No és senyal de normalitat en un país que dos sectors tan importants com el sanitari i el de l'ensenyament es trobin en vaga. En el primer cas, el dels metges, amb convocatòries de manifestacions intermitents en demanda d'una millora substancial de les seves condicions assistencials, i en el cas dels professors, amb vagues durant tota aquesta setmana. Tots dos sectors coincidiran aquest divendres davant del Parlament de Catalunya en un moment en què estava previst, quan es va fer la convocatòria, que s'estiguessin debatent les esmenes a la totalitat dels pressupostos, cosa que no succeirà, ja que dimecres el Govern va retirar el seu projecte de comptes públics abans de ser derrotat. Cosa que hauria succeït. El seu soci imprescindible, Esquerra Republicana, havia presentat una de les esmenes a la totalitat i havia traslladat per activa i per passiva que no pensava retirar-la. Els republicans van al·legar que se sentien enganyats pel PSC, que els havia garantit un compromís del govern de Pedro Sánchez a la transferència de la recaptació i gestió del 100 % de l'IRPF, cosa que no ha passat.

No hi haurà, per tant, pressupostos, si més no a curt termini, tot i que el Govern ha aprovat un suplement de crèdit de gairebé 6.000 milions d'euros per fer front, entre altres qüestions, a les despeses de personal o despeses de caràcter urgent. Amb aquesta quantitat, que ERC validarà al Parlament, l'executiu podrà incorporar als pressupostos del 2023 —els últims que es van aprovar— una part dels ingressos previstos l'any 2026 gràcies a la millora de l'economia. Aquesta drecera no permetrà, en cap cas, rescatar tot l'increment de despesa previst als pressupostos, que era de 9.126 milions, però l'executiu n'aconseguirà recuperar 5.988,65 milions a través del decret que ha aprovat; una altra part són ingressos sectorials i finalistes que s'hi incorporen directament, però uns 1.500 milions directament es perdran inicialment.

Els partits polítics poden esquivar el dèficit fiscal, però es continua produint any rere any i els catalans continuem sent maltractats per l'Estat

És una part d'aquest suplement de crèdit la que ha de donar resposta als increments retributius acordats amb els treballadors públics, entre ells els últims de mossos i docents; i els increments de plantilles que s'han produït d'ençà del 2023, any en què es van aprovar els últims pressupostos. En el cas de la policia autonòmica, no sembla que hagin de sorgir nous problemes, però el cas dels docents és tota una patata calenta. El Govern va intentar aïllar el sindicat USTEC de la negociació tancant un acord amb UGT i CCOO, cosa que no ha solucionat el problema. Al contrari, USTEC és el sindicat majoritari del sector i a les eleccions celebrades el 2023 va revalidar la seva posició com a primera força sindical, amb al voltant del 35% dels vots emesos i 78 delegats d'un total d'aproximadament 160, i guanyant als 12 Serveis Territorials de Catalunya. També estan en contra de l'acord del Govern sindicats més petits, com CGT Ensenyament i el sindicat de secundària Aspepc-Sps.

La conselleria no ha obert una via clara de negociació, però és evident que les converses s'han de reprendre. El mateix que amb els metges. És cert que els problemes i les demandes econòmiques superen el marge que té el Govern, però girar l'esquena a sectors tan necessaris per a l'actual estat del benestar és una invitació a un desacord més llarg i profund. Tan cert com que aquests no són els únics sectors que darrerament han portat al carrer les seves protestes o han amenaçat de fer-ho; també hi ha el de la pagesia o el del transport. Realment hi ha el risc evident que molts serveis entrin en dificultats. El secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, parlava aquest dijous d'un col·lapse de la sanitat catalana —com s'ha esdevingut a Rodalies— si no es reverteix la situació actual. També criticava el Govern, acusant-lo de ser insensible al malestar dels col·lectius que conformen els pilars bàsics de l'estat del benestar.

Fa temps que es veu venir que el sistema de finançament de Catalunya és insuficient i que a còpia de posar-hi pegats no sortirem del problema i hi ha un risc seriós d'anar cada vegada més cap avall. Els partits polítics poden esquivar el dèficit fiscal, però es continua produint any rere any i els catalans continuem sent maltractats per l'Estat. No hi ha economista de prestigi que no comparteixi aquesta anàlisi i, tanmateix, s'esquiva fer-hi front. És un error que paguem molt car.