Per molt que ens hi resistim, la IA, en forma de nou amic invisible, ja està instal·lada a casa nostra. Es fa difícil posar dates exactes a l’evolució tecnològica disruptiva. Però si fem una mica de memòria, hi ha un abans i un després a molts canvis en els darrers quaranta anys. TV3 va trencar el monopoli dels dos canals televisius el 1983; Nokia, el monopoli del telèfon fix el 1992, i Google va esdevenir el rei dels navegadors el 2008. Possiblement, el ChatGPT, tot i que nascut a finals del 2022 i amb molts altres entorns IA fent-li la competència, serà el 2026 que impactarà amb força i ens descobrirà tota la potència de la nova era de la IA. 

Fa només uns pocs mesos que m’he atrevit a jugar amb la IA. Estic atordit i, us ho confesso, malalt d'IA. És molt més greu del que mai m’hauria pogut imaginar. I creieu-me que hi vaig perdre un any sencer el 1986, estudiant un programa de matemàtica simbòlica, quan la IA, en aquell moment, va tenir una primera sortida en fals a nivell científic. Els ordinadors dels anys 80 no tenien, ni podien somniar a tenir, la capacitat de memòria, de càlcul, de programació algorítmica i d’aprenentatge que tenen ara.

Però deixem la nostàlgia per a un altre moment i centrem-nos en el fonamental de la IA: ha canviat per sempre la gestió del coneixement humà. Per una banda, la IA és com el nou bibliotecari de l’antiga biblioteca d’Alexandria, que acumulava tot el coneixement documentat de l’època. Té accés infinit a tot el coneixement disponible a la xarxa i disposa d’una memòria infinita i d’una capacitat relacional ordenada infinita. I parlo d’un infinit a efectes pràctics, perquè si començo a donar xifres ens perdríem. Repeteixo: tenim a disposició un coneixement endreçat, infinit, i accessible de manera resumida i explicada. Però alhora la IA és també la nova acadèmia de Plató, amb capacitat de raonar infinita. Perquè el més important, tingueu-ho ben present, són les preguntes que li fem. Ens permet dialogar sense parar! Aquest és per mi el gran descobriment. Hem d’aprendre a formular les preguntes correctes. Què entendrem per coneixement a partir d’ara? M’atreveixo a dir que l’acumulació ens serà del tot inútil i només tindrà sentit com saber gestionar-lo. La IA ha canviat la nostra relació amb el coneixement. El savi, entès com un compilador de coneixements, queda vençut, superat, com ho han quedat els mestres dels escacs i, després, del go. És la saviesa d’Heràclit que ha de fomentar la IA, la que defuig l’acumulació del coneixement i exigeix una actitud crítica i indagadora.

La IA ha canviat per sempre la gestió del coneixement humà

Per això impactarà, entre moltes altres coses, en la manera d’ensenyar i d'aprendre. Recordo haver gaudit moltíssim, quan vaig estudiar a l’IESE, amb el mètode del cas, reinventat a finals del XIX a Harvard i exportat a la majoria d’escoles de negocis durant el segle XX. Consistia a analitzar un cas pràctic, veure’n les alternatives i aprendre a defensar la pròpia resposta. Llegint l’autobiografia de Heisenberg, apareix el seminari com a eina d’aprenentatge del món científic a inicis del segle XX. Perquè en ciència, l’aprenentatge basat en la resolució de problemes era (i és) la manera més segura de saber que has entès la teoria. Crec, doncs, que el mètode del cas i els seminaris acabaran, segurament, substituint les classes magistrals. Però mai no es podrà substituir els mestres. Al contrari, el bon mestre serà (de fet, és) aquell que es preocupa per l’alumne i per la seva formació integral com a persona.

Anant més enllà, m’atreveixo a dir que la IA canviarà la nostra manera de fer negocis, el nostre lleure, la nostra relació amb la lectura, tot. La IA domina tots els formats de comunicació: imatges, presentacions, vídeos, dibuixos, músiques, etc. Domina tota mena d'idiomes i de llenguatges: escrits, orals, matemàtics, físics, químics, fins i tot de programació. Domina fins i tot el teu propi llenguatge, ja que pot escriure imitant el teu propi estil i contestar-te segons les teves preferències.

Però la IA no ens pot substituir. La IA no té aspectes emocionals en la seva programació. Ni els podrà tenir mai. Els podrà emular, però no sentir. La IA deixa al descobert el valor de la intel·ligència humana que passa per la percepció, la relació i el contacte. Hi ha un aprenentatge humà insubstituïble i que, segurament, ara posarem molt més en valor. Com el sentit de l’humor, que és també insubstituïble. Cadascú el té diferent i és inclassificable, per tant, no pot ser generat per la IA. Ni tampoc tindrà la part espiritual. Si li preguntes si creus en Déu, la IA de Google et contesta que “Google Search no té creences personals”. Almenys és més sincera que molts de nosaltres. La recepció de la transcendència no pot ser filtrada per la IA. Estiguem, doncs, tranquils. És una eina dels homes i per als homes. No li tinguem por. (Confesso que he fet servir la IA sis vegades per escriure aquest article).