Vilaplana) i aquí hi intervé un segon element clau i novedós: el paper del cap de gabinet de Mazón, José Manuel Cuenca. És ell qui transmet l’ordre de no trucar el president valencià i, a partir d’aleshores, ell s’erigeix en interlocutor amb Pradas. La consellera li envia un missatge a les 16:30 informant-lo que ja hi havia una víctima mortal a Utiel. El cap de gabinet no respon. Però ja de per sí queda desmentida una altra falsedat: fins ara Mazón havia dit que fins ben entrat el vespre no hi havia notícia de morts pels aiguats.

Però un dels elements més greus del paper de Cuenca (que, insisteixo és un cap de gabinet) és que a partir d’un moment de la tarda-vespre, no només s’erigeix en interlocutor amb la consellera Pradas sinó que, directament, pren decisions. És el desafortunat missatge enviat a les 19:54 en què Cuenca li diu a Pradas “Salo, de confinar res. Calma”. Això és gravíssim: qui és el cap de gabinet d’un president per prendre decisions per sobre de les d’un conseller? Per què, efectivament, el departament d’Interior no va confinar? Tant manava Cuenca? A tot això, Mazón seguia dinant a El Ventorro. Entre el darrer missatge escrit per ell (13:34 “Collonut”) i la seva arribada, a les 20:28 al Cecopi (el centre d’emergències) passen quasi set hores. Set hores. En aquest temps, set hores de dinar, sobretaula i pàrquing, es podrien haver pres moltes decisions que, sens dubte, haurien salvat algunes de les 229 vides perdudes aquell fatídic 29 d’octubre del 2024.

El dubte ja no és sobre si Mazón va desistir, sinó quines conseqüències penals té aquest desistiment provat

El dubte jurídic i penal, doncs, ja no és demostrar si Mazón va desistir de les seves funcions sinó, directament, si aquest desistiment té una relació directa amb un balanç tan alt de víctimes. L’expresident valencià ho tindria millor si s’hagués pogut demostrar que en absència seva l’engranatge d’emergències i situacions de crisi hagués funcionat igualment. Però sembla que no va ser així, perquè -precisament- per l’absència de Mazón es van deixar de prendre decisions; com si sense la seva última paraula, a la Generalitat valenciana no es poguessin executar actuacions d’emergència com, per exemple, la de confinar. Fins ara, la polèmica al voltant de Mazón era sobre la seva actuació política i fins i tot moral. I tot i que va trigar un any a dimitir, encara continua sent diputat a les corts valencianes amb el conseqüent sou i benefici jurídic que això comporta.

Però des que s’han fet públics els whatsapps de Salomé Pradas, tot plegat adquireix una dimensió -justament- sobre les seves responsabilitats penals. La imputació contra Mazón arribarà més d’hora que tard. I no n’hi ha per menys, perquè cada dia que passa la incompetència política, deixadesa institucional i vergonya administrativa quedaran en no res al costat de la irresponsabilitat, la prevaricació, la mentida, l’omissió del deure d’auxili, i els delictes d’homicidi i lesions per imprudència greu i que, en lloc de dimissió, comporten penes de presó. I és per tot plegat que no he trobat una manera més rigorosa de titular aquest article.