Renault ha decidit accelerar la seva transformació industrial inspirant-se en el model operatiu dels fabricants xinesos. Amb François Provost com a nou conseller delegat, el grup francès es proposa de mantenir el seu full de ruta estratègic, però incrementant notablement la velocitat d'execució. L'objectiu és reduir de forma dràstica els terminis de desenvolupament dels seus vehicles, optimitzar costos i reforçar el seu posicionament en un context cada vegada més competitiu.
L'anomenada "velocitat xinesa" s'ha convertit en referència per a Renault. Un exemple il·lustratiu és el nou Twingo elèctric, el desenvolupament complet del qual s'ha reduït a tan sols 21 mesos, davant els més de quatre anys que tradicionalment requeria un projecte similar. Aquesta agilitat, habitual en marques xineses com BYD o MG, permet llançar productes amb més rapidesa i respondre millor als canvis del mercat. En aquest sentit, Renault busca replicar aquest model sense perdre la seva identitat europea.
La reducció de costos és un altre pilar clau d'aquesta nova etapa. El grup s'ha fixat com a objectiu aconseguir retallades en "dos dígits", aplicant una lògica industrial més eficient que s'estén des del disseny fins a la fabricació. Tanmateix, aquesta transformació no implica una deslocalització total. Renault ha reiterat el seu compromís amb la producció europea, assegurant que almenys el 70 % dels components dels seus models per a Europa continuarà sent d'origen local.
A més d'accelerar els seus processos, Renault ha començat a reforçar aliances estratègiques, com la que manté amb el grup Geely. Aquest tipus d'acords busca compartir plataformes, tecnologia i xarxes de subministrament, a fi d'augmentar la competitivitat sense multiplicar els costos. El destacable en aquest cas és que aquestes col·laboracions s'integren dins d'una visió global que inclou també mercats emergents, com l'Índia o Sud-amèrica, on Renault planeja ampliar la seva presència industrial i comercial.
Eficiència global sense perdre l'ADN europeu
La transformació afecta també l'estructura de marques dins del grup. Dacia continuarà com a referència de baix cost, centrada en la rendibilitat i la captació de grans volums. Renault, en canvi, adoptarà un enfocament més ambiciós, elevant el nivell d'acabats, la tecnologia embarcada i l'assistència a la conducció. Models recents ja incorporen fins a 29 assistents electrònics, reflectint una aposta clara per la modernització sense trencar amb la seva base històrica.
D'altra banda, la nova estratègia industrial comporta desafiaments. Comprimir els terminis de desenvolupament exigeix reorganitzar processos interns, millorar la coordinació entre departaments i garantir que els estàndards de qualitat no es vegin compromesos. La gestió del risc tecnològic i la dependència de socis estratègics també es converteixen en factors crítics.
Es pot destacar que Renault no pretén replicar de forma exacta el model asiàtic, sinó adaptar el més eficaç d'aquest enfocament a la seva estructura europea. La clau estarà en mantenir l'equilibri entre rapidesa, eficiència i qualitat, sense perdre la coherència de marca. Aquesta aposta podria marcar un punt d'inflexió per al grup en la seva lluita per continuar sent rellevant al mercat global.