Des que el rei Felip VI va donar l'ordre d'anar "a por ellos" en el seu discurs del 3 d'octubre del 2017, totes les institucions de l'Estat s'han posat d'acord per fer efectiva aquella ordre d'un rei que, segons la Constitució, "reina pero no gobierna", com ens van ensenyar a la Facultat de Dret. Encara sort.

Una d'aquestes ordres va arribar també a la Junta Electoral Central ―tant la passada com la parcialment renovada el juliol del 2020, tant és― que s'ha empescat una nova interpretació de la llei orgànica del règim electoral general (LOREG) pel que fa a la possibilitat de deixar sense escó el parlamentari que ha estat condemnat per un delicte de desobediència, encara que la sentència no sigui ferma, com recull l'article 6.2 b), ja que se'ns diu que estem davant d'un cas d'"inelegibilitat sobrevinguda"; és a dir, el poble t'ha triat per 4 anys, però en ser condemnat per uns delictes concrets, perds l'escó encara que la sentència no sigui ferma, i si després en surts absolt, ja no pots tornar al càrrec.

Com pot ser que una llei democràtica pugui ser tan taxativa i posi per damunt el dret penal sobre el dret parlamentari, una condemna no ferma sobre el vot dels ciutadans? Què devia passar perquè el legislador sacrifiqués el principi de presumpció d'innocència i deixés actuar la JEC sense sentència ferma? Hi ha alguna explicació o interpretació lògica de la llei? I tant que hi és, però sembla que les institucions de l'Estat han volgut conscientment ignorar-la i han passat a aplicar-nos la "plantilla basca". Fixem-nos-hi.

L'any 1995 s'aprova la LOREG, en la qual, a l'article 6.2 a), només es preveia la possibilitat de no poder ser elegits en unes eleccions els condemnats per una sentència ferma, a pena privativa de llibertat, durant el temps que duri la pena.

El 10 de març del 2003, el govern socialista aprova la reforma de la LOREG, en la qual introdueix per primera vegada la possibilitat de no poder ser escollit en unes eleccions en el cas que siguis condemnat per una sentència, encara que no sigui ferma, pels delictes de rebel·lió, terrorisme i contra les institucions de l'Estat, i no cal que estiguis privat de llibertat, és suficient ser inhabilitat per poder-te presentar a les eleccions.

Ningú pensava que aquesta debilitació del principi de presumpció d'innocència, ja que permet deixar sense efecte el que havia votat la gent amb una condemna penal no ferma, pogués estar justificada més enllà del terrorisme d'ETA

La justificació d'aquest perillós canvi legislatiu ―la presumpció d'innocència quedava molt debilitada― la trobem a la breu exposició de motius d'aquesta reforma, on es diu que és obligat modificar la LOREG per tal "que es permeti fer realitat la decisió d'aïllar els terroristes, garantint més eficàcia en l'ús dels recursos dels quals pot disposar el nostre sistema polític". 

Així s'introdueix l'article 6.2 apartat b), que es manté intacte durant 9 anys, fins a la reforma de la Llei Orgànica 3/2011, de 28 de gener. Una previsió que només s'aplicava als terroristes bascos que sortien escollits a les diferents eleccions, ja que tots els partits estaven d'acord a expulsar de les institucions parlamentàries aquests diputats al més aviat possible.

Novament, una llei del govern socialista, aprovada quan el ministre d'Interior Alfredo Pérez Rubalcaba ja es començava a postular com a candidat del PSOE a les eleccions del 2011, torna a retocar aquest article afegint al costat dels delictes de rebel·lió, terrorisme i contra les institucions de l'Estat, la condemna no ferma pels delictes contra l'administració pública (malversació, suborn, prevaricació, desobediència, etc.), però la justificació continua essent la mateixa, si rellegim l'exposició de motius: "Avui, quasi nou anys després, a la vista de l'experiència acumulada (...), i tenint en compte la doctrina del TS, TC i TEDH, es considera convenient reformar determinats preceptes de la llei electoral per evitar que formacions polítiques il·legals o aquells que justifiquin o donant suport a la violència terrorista puguin utilitzar noves vies per, fraudulentament, concórrer a futur en processos electorals i obtenir representació institucional".

Ningú en aquell moment, i només cal consultar els debats parlamentaris previs a l'aprovació de la reforma, pensava que aquesta debilitació del principi de presumpció d'innocència, ja que permet deixar sense efecte el que havia votat la gent amb una condemna penal no ferma, pogués estar justificada més enllà del terrorisme d'ETA, que encara era actiu, malgrat la treva que havia declarat el 2010.

I això explicaria que aquesta nova "inelegibilitat sobrevinguda" que des del 3 d'octubre del 2017 ha creat la JEC i ratificat el TS, no s'apliqués, per exemple, a l'exconsellera i diputada Irene Rigau després de la condemna per desobediència per organitzar el 9-N per part del TSJC el 13 de març del 2017, ja que no va deixar l'escó fins que es va aplicar el 155, el 28 d'octubre de 2017. La llei era idèntica a la d'ara i a ningú  li va passar pel cap anar a la JEC a demanar aquesta "inelegibilitat sobrevinguda", ni tan sols a Cs.

La interpretació adoptada fins ara vulnera la presumpció d'innocència dels electes, ja que la manca de sentència ferma estava justificada pel terrorisme i prou 

La solució jurídica on és, doncs? En tornar a interpretar correctament l'article 6.2 b) de la LOREG des dels paràmetres que marca el mateix Codi Civil espanyol: "Les normes s'interpretaran segons el sentit propi de les seves paraules, en relació amb el context, els antecedents històrics i legislatius, i la realitat social del temps en què han de ser aplicades, atenent fonamentalment a l'esperit i finalitat d'aquelles" (art. 3.1). 

La JEC hauria de ser conscient d'això, llevat que entenguin que posar una pancarta o llaços grocs són actes de desobediència dins l'àmbit del terrorisme violent i, per això, ens apliquen la plantilla basca, tot i que en la sentència no ferma del TSJC en cap cas es vincula aquesta desobediència al terrorisme, com exigeix la LOREG.

Què cal fer, aleshores? Una possibilitat és proposar a la sala contenciosa del TS suspendre el procediment i, per tant, la decisió de la JEC, i que abans de resoldre plantegi una qüestió d'inconstitucionalitat sobre aquest precepte, atès que la interpretació adoptada fins ara, també pel mateix TS ―en el cas del MHP Torra―, vulnera la presumpció d'innocència dels electes, ja que la manca de sentència ferma només estava justificada pel terrorisme i prou. Això, o que el mateix TS s'esmeni a si mateix si no vol veure una vegada més que qui li esmenarà la plana serà el TEDH.

Però, esclar, l'"a por ellos" es tracta d'això. De menystenir públicament una minoria nacional fins al punt de treure-li la poca sobirania que li ha quedat, després del 155, que encara té efectes perniciosos en els funcionaris del Parlament i més enllà...

Tot indica, però, que algú envesteix sense pensar, com diria Machado, i encara no han llegit els requisits que estableixen les Nacions Unides per exercir el dret a l'autodeterminació. I potser millor.