Queden quatre dies i estem gairebé igual que quan va començar la campanya. Les últimes enquestes publicades —i no n'hi haurà més per la prohibició rància d'una llei de 1985— deixen els empats oberts. Els resultats són tan ajustats que els 2 i 3 punts de marge d'error de les enquestadores no permeten fer apostes. En aquests grapats de vots estan les claus i els fulls de ruta futurs. Si es mobilitza el bloc d'esquerres podrà amb la hipermobilització del bloc PP/Vox, en unes eleccions on l'executiu central no pot guanyar massa places i sí aguantar el que té —que no és poc—. Ambdós, PSOE i PP, coincideixen meridianament en les regles del joc: qui guanyi diumenge, guanya les generals. Això si l'avantatge es deixa veure.

El PP ha arriscat la campanya al monotema d'ETA, primer amb les llistes d'EH Bildu i d'allà al tot o res d'Ayuso carregant contra els pactes existents de l'executiu amb Bildu i la petició d'il·legalització. El discurs de Madrid ha arrossegat Alberto Núñez Feijóo i ha trencat l'estratègia del PP nacional amb arguments d'encaix legal impossible. Només cal remetre's a la sentència del Constitucional quan va titllar d'insuficients les proves del Suprem per tombar les 254 llistes de Bildu: "Assegurar a ultrança la seguretat de l'Estat constitucional mitjançant controls preventius posa en risc el mateix Estat constitucional". Si no es va poder il·legalitzar el 2011, menys encara el 2023 amb ETA desapareguda. Però a Ayuso no li importen els arguments constitucionals ni legals. I és fàcil que ho capitalitzi Vox, d'una banda, Ayuso, per una altra, i cap d'ells té com a prioritat remar a favor de Feijóo.

El PSOE no s'ha mogut dels tres eixos de la campanya basats en la sanitat, habitatge i educació. Així es mantindrà fins al final. Serveis públics i gestió davant els lemes del PP del retorn de l'onada blava, l'Espanya dels 'okupes', l'antisanchisme, el deute i el retorn d'ETA. Els anuncis i la campanya de Sánchez està pensada per llançar els missatges nacionals per dalt perquè siguin aterrats a les autonomies i ajuntaments. El PP està eufòric per haver omplert la plaça de toros de València. Però ha de guanyar les municipals, que és on Feijóo està fort. És un candidat guanyador a Galícia que venia a guanyar el partit nacional. Alguna cosa ha de sumar.

Gran part del 28-M es resoldrà a partir del 29. Serà un diumenge de calculadora

Després és el joc del vot útil. Feijóo l'invoca demanant el retorn dels qui "es van il·lusionar" amb Ciutadans i els que volen un "govern fort" i estan a Vox. Vot útil del PP... i de Podemos. A Madrid, fa una setmana, van decidir despenjar una lona immensa en ple centre amb la foto del germà d'Ayuso sota el tuit de Pablo Casado publicat en el compte del PP dies abans de ser defenestrat: "La qüestió és si és comprensible que l'1 d'abril (de 2020), quan morien a Espanya 700 persones, es poden fer contractes amb la teva germana i rebre 286.000 euros de benefici per vendre mascaretes". Un cartell polèmic per exhibir el rostre d'un familiar anònim. Encara que l'argument del PP davant de la Junta Electoral Central és que pot "induir a error als electors sobre l'autoria del missatge electoral". Per al PP, la lona de Podemos, pot semblar seva.

Convençuts a la formació morada que el missatge no els penalitza, han intentat trencar la dinàmica d'Ayuso d'encapsular la campanya a Sánchez i a Bildu. A la baralla pel 5% de representació, Podemos es juga la supervivència com a força política, mantenir el govern de València i evitar la majoria d'Ayuso. Això, com a poc. Massa victòries en un 5%.

Així que els empats tècnics de les enquestes del 28-M són els pactes del dia de després. Si les generals es juguen en els extrems, en el que aquests sumin als blocs PSOE/PP, el superdiumenge del 28-M va del mateix. Gran part del 28-M es resoldrà a partir del 29. Serà un diumenge de calculadora. Veurem els més votats mirar cap als costats per comprovar si poden governar. Un 28-M seguit del dia de després, que durarà setmanes en alguns casos, per veure com queden, quins governs es formen i sota quines condicions. Serà aleshores quan començarem a entreveure possibles aliances que ara no veiem.