La moda d’actors convertits en experts en geopolítica comença a ser una plaga bíblica. No en teníem prou amb els actors pancarta, que aprofiten qualsevol premi per donar la tabarra ideològica, que ara s’ha elevat el llistó i, a banda del mocador, la consigna, el puny alçat i etcètera, també aprofiten les entrevistes per etzibar qualsevol anàlisi de temes complexos, amb l’arrogància dels simplistes.
Sens dubte, Javier Bardem és el mestre de mestres, sempre dotat d’una pretesa superioritat moral que, quan es despulla de gestualitat, queda en simple intransigència dogmàtica. El pitjor és que a vegades es tracta d’actors bons, amb els quals gaudim en les pel·lícules, però que, desgraciadament, quan deixen de seguir el guió i obren la pròpia boca, queden com uns sabatots ignorants. Enlloc està escrit que saber actuar signifiqui saber analitzar, opinar, pensar..., com queda demostrat manta vegades. Però per aquella cosa de la mitomania col·lectiva, qualsevol bestiesa dita per un famós es converteix en una anàlisi profunda.
Aquest seria el cas de l’actor que protagonitza Cronos, la pel·lícula sobre l’atemptat del 17-A que ha rebut 2,5 milions d’euros en subvencions públiques de l’Institut Català de les Empreses Culturals i de l’Institut de la Cinematografia de les Arts Audiovisuals. És a dir, una pel·lícula que s’ha fet amb diners del Govern d’Illa i amb diners del govern Sánchez, la qual cosa deu explicar per què s’ha rodat en castellà i per què no tracta ni les vinculacions de l’imam amb el CNI, ni les irregularitats judicials, ni les preguntes que reclamen les víctimes i no han tingut resposta. L’atemptat de les Rambles mereix moltes pel·lícules, però caldria desitjar que es fessin amb la voluntat de posar llum a la foscor que envolta els fets, i no per fer la viu-viu al relat oficialista. Per això, ja serveix el BOE.
Seria molt demanar que un actor que vol promocionar una pel·lícula ho faci sense aprofitar l’avinentesa per fer doctrina de setciències barat en temes tan sensibles? Si no sap de gihadisme, senzillament que calli. I, sobretot, que no ofengui
Pel·lícula enllà (que ja neix amb aquestes "sonores" mancances), només faltaven les barbaritats que ha proferit el seu actor principal, Enric Auquer, en les entrevistes de promoció. Entre altres disbarats, ha arribat a equiparar "l’odi" del partit Aliança Catalana amb l’odi que alimentava l’imam de Ripoll. I, alhora, ha reclamat "autocrítica" per la "responsabilitat" que tenim nosaltres per la radicalització dels autors de la matança. És a dir, d’una banda ha equiparat un partit democràtic a uns assassins que varen segar la vida a 16 persones, i ho ha fet sense despentinar-se, amb la impunitat que tenen aquests progres caviar. Caldrà preguntar-se què opinaran d’aquest estirabot els milers de catalans que voten aquest partit. I, de l’altra, ha aprofitat l’entrevista per deixar anar tota la tirallonga del wokisme bonista (tan propi d’aquesta mena d’esquerres), sense cap mínima vergonya per l’enorme ignorància que demostra. Explicar a aquest actor les connexions internacionals del gihadisme, el seu entramat financer, la capacitat d’adoctrinament a través de tota mena de mitjans i el fet que es basa en una ideologia totalitària seductora i letal seria una feina excessiva. O explicar-li com aquesta ideologia totalitària té un odi profund als valors occidentals i a la societat democràtica, tant com conrea un esperit de conquesta que acumula milers de morts. Creure, a més, que és un tema de pobresa, quan el gihadisme mou milers de milions, afegeix més inòpia al discurs. En tot cas, és inacceptable que es vulgui responsabilitzar la gent de Ripoll (això és el que fa entendre el seu discurset) o els catalans, o qui sigui, d’una ideologia que neix a milers de quilòmetres i que ha esdevingut una amenaça global. Seria molt demanar que un actor que vol promocionar una pel·lícula ho faci sense aprofitar l’avinentesa per fer doctrina de setciències barat en temes tan sensibles? Si no sap de gihadisme, senzillament que calli. I, sobretot, que no ofengui.
Sincerament, quina manera tan estranya de promocionar una pel·lícula! Ja en teníem prou fent el favor al poder espanyol de no tocar el tema del CNI, ni fer-se cap pregunta. Ja havien complert amb els milions rebuts, de manera que no calia fer l’enze davant d’un micròfon. Però sembla que la doctrina Bardem fa furor, i ara els actors també són experts en geopolítica. La tabarra que ens espera.